dimecres, 27 de juliol de 2011

Again

She sat on a table by the window. She liked to see the pedestrians walking, most with hurry because they probably were late to work or some sort of date, others with the calm pace of people who have nothing to do. Young men in suits and ties, mothers with their children, students, workers, old ladies with flowered dresses and matching hats and purses, grandfathers sitting together and commenting on the weather or the traffic or how youth these days is. The day was not bright, but the clouds weren't dark enough yet to pour the rain. The little air that blew was still warm, despite the fact that it was nearly the end of September and tree leaves had started to change colors, from a healthy green to a rusty golden or a slight blush, soon to become bloody before finally dying on the grey pavement, maybe under a layer of dirty snow. But that would be months from now.

The waiter had walked by her table a couple of times to ask her whether she wanted some more coffee or maybe something to eat. She realized how hungry she was by the third time he insisted, and the bells of the nearby church reminded her that she'd been sitting there for more than two hours now. She looked at him as he returned behind the bar and noticed his messy, dark hair, which was probably wavy if he let it grow too long. She couldn't see his eyes, but she thought it wasn't important at the time. There was no need to make an acquaintance in this small town. He might try to treat her to dinner sometime if she stayed here long enough, and maybe even ask her on a date and expect to sleep with her. She wouldn't mind the latter, though. It felt lonely at night, but it felt worse when they left her bed and it was cold under the sheets when she woke up.

The boy brought her coffee and a vegetable bagel. After that, he disappeared into the kitchen and five minutes later he walked out to the street with a school bag hanging from his right shoulder. She saw him ride his bike downhil, probably towards his classes at high school. A bitter smile appeared on her lips and she sighed before going back to reading the local paper. A picture of the spelling-bee winners, some announcements from the city hall, an audition for the Christmas play... She gave her bagel a bite and chewed slowly. She was in no rush at all. She continued to flip through the pages: the local basketball team had won the regional championship, a funeral was to be held later in the afternoon... And there she saw him. Even if the picture was in black and white, there was no way she could mistake him, his green eyes and his sand-colored hair. She even felt for a moment that his scent was in the air. She was getting closer. She had to hurry up if she didn't want to lose track of him again, otherwise that'd be the fourth time in a row. There was no time. She left a note on the table, probably a lot more than her breakfast really costed, and headed quickly to the street. 

The wind immediately blew her hair into all directions, blinding her partially. When she finally managed to control them, she saw a man standing by the traffic lights. He was looking directly at her. He was waiting for her, a cigarrette in his hand. She looked back at him. If this is some sort of joke, you'd better stop it here and now, she thought. All of a sudden she started to feel that familiar ache in her chest. Her sight became blurry, then white, then black. She fell to the floor on her knees and held to something metallic with her right hand to avoid fainting completely. It took her some time to come back to her senses, but it could have been anywhere between seconds to whole minutes. Two old men stopped by and helped to her feet, and one even bought her a can of coke. While she waited, she slowly turned her head around, trying not to get dizzy again. But he had already left. Again.


dimarts, 26 de juliol de 2011

Retorn al cinema

Aquest any s'està caracteritzant per la meva absència a les sales cinematogràfiques, fins al punt que, de gener a juliol, només hi he anat tres vegades, i una va ser de rebot (tinc pendent d'anar a veure l'última entrega de Harry Potter demà, però es mereix una entrada per a ella sola). Es tracta de les oscaritzades The King's Speech i Black Swan, d'una banda, i Midnight in Paris, de l'altra.



The King's Speech (Tom Hooper, 2010)

Albert Windsor no estava preparat per a ser rei de l'Imperi britànic a principi del segle XX, perquè li tocava assumir el càrrec al seu germà gran, però quan aquest darrer abdica per casar-se amb una divorciada americana, Bertie es veu obligat a convertir-se en monarca. El principal problema és que és tartamut i es posa especialment nerviós quan ha de parlar en públic, així que la seva família li busca els millors professionals de la fonètica de tot el regne, però tots els intents acaben en fracàs absolut... fins que decideixen comptar amb l'ajut de Lionel Logue, un australià que l'ensenya a parlar amb mètodes poc ortodoxes. 

