dijous, 21 de gener de 2016

The Danish Girl

Biopics are the typical kind of films that are presented as Oscar bait around this time of the year, and I'm not the hugest fan of them because they tend to exaggerate or manipulate what happened in real life for the sake of melodrama and tears from the audience. This is the main reason why I was skeptical towards The Danish Girl, directed by Tom Hooper, who also was behind The King's Speech, a movie I loved, but also a not so satisfying adaptation of the musical Les Misérables. But I was finally convinced by the way they transformed Eddie Redmayne into a woman, according to the trailer.



This is the story of Einar Wegener, a Danish painter, and how he became Lili Elbe, the first transsexual woman who underwent a successful(ish) chirurgical operation to change her sex. In the late 1920s. It seems that Einar posed for his wife, Gerda Wegener, as a female model once, standing in for the actual model, and that is how he discovered that he felt more than comfortable in women's clothing. In the movie, Einar's first transformations into a woman are passed off as a sort of game for the Wegeners, but the audience can see his inner struggle and that it might not be a game for him after all. Whether this is how Lili depicted it in her diaries, I don't really know (I only have Wikipedia to work with right now, sorry).

Lili Elbe, 1926


In my opinion, these scenes are not subtle enough, even though they are powerful and they get the message across. There's nothing wrong per se in the way that the close-ups seem to indicate that we are in Einar's mind, but the movie is quite subtle showing us the emotions of the rest of the characters. There is one scene, in which Gerda realizes that Einar might not be just playing for the fun of it: the actress portraying her (Alicia Vikander) changes her facial expression gradually, from laughter and joy to doubt to realization and finally a shade of fear, all within a few seconds. 

Secondly, as I mentioned above, the real story had to be modified in order to fit the movie narrative and lenght. Again, this is not bad per se but the resolution feels rushed if you read how long it took Lili to be operated, or that she and Gerda got a marriage annulation and Einar became Lili legally... something that some countries still do not allow almost a whole century later. Still, I expected a lot more melodrama taking into consideration how dramatic the story is, so extra points for that. Similarly, the scenery and the photography of the movie are great. I like how the colours turned brighter and more vivid when Lili was on screen but were darker when the focus was on Einar.

While most critics seem to disagree with me, I think it's a great movie and it raises awareness of the struggles that transgender people go through. I do hope that all the awards go to Alicia Vikander and Eddie Redmayne.

 
  Both pictures by Gerda Wegener

dimarts, 19 de gener de 2016

Top Ten Tuesday #13: Another Top Ten Literary Names I'd Give My Children


Because I'd clearly be the cruel kind of parent who wouldn't really give a damn that kids go to school and kids are cruel. Since last time I went with five per gender, it's the same in this entry so there are ten per gender. I hope that makes sense.



GIRLS

#1 Emma (from Jane Austen's Emma or Michael Ende's Jim Knopf series or Max Aub's De un tiempo a esta parte). Ok, this isn't that bad. It's actually in the top 10 most given names in many countries.

#2 Isla (from Isla and the Happily Ever After). Funny, because particually through an actual friend of mine whose name is Isla, I met my boyfriend. 

#3 Ada (from Irène Nemirovski's Les chiens et les loups or Lord Byron's daughter Ada Lovelace). Aren't you noticing a pattern here? Short, two-syllable names?

#4 Cecilia (from Ian McEwan's Atonement or Ann Patchett's Patron Saint of Liars). Maybe as a second name, but because Cecilia is the patron saint of musicians.

#5 Luna (from the Harry Potter series). Because she's awesome.



BOYS

#6 Hector (from Homer's Illiad). The one decent guy in that book. 

#7 Daniel (from the Bridget Jones series or Carlos Ruiz Zafón's La sombra del viento). I seriously need to drop this two-syllable pattern.

#8 David (from Charles Dickens's David Copperfield). Even though there already is one in my family.

#9 Leo (like the English transliteration of Lev Tolstoi). This is a huge stretch and doesn't let me break the two-syllable thing, even though the Russian name is just one.

#10 Tom (short for Thomas, as in Thomas Mann or Thomas Moor). Dear God, how I've had to cheat with this one. Sorry, I was running out of ideas. But I broke the pattern! 

dilluns, 11 de gener de 2016

[Peripècies Austríaques] 20. Preguntes freqüents


A finals d'aquest mes, me'n torno a Àustria després d'un kit-kat d'una mica més d'un any a Barcelona durant el qual he fet un Erasmus a la UAB (sí, de veritat) i he treballat de traductora i revisora per a una important empresa del sector de la moda, el nom de la qual que no mencionarem.

És possible que comenci a escriure aquestes entrades en anglès d'ara en endavant per facilitar-ne la comprensió a un públic més ampli, però ja veurem. Al cap i a la fi, no deixen de ser una mena de diari personal en obert.

Avui, després d'enredar-me a discutir amb l'autor d'un blog anomenat Viena Directo, en el qual s'exposen anècdotes d'espanyols a la capital austríaca a mode de generalització sobre la cultura del país i la manera de pensar dels seus habitants (com ho entenc jo, vaja), he recordat els dies previs al viatge que em va portar a Salzburg per primer cop i les típiques preguntes que em feia tothom. Així doncs, les reprendrem i les respondré des de l'experiència.


P: Així que te'n vas a Alemanya?

R: No, a Àustria.


P: Ah, Austràlia! Però està molt lluny, això...

R: Que no! Que és Àustria! A Europa! Una mica més a l'est d'Alemanya! De Barcelona a Viena hi ha uns 1800 kilòmetres. No pateixis, és un error molt més comú del que et penses. Però faràs bé de comprar-te un mapamundi.

