dijous, 28 de maig de 2009

Hat trick

Tot el que sé de futbol ho he après de les lliçons del meu germà, culé fins la medul·la, i de la secció esportiva del telenotícies. M'agradaria anar més sovint a veure partits de bàsquet i, encara més, tornar-hi a jugar de tant en tant. Fins i tot estic pendent dels resultats de la Formula 1 o del tennis, encara que cap dels dos esports em diuen res.

De fet, els esports en general no m'interessen. Només estic pendent de resultats i campionats diversos per una cosa tan senzilla com que cal estar informat del que passa al teu voltant.

Però ahir vaig vibrar, vaig patir, vaig cridar, vaig aplaudir... amb la samarreta del Barça posada.

I em vaig emocionar quan Puyol va aixecar l'orelluda.

I vaig cantar l'himne del Barça, i vaig estar a punt de cantar Els Segadors en ple moment d'eufòria, i vaig cridar allò de "Ho haveu vist això? Ho haveu vist? La mare que ens va parir!".

Visca el Barça! I visca Catalunya! (si em deixeu posar una mica patriòtica des de la vella Germània).

Magic Knight Rayearth


Con motivo de la reciente re-publicación en España de este fantástico manga, revivo el blog con su reseña. Sin embargo, puede los nombres que utilice que no coincidan con los de la traducción de Norma, ya que yo leí la primera parte gracias a la publicación de Planeta de hace casi diez años, y la verdad es que los nombres de los personajes varían ortográficamente en función de la traducción de cada editorial de cada país... Espero que igualmente se entienda.


HISTORIA

Hikaru, Umi y Fuu son tres chicas de institutos privados de élite que coinciden en una salida a la Torre de Tokyo. De repente, las tres oyen la llamada de una tal princesa Esmeralda que pide a las luchadoras legendarias que salven su mundo y tras un flash de luz cegadora se encuentran cayendo en dirección al mar.

Por suerte las salva de la caída un pez volador gigante, que las transporta a tierra firme y allí conocen al Gurú Cleff. El mago, después de una primera toma de contacto algo accidentada, les revela que han sido llamadas para luchar por Cephiro y rescatar a la princesa Esmeralda, y hasta que no terminen su misión no podrán volver a la Tierra.

Resulta que la princesa Esmeralda es el pilar de Cephiro y mantiene el planeta en paz y equilibro gracias a sus plegarias. Las chicas finalmente aceptan su misión y Cleff empieza a transmitirles conocimientos de magia cuando son atacados por Alcione, una bruja al servicio de Zagato, el malvado mago que tiene secuestrada a la princesa Esmeralda. Cleff manda las chicas a buscar la ayuda de Presea, la maestra de armas, acompañadas de Mokona, un bicho blanco y blandito con una estrella roja en la frente y que solo sabe decir "puu".

Así empieza la aventura de las luchadoras legendarias en su misión para salvar Cephiro y volver a la Tierra, pero no todo es lo que parece...

OPINIÓN

¿Qué puedo decir de mi manga favorito de las CLAMP? Esta es la primera obra de este cuarteto de autoras en la que incorporan el concepto de las magical girls, chicas-colegialas con poderes mágicos que luchan contra las fuerzas del mal, y lo mezclan con mechas (robots) y todos los elementos necesarios para crear una historia aparentemente infantil pero que acaba... como acaba (para no generar spoilers).

Para mí, Magic Knight Rayearth es uno de los mejores mangas de magical girls que se ha dibujado, junto a otras series míticas como Sailor Moon, de Naoko Takeuchi, o Card Captor Sakura, de las mismas autoras.

Al principio puede parecer un manga de niñas que de repente adquieren poderes así de la nada, típico y tópico solo que con el espectacular dibujo de Mokona Apapa, pero las apariencias engañan. Sin embargo, no es hasta el final de la serie que nos damos cuenta de cómo está todo entrelazado y que ni los buenos son tan buenos ni los malos, tan malos.

Sinceramente, no sé como seguir haciendo esta reseña e incluir la segunda parte sin dar todos los spoilers, pero digamos que en la segunda parte, además de deleitarnos con más aventuras de Hikaru, Umi y Fuu, se atan todos los cabos que habían quedado sueltos en la primera parte.



Conocí esta serie después de leer los mangas de Sailor Moon y Card Captor Sakura, y buscando en internet información sobre esta última me topé con estas tres chicas de casualidad, y resultó que el anime era muy popular en Latinoamérica y en Estados Unidos. Así que, recién llegada al mundo del manga, me fui para la Norma Comics (antaño mi santuario) pero me dijeron que el manga estaba agotado. La búsqueda finalmente dio su fruto, pero tardé unos dos años en completar toda la colección. De hecho, la segunda parte la compré en Estados Unidos porque de la edición de Planeta sólo encontré el medio-tomo 1.

Y es que la primera edición de este fantástico manga en España la hizo Planeta con esos no tan fantásticos 6 medios-tomos que en su momento costaban alrededor de 600 pesetas (creo que ahora serían unos 3,60€). Las portadas de la primera parte solo se mantenían fieles a la original japonesa en los tomos impares (1, 3 y 5), y en el caso de la segunda parte no lo sé porque no las llegué a ver.

Sobre la edición de Norma no puedo decir nada, la verdad, por motivos puramente geográficos, aunque una cosa es segura: estará en mi estantería cuando vuelva a casa.