The King's Speech és una pel·lícula molt britànica, en el bon sentit del terme (encara que alguns ho poden interpretar com a despectiu): barreja drama, realisme i comèdia d'una manera que, personalment, em va semblar molt equilibrada i converteix la història en versemblant (ja és l'efecte que ha de tenir una pel·lícula basada en fets reals). Hom pot pensar que passa molt lentament, i certament en alguns punts em va fer aquesta sensació, però en definitiva és una pel·lícula molt recomenable, malgrat que no estic d'acord que li donessin l'Oscar a la millor pel·lícula (tot i que gairebé no he vist cap de les altres nominades en aquesta categoria), però sí que Colin Firth guanyés el de millor actor principal. Geoffrey Rush també fa un paperàs increible (de fet, m'agradava més que el de Firth), i vam descobrir que l'Helena Bonhan-Carter pot actuar en papers normals!



Black Swan (Darren Aronofsku, 2010)

La Nina Sayers és una ballarina d'una companyia de ballet molt prestigiosa de Nova York, que treballa molt durament per aconseguir el paper de protagonista a la funció d'El llac dels cignes. Finalment, després que la primera ballarina pateix un accident que la deixa en cadira de rodes, el director la nomena a ella primera ballarina i, automàticament, rep el paper d'Odette, la princesa que es converteix en cigne per un encanteri. Aquest paper, però, també requereix que interpreti Odile, el cigne negre que ha de seduir el príncep per evitar que sigui Odette qui s'hi casi. Però la Nina comença a notar coses estranyes al seu voltant, i creu que la Lily, una altra ballarina, li vol robar el paper que tant d'esforç li ha costat aconseguir.

No les tenia totes quan vaig anar a veure aquesta pel·lícula (que vaig veure en alemany a Frankfurt amb el Kevin mentre esperàvem que fossin les 3 del matí per agafar un bus cap a l'aeroport), perquè sabia que era un film molt esperat i a la crítica dels EUA la deixaven molt bé. Ni que sigui perquè el tema principal és el ballet (que, per a qui no ho sàpiga encara, m'encanta), la vaig voler veure, i no me'n vaig penedir. Black Swan és un thriller psicològic que et manté aferrat a la butaca mentre esperes descobrir què li passa realment a la Nina, i amb la banda sonora original de Txaikovski sempre present. 


Midnight in Paris (Woody Allen, 2011)

En Gil i la Inez són una parella de California que viatja a París per fer turisme abans de casar-se. Ell és un guionista de Hollywood que intenta escriure una novel·la i un romàntic, enamorat del París dels anys 20, mentre que ella és una nena de família bona que prefereix conèixer el glamour de la capital gal·la amb una altra parella de turistes americans, en Paul i la Carol. En Gil, cansat del ritme de la seva futura esposa, decideix anar a passejar per la ciutat de nit, i a mitjanit apareix un Citroen d'època. Els ocupants del vehicle el conviden a pujar i, màgicament, el transporten al París dels anys 20 i en Gil interacciona amb els seus ídols literaris i artístics: Scott Fitzgerals, Ernest Hemmingway, Picasso, Dalí... i la bella Adriana.

Woody Allen ens narra visualment un conte de la natura humana, de persones aferrades a un passat que consideren millor, i que no poden valorar el seu present perquè no n'estan satisfets, amb la ciutat de París com a teló de fons i com un personatge més: la ciutat de la llum té un encant especial, això és innegable, i als seus carrers s'hi respira bohèmia, glamour, decadència, art, música... Crec que en aquesta pel·lícula tot això queda ben capturat, si bé en realitat es tracta d'una mena de faula sobre el valor del temps i de les relacions humanes. La recomano, ni que sigui per les imatges de la ciutat i la banda sonora de la mà del gran Cole Porter.

diumenge, 24 de juliol de 2011

IMH (I)

Estreno secció, bastant-me en un meme anomenat "In My Mailbox" (IMM) i que molts bloggers fan. Com que no tinc el costum de comprar llibres per internet (excepte en el cas de The Book Depository, que en el cas dels llibres en anglès em surt més a compte que no a les llibreries físiques), anomenaré aquesta secció, com l'Alena, "In My Hands" (IMH). Com que és la primera entrega que faig, posaré imatges de tots els llibres que tinc pendents de llegir, amb les explicacions respectives.