P: I ja parles austríac?

R: Bé, parlo alemany, però després de més de tres anys i d'una relació estable amb un salzburguès, els meus amics alemanys (d'Alemanya) asseguren que tinc un deix d'accent austríac quan parlo alemany. Però, encara que soni diferent, l'idioma oficial és l'alemany.


 P: Bé, a males amb l'anglès també et pots espavilar, que allà tothom parla anglès.

R: No ben bé. La gent jove sí que el parla força bé, però la majoria de gent que ha passat de la cinquantena no domina la llengua de Shakespeare. I fora de les ciutats grans, que la teva divinitat de preferència t'agafi confessat si no parles alemany.


P: Hi fa molt de fred, a Àustria?

R: Oh, has fet servir el pronom feble correctament! I sí, en general hi fa molt de fred. Excepte a l'estiu. A l'estiu, el sol pica. Quan en fa, esclar.

Un altre dia parlarem dels llargs hiverns austríacs.

P: Neva molt, oi? Deus anar a esquiar cada cap de setmana.

R: Neva, sí. Però no, jo no esquio. La neu, prefereixo mirar-me-la des de casa amb una tassa de te o de xocolata a les mans. Si em poso uns esquís i sobrevisc la jornada, ja és una victòria.


P: Quan neva molt, deuen aturar les classes i tal, no?

R: Segons una companya de feina, només si la neu arriba per sobre dels genolls i no es pot enretirar de les carreteres. Si no es donen aquestes condicions, passa cap a treballar. L'esmentada companya encara riu de quan li vaig explicar que ens van donar festa un dia el 2010 perquè hi havia tres centímetres de neu a Barcelona i rodalies.

La reacció de molts arribats a Àustria des del Mediterrani en saber que no poden sortir a jugar a la neu en horari laboral.

P: I tens vestit de tirolesa?

R: Si et refereixes al Dirndl, evidentment que sí! No com el de la foto que he compartit, però sí. El meu és lila amb davantal rosa i m'apreta la pitramenta d'una manera que no pot ser saludable de cap de les maneres. Els homes porten Lederhose.

I em queda fabulós.

P: Però van vestits així sempre?

R: No; igual que fan els japonesos amb el kimono, només se'l posen per a ocasions especials, com casaments o festes concretes, tot i que és normal que el personal de restaurants "tradicionals" el portin com a uniforme de feina.


P: Coneixes la pel·lícula The Sound of Music? A la foto aquesta amb el Dirndl sembles d'aquella pel·lícula!

R: Sí, i l'he vista un parell de vegades. I evidentment la pose fent el capullo per la muntanya amb Dirndl està inspirada en la primera escena. Que tinc una certa cultura cinematogràfica, home. I molt poc sentit del ridícul.


P: Els Von Trapp són una mena d'herois nacionals i Edelweiss és l'himne, oi?

R: Malgrat l'ús patriòtic que li donen a la cançó, en realitat Edelweiss és només un dels números del musical. La majoria d'austríacs que conec neguen haver vist la pel·lícula, i els que sí que l'han vist asseguren que és un rentat d'imatge molt bèstia al país després de la seva participació a la segona guerra mundial. I va servir d'esquer de turistes, també. Pel que fa als Von Trapp passa una cosa semblant i es diu que la versió cinematogràfica de la seva vida està molt manipulada.


P: Vaig estar a Viena i em van semblar molt fans de la Sissi. Són molt monàrquics, no?

R: Passa una mica com amb The Sound of Music. S'ha explotat la figura de l'emperadriu i del seu senyor (però sobretot la d'ella) com a reclam turístic. També va ser una adaptació cinematogràfica romantitzada que va ajudar a impulsar la idea que ha quedat a l'imaginari col·lectiu. No sé si hi ha molts monàrquics, però tampoc no conec ningú que es queixi de tenir una república. Dels polítics sí que se'n queixen, com tothom a tot arreu.

Curiosament, prefereixen que Maria Antonieta i Hitler quedin associats a altres països i obviar el fet que tots van néixer a Àustria. Aquesta gent són uns cracks del marketing...
 
P: Els austríacs són com els alemanys: freds, tancats de ment i només beuen cervesa i mengen salsitxes.

R:

No mereixes que et respongui, en realitat. Hi ha austríacs freds i tancats de ment com hi ha catalans i espanyols freds i tancats de ment. Pel que fa la cuina austríaca, és altament calòrica en general però recomanable. Per acabar, et donaré un consell: no diguis mai a un austríac que és alemany o que no hi ha gaire diferències entre Àustria i Alemanya. A tu no et fa gràcia quan et pregunten a quina part de Mèxic està Espanya, oi que no? 




I fins aquí per avui. Reprendré les Peripècies cap allà el febrer, un cop feta la mudança. Mentrestant, sigueu bons. O no.


dissabte, 9 de gener de 2016

2016 Resolutions

Happy New Year! 2016 is looking good in the horizon. I'm obviously only saying that now because it's still January. And this means it's time for New Year's Resolutions!

Nah, I'll keep it short.


1. Write entries more often. Especially now that I am moving back to Austria, I was thinking of combining "diary" entires about my experiences there and movie and book reviews, which I have stopped doing lately because I keep my reviews on Goodreads.



2. Read more. Speaking of Goodreads, I'm taking the Reading Challenge again this year, only this time I set my goal at 40 books. Should I include manga and comics in there, I might raise the number.

You knew this one was coming.


3. DANCE, you fools! No, seriously, I need to take dancing lessons again.



4. Save money to travel. And I have a loooong list of destinations.

Please don't ask me about babies again until 2020.


That's it. May 2016 be a great year. 



Twitter Goodreads