Recomiendo este manga a todos los fans de CLAMP y a los que crean que los shojos de magical girls son solo niñas tontas corriendo de un lado para otro con faldas cortas y lazos rosa. Un manga indispensable para todo fan del género shojo y una gran opción para quien esté cansado de cursiladas.

diumenge, 24 de maig de 2009

A la cua, com sempre.

Divendres hi havia una trobada de coordinadors d'Erasmus i Intercanvis a la Universität des Saarlandes, la universitat on estic fent la meva estada Erasmus.

La reunió es feia a l'aula al costat de la qual jo tenia tres hores de traducció jurídica alemany-castellà, i durant la pausa vaig coincidir al passadís amb l'Olivia Fox, una professora de la meva facultat a la UAB.

Resulta que les universitats espanyoles tenen problemes per crear convenis amb altres universitats europees per l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES,, també conegut com a "procés de Bolonya" o Bolonya, a seques.

Gràcies a que algun il·luminat del Ministerio de Educación i blablabla va decidir que els estudiants de l'Estat espanyol tindríem graus de 4 anys i 1 de postgrau (en comptes de fer com a la resta de països europeus, on en són 3 de grau i 2 de postgrau), resulta que aconseguir convenis és especialment complicat, perquè mentre els europeus ja fan primer de postgrau, els espanyols fan quart de carrera-grau.

Mentrestant, jo seguiré reivindicant que més que en contra de Bolonya per se, del que estic en contra és de l'aplicació que se li pretén donar a la pell de toro.

I cada cop tinc més clar que vull emigrar-ne.

Ha de ser vocacional

Després de fer el 90% dels tests xorra existents al Facebook, he arribat a dues conclusions:

1) tinc una estranya afició per perdre el temps amb els ja mencionats tests.

2) sento veritable devoció per la meva carrera.

Em centraré en això segon, perquè el primer no té cap mena d'interès més enllà de demostrar que m'avorreixo molt o que em pot més la tonteria que la por a suspendre l'examen de rus que tinc dilluns.

I us preguntareu, quina relació tenen els tests del Facebook i la carrera de Traducció? Així, de primeres, en tenen més aviat poca. Algun llest podria dir que gràcies als traductors, Facebook arriba a gairebé tothom en la seva llengua materna. Doncs sí, és cert, però hi ha un altre aspecte que em preocupa més: l'ús de la llengua en aquest tan addictiu portal virtual.

Estic farta de tests plens d'abreviatures a l'estil Messenger. "Ke Kncion Eres?". Aquests, normalment, van de la mà d'expressions del jovent d'avui en dia, que, a mi personalment, moltes vegades em fa no entendre a què s'està referint l'autor. Hi ha una major tendència a fer això en els tests d'origen sudamericà, tot i que el meu poc coneixement de l'slang anglès i/o francès tampoc ajuda a la comprensió. Menció especial a la manca de signe d'interrogació d'obertura en el cas dels tests en castellà/espanyol/com us agradi més.

El capítol de les faltes d'ortografia en qualsevol dels idiomes, més que una entrada al blog, mereix una tesi doctoral. En millor del cas és que hi ha tests de "¿Quanto saves de hortografiá?", i en més d'un cas els que no saben "hortografiá" són els mateixos autors del test. És quan m'adono que em dedico a corregir i/o remarcar que hi ha faltes d'ortografia a tort i a dret quan penso que potser no m'he equivocat de carrera.

divendres, 15 de maig de 2009

IF (exercici de condicionals)

If I won the lottery
I'd buy a nice appartment near Central Park,
a bohemian attic in Montmartre,
or one of those London flats seen in the movies.
A house at the Mediterranean,
preferrably in northern Costa Brava,
a fairytale house in the Schwarzwald region.

When I finish my degree
I want to study for a master,
to become an audiovisual translator,
and maybe a Doctor in Translation
(even though I'm not sure that that exists).
I might study Law
(of that I'm also not sure),
I could take my singing more seriously.

Hadn't I kissed you
I would have missed some of the sweetest moments of my life,
I wouldn't have learned all I learned at your side,
I might have got lost in Wonderland.
I would have suffered for other reasons,
I could have cried a little less,
I wouldn't be who I am today.

dimecres, 6 de maig de 2009

Estimats Reis Mags

Estimats Reis Mags,

Ja sé que estem a maig i que encara falta molt per la vostra visita anual, però diumenge serà el meu aniversari i m'agradaria, si no és demanar massa, que em féssiu un regal.

Us ho demano a vosaltres perquè encara crec en vosaltres, tot i estar a punt de fer 21 anys, i com que sou mags, estic segura que vosaltres m'ho podreu donar.

No vull un príncep blau. El temps m'ha demostrat que no existeixen més enllà dels contes de fades. No vull l'home més poderós de la terra, no demano la personificació de la bellesa ni un pou de sabiesa infinita.

No obstant això, crec que el que busco està fora del meu abast: busco un home que sigui capaç de lluitar per mi. Això és tot. Algú que, davant de qualsevol adversitat, serà al meu costat i s'enfrontarà a qui i al què faci falta per mi, ja sigui la distància o l'edat que ens separa.

Sé que demano massa, però sou mags, oi?

Espero tenir notícies vostres ben aviat,

Mar

Twitter Goodreads