  • El lladre del cigne (Elizabeth Kostova). D'aquesta autora ja havia llegit fa cosa de tres anys L'historiador, una novel·la d'intriga amb dues històries paral·leles. La veritat és que em va agradar com escriu i com lliga els fets amb la ficció (barreja la llegenda de Dràcula amb fets històrics reals), així que, quan vaig veure publicada una altra obra seva, vaig voler comprar-la, però el preu original em semblava abusiu i vaig preferir esperar que sortís la versió de butxaca. Avui, però, al mercat de llibres del Mercat de Sant Antoni (on també he comprat els altres dos) l'he trobat per 10€, tant en català com en castellà, així que me l'he agafat.
  • La solitud dels nombres primers (Paolo Giordano). Un altre que em va cridar l'atenció quan el vaig veure per primer cop i que vaig decidir adquirir en versió butxaca. És coneguda la meva afició a les edicions de butxaca, però no negaré que m'agrada tenir llibres de tapa dura i sobrecoberta al prestatge perquè, reconeguem-ho, fa molt més bonic. Així que, quan l'he vist per 8€ no m'hi he pogut resistir. Espero que valgui la pena, tinc entès que és maco.
  • Juntos (Ally Condie). No sóc gaire fan de la literatura juvenil actual, però aquest em va cridar l'atenció per l'argument que promet la contraportada: en un món futur, les vides de les persones estan decidides i planejades des del naixement, de manera que és impossible canviar el destí, però una noia comença a sentir coses que no estaven escrites. A veure... En qualsevol cas, m'he decantat per la versió castellana perquè costava 5€, en comptes dels 10€ que demanaven en una altra parada per la traducció catalana. La pela és la pela, noi!


En aquest bloc, els llibres que em vaig comprar per Sant Jordi i que encara no he tingut temps de llegir:
  • Com explicar aquest país als estrangers (Matthew Tree). Aquest me'l vaig comprar perquè, d'una banda, em crida l'atenció d'una manera lleugerament morbosa saber com ens veuen els estrangers residents a Catalunya, i, de l'altra, perquè marxo a Àustria al setembre i em tocarà explicar per què,  malgrat la informació del meu DNI, no em sento espanyola. A veure si el senyor Tree aporta alguna idea nova.
  • Die Stimmen des Flusses (Jaume Cabré). Feia temps que li anava al darrere a la traducció a l'alemany de Les veus del Pamano. Per fi el vaig comprar per Sant Jordi a la llibreria Fabre. Me'l vull llegir perquè en català em va agradar molt i em faria gràcia, com a traductòloga, de veure com adapten referents culturals pallaresos a l'alemany. Sóc una friki, ho sé, però em vaig comprar La sombra del viento (Carlos Ruiz Zafón) en alemany pel mateix motiu.
  • Crazy (Benjamin Lebert). Aquest me'l vaig comprar perquè el Christian me'l va recomanar a primer de carrera i el vaig trobar a l'Alibri.
  • Cinc dies d'octubre (Jordi Sierra i Fabra). Ja vaig explicar en una entrada de fa temps que vaig conèixer l'inspector Miquel Mascarell de pura casualitat un dia que pasturava per la Casa del Llibre sense rumb i en vaig sortir amb Quatre dies de gener (del mateix autor) i El lector (Bernhard Schlink) a la bossa. Cinc dies d'octubre és la tercera entrega de les aventures del "darrer policia de la Barcelona republicana", i, com a la resta de novel·les, el nombre de dies del títol són els que té per resoldre un cas (i, en condicions normals, els dies que trigaré jo a llegir el llibre).


