Cròniques Erasmus - capítol 2

Avui us explicaré un episodi completament irrellevant, però que tot seguit em neguiteja.

Com ja deveu saber, o us deveu haver imaginat, "Mar" no deixa de ser una forma abreviada per al nom "Maria del Mar", però, lògicament, és aquest segon el nom que m'apareix en tots els papers formals i llistes diverses.

Doncs bé, quan em demanen que em presenti a classe i dic, tota convençuda, que jo sóc la Mar, es miren la llista estranyats...

Professor/a: No et dius Maria?
Mar: Eh... no exactament... és Maria del Mar.
Professor/a: Ah, o sigui que "del Mar" no és el teu cognom i "Maria" el nom de pila.
Mar [després d'uns segons de silenci incòmode]: No... és que és un nom compost, "Maria del Mar", tot junt, però la forma abreviada és "Mar"...
Professor/a [amb cara de no haver-ho entès]: Ah, ok, ok...

A l'escola i a la universitat, a Catalunya, ja m'havia passat una cosa similar abans, tot i que era més aviat un dilema existencial dels professors, de si m'havien de dir pel nom complet o per l'abreujat.

En canvi, això dels dos cognoms, malgrat que no ho acaben d'entendre, no els presenta gaires problemes. Tot i això, quan he de pagar els rebuts del lloguer del pis i de la llum mai no estic segura si és millor que posi només un cognom amb el nom complet, o tots dos amb el nom abreujat... Però com que de moment no m'han posat cap pega, ho seguiré fent com fins ara (un sol cognom).

Em "consola" (és un consol estúpid, no us penseu...) saber que no és només un problema dels alemanys, sinó que em passa i em passarà sempre a tot arreu, i també que el meu no és l'únic nom conflictiu... De fet, ahir a l'Sprachkurs d'alemany de la uni vam poder comprovar que tot nom compost és conflictiu, sobretot quan decideixes tirar pel dret i anomenar l'altra persona pel primer nom que apareix a la llista: així doncs, per un error administratiu, el noi xinès consta amb el seu cognom com a nom de pila, i viceversa, i amb la noia polonesa, que també té dos noms, la professora s'ho juga al 50%.

És per aquest motiu, i no per cap altre, que vaig decidir fa temps que els meus fills tindran noms senzillets i, a poder ser, més o menys internacionals.