  • Angela's Ashes (Frank McCourt) i A Thousand Acres (Jane Smiley). A la cadena Happy Books, de tant en tant fan ofertes de llibres diversos (sobretot en anglès) per 2,95€. Finalment em vaig decantar per aquests dos, ja que em semblaven els més decents entre novel·les romàntiques i de ciència ficció diverses.
  • El caçador d'estels (Khaled Hosseini), La ciudad de las bestias (Isabel Allende) i La hora de las brujas (Anne Rice). Aquests tres els vaig comprar un diumenge al Mercat de Sant Antoni perquè en una de les parades feien una oferta de 3 llibres per 10€. No m'hi vaig poder resisitir, ja veieu... El primer me'l vaig comprar perquè em va agradar molt A Thousand Splendid Suns i em venia de gust llegir alguna cosa més d'aquest autor, però tenia l'altra novel·la molt recent i vaig decidir esperar perquè m'han dit que té bastants punts en comú i em podia semblar repetitiu. Pel que fa al segon, m'agrada el realisme màgic i com escriu la Isabel Allende, i, de fet, ja tenia ganes de llegir-me'l des de feia temps. Al tercer també li anava al darrere des de feia uns quants anys però sempre em tirava enrere el volum de pàgines (1200 o una cosa així) i el fet que Entrevista con el vampiro se'm va acabar fent una mica pesat cap al final. Però per 3,33€...


  • Winter in Madrid (C.J. Sansom). Aquest me'l vaig comprar en una oferta de 3x2 a la cadena Waterstone's a Londres, juntament amb The Piano Teacher (Janice Y.K. Lee) i This Charming Man (Marian Keyes, ressenya pendent), així que és l'últim dels tres que em queda per llegir... Però sempre s'interposa algun altre llibre!
  • Wicked (Gregory Maguire). Malgrat que el tinc, no he llegit The Wizard of Oz ni he vist la pel·lícula (de petita vaig llegir una versió reduïda per a nens), i però he sentit algunes cançons del musical i és una mena de llibre de culte dins de la literatura fantàstica, així que quan el vaig trobar (fa cosa d'un any) a la Casa del Llibre per 5,95€ (cosa que em va sorprendre, tenint en compte que és una edició de tapa dura), me'l vaig agafar. Com que és grossot, però, no me'l vull endur per al tren perquè ocupa molt i pesa bastant.
  • Der verwunschene Palast (Isabel Allende). En aquest llibre hi ha la traducció a l'alemany d'alguns dels contes del recull Cuentos de Eva Luna, de la mateixa autora. Tant Eva Luna com els Cuentos... em van agradar molt, i quan vaig trobar la traducció entre les ofertes de llibres en alemany a l'Alibri vaig pensar que, per 3€... XD No sé si és gaire bona idea, però, perquè són llibres amb unes imatges molt concretes i visuals, però valdrà la pena fer l'esforç.
  • Kommentierte Übersetzung Spanisch-Deutsch -Literatur- am Beispiel der Kurzgeschichte "Lo que queda enterrado" von Carmen Martín Gaite (Melanie Pollmanns). També a l'Alibri, entre les ofertes, vaig trobar la tesi doctoral d'una noia de la Universitat de Bonn (del departament d'Hispanistik, concretament, o Filolofia hispànica, si voleu), i com que el tema de la meva tesina també és la literatura, vaig pensar que, per 3€, podria robar-li alguna idea XD (robar-li no, perdó: volia dir "inspirar-me a partir de la seva feina investigadora").
  • Vergiss Paris (Sabine Alt). A vegades, al Goethe Institut fan neteja a la biblioteca i deixen una taula plena de llibres i manuals perquè els alumnes ens els emportem a casa de gratis. Remenant entre guies de ioga i llibres sobre la segona guerra mundial, vaig trobar una novel·la negra que pinta interessant. En qualsevol cas, és gratis!
  • The Scarlett Letter (Nathaniel Hawthorne). L'estava buscant des que a Saarbrücken vaig llegir un conte/relat breu d'aquest autor a l'assignatura de Literatura anglesa. Finalment la vaig trobar en aquesta col·lecció de la Penguin Books, els títols de la qual són literatura "obligada" (Dickens, les germanes Brontë, Jane Austin, Shakespeare...), i cada volum costa 3,50€. Tan de bo aquí fessim el mateix... Aquesta, però, he de confessar que la vaig començar però la tinc a mitges, perquè, malgrat que la van escriure al segle XIX, els diàlegs són en anglès del XVI/XVII i, naturalment, em costa d'entendre i ralenteix bastant el procés de lectura.
  • The Magician's Assistant (Ann Patchett). Me'l vaig comprar per Amazon, juntament amb The Patron Saint of Liars (crítica pendent), quan estava a Saarbrücken i no coneixia de l'existència del Book Depository, però com que estava a la meva famosa caixa perduda, encara no he tingut temps de llegir-lo.



  • Disquiet, please! More Humor Writing from The New Yorker (David Remnick i Henry Finder, editors; autors diversos). Un dels meus regals de Nadal va ser aquest llibre, que recull textos diversos d'autors nordamericans diversos. Com que són relats breus, no m'obliga a llegir-los en ordre, però és d'un tamany considerable, tot i que té les tapes toves, i no l'agafo mai per anar amb tren i tal.
  • Anna Karènina (Lev Tolstoi). Un altre que també tinc començat i he deixat a mitges, no perquè no em sembli interessant, tot al contrari, sinó perquè és un senyor totxo de 900 pàgines i, com que sóc així de llesta, vaig comprar la traducció en català, que només està editada amb tapa dura (i queda fantàstic al prestatge, però és incomodíssim de portar a la bossa). De fet, el portava durant una temporada per anar a la UAB, però ho vaig deixar córrer quan vaig haver d'agafar el portàtil on a daily basis, i no l'he reprès. A veure si ara a l'estiu...
I això és tot per ara. Ja veieu que tinc feina a escriure crítiques... Amb la propera adquisició bibliotecària, més.

dijous, 14 de juliol de 2011

Dance with Dragons

Ahir, 12 de juliol, va sortir l'edició anglesa de Dance with Dragons, cinquena entrega d'A Song of Ice and Fire. En versió totxo, tapes dures i fulls que serveixen per tallar pa, naturalment. Pel que fa a l'adquisició del llibre en qüestió, contemplo les possibilitats següents:

- Opció 1: comprar-lo en versió totxo a la FNAC, on el venen per 24€. A la Gigamesh crec que també, però no fan descompte.
- Opció 2: comprar-lo en versió totxo per Book Depository, on l'he vist per entre 21€ i 23€.
- Opció 3: esperar que surti l'edició de butxaca en anglès el març de 2012 (i comprar-la per Book Depository, natürlich).
- Opció 4: esperar que surti en castellà i que l'Albert me'l deixi en versió totxo però traduïda abans d'adquirir jo mateixa l'edició de butxaca, aproximadament tres anys després.


Comprar o no comprar, aquesta és la qüestió. (Si Shakespeare llegís el meu blog...)

dilluns, 11 de juliol de 2011

Interludi

Començo avui el meu diari d'aventures i peripècies austríaques, tot i que encara no he marxat de Barcelona. 

Abans que res, us anuncio que avui he llegit la tesina (àlies: treball de recerca del màster) i l'he aprovat amb un 9, així que ja no sóc estudiant.

D'altra banda, ja tinc la plaça d'auxiliar de conversa a Salzburg (Àustria), de manera que m'he disposat a començar a moure fils per no trobar-me amb el cul enlaire (en sentit figurat, naturalment) abans del setembre. I què és més important que tenir un sostre sobre el cap a la nit? De fet, mentre escrivia la tesina, paral·lelament buscava pis. Estic registrada a tres buscadors de pisos i residències, i de fet al Googlemaps ja han quedat gravades les adreces de les escoles, perquè així sé més o menys com de lluny queden dels col·les. La bona notícia és que ja en tinc un, i sembla que serà el definitiu, de tots els que he vist fins ara.

Ara només em falta saber on seran les jornades de formació (diuen pels fòrums que serà a Graz, i no a Viena, com semblaria lògic i, fins i tot, més fàcil) i que les escoles es posin en contacte amb mi per saber quan començo a treballar i tot això. 

I ja estic oficialment de vacances, però només per tres dies, perquè me'n vaig a fer de monitora en unes colònies d'anglès a l'Empordà durant quinze dies (amb possibilitat de renovar si m'hi volen, però ho veig complicat, tenint en compte la meva disponibilitat). A veure com va...


dissabte, 9 de juliol de 2011

Primeras impresiones: High School Debut


Como tantos otros lectores, decidí echar un vistazo por scans a High School Debut cuando Planeta anunció la licencia. Con esta entrada quiero exponer mi opinión a partir de la primera impresión que me ha dejado este manga.

HISTORIA

Haruna se pasó toda la secundaria dándolo todo para el softball, sin preocuparse de los chicos ni de su apariencia, así que cuando entra al instituto, su único propósito es convertirse en una chica atractiva y femenina para echarse novio. Sin embargo, algo falla porque ningún chico se le acerca, así que contará con la ayuda de Yoh, un estudiante un año mayor que ella. Pero Yoh odia a las chicas, así que la única condición que pone para ayudar a Haruna es que ella no se enamore de él.

OPINIÓN

A pesar de que me parece un punto de partida un poco tonto, porque no soporto a las protagonistas con potencial pero cuyo único objetivo en la vida es tener novio (Haruna es buenísima con los deportes, pero renuncia a ellos por conseguir un hombre), High School Debut es un manga entretenido y muy cómico. La relación entre Haruna y Yoh es especial, propiciado principalmente porque ella es tan inocente que llegas a pensar que es que la pobre no da más de sí, mientras que él es un bloque de hielo, incapaz de transmitir emociones porque en el pasado le hicieron daño.

Los dos primeros tomos fueron los que más me gustaron: Haruna realmente cumple su promesa de no enamorarse de Yoh, y creo que hubiera tenido más gracia si la autora hubiera mantenido esto a lo largo de todo el manga: que Yoh y Haruna acabarán juntos lo sabemos desde la primera viñeta que comparten, es previsible, pero creo que el manga sería más interesante si ambos salieran con otras personas y empezaran a sentir algo el uno por el otro, pero no se atrevieran a dar el paso hasta el final del manga porque no quieren estropear la relación de amistad y eso.

Ya sé que tampoco es un argumento súper original, pero es menos previsible y daría más juego que los tópicos de siempre de este tipo de mangas: ahora aparece una tercera persona que se interpone entre la pareja, ahora voy y me pilla la paranoia de que mi pareja no me quiere porque hemos discutido sobre una tontería... Gracias a esto, a pesar de que es un manga entretenido y más fresco que otros shoujos pastelones, me he rendido hacia la mitad del tomo 8, porque este esquema me cansa y llega un punto que no es original.

Los personajes principales no me parecen muy verosímiles, más bien una caricatura exagerada de dos tipos de personalidades que existen, pero no resulta creíble. En cambio, los secundarios son mucho más "reales", tanto en personalidad como en forma de actuar, especialmente la pareja Fumi-Asami (a los únicos secundarios que realmente les dan un poquito más de desarrollo, porque los otros están allí para rellenar espacios, y es una pena porque podrían dar mucho más juego).

En definitiva, podría haber sido un manga mucho mejor pero, en conjunto, se queda en otro shoujo del montón. Como no es una cosa increiblemente pastelona, sino que predomina la comedia, me ha dejado mejor sabor de boca que otros mangas en los que todos acaban llorando, pero tampoco lo considero una obra imprescindible.

No está publicado en España, aunque Planeta prometió que iba a licenciarlo, así que lo podéis leer por scans. En inglés es complicado porque en los EEUU sí está licenciado. En cualquier caso, yo lo he leído por Manga2U.

dijous, 7 de juliol de 2011

The end is near...

Ja han llegit tres de les cinc tesines. La propera sóc jo.

Ahir estava nerviosa i desanimada, la por se m'havia ficat al cos, però, avui, ja no. Ara ja no hi ha volta enrere, així que només puc mirar en una direcció i fer-ho tan bé com sàpiga. I ja està. Em llanço a la piscina i que sigui el que qualsevulla divinitat superior vulgui.

Això sí, hi ha tres coses que penso fer la mateixa tarda després de fer l'exposició:
1) anar a la platja,
2) sortir a ballar fins que surti el sol, i
3) decidir què vull ser de gran.

Twitter Goodreads