tag:blogger.com,1999:blog-38015062134955686372024-03-05T05:57:49.553+01:00El consultori de la Dra Xodesnerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-22220541527977877372016-01-09T23:17:00.000+01:002016-01-10T23:19:32.993+01:002016 Resolutions<div style="text-align: justify;">
Happy New Year! <b></b>2016 is looking good in the horizon. I'm obviously only saying that now because it's still January. And this means it's time for New Year's Resolutions!</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSNJOPIr-ANQspcC76LFEg2rROiEGqs4HH7yH7cWDDyLZj5qwHkL0wuDe51LxGX7S5HG2vayn-B8KFRTlnhlGuRX-tDUVO0lNJCwuBQoekYSAut7brZ-_K65DAn5YP2RXma9NMzRdDdD0/s1600/sansa_booze.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSNJOPIr-ANQspcC76LFEg2rROiEGqs4HH7yH7cWDDyLZj5qwHkL0wuDe51LxGX7S5HG2vayn-B8KFRTlnhlGuRX-tDUVO0lNJCwuBQoekYSAut7brZ-_K65DAn5YP2RXma9NMzRdDdD0/s1600/sansa_booze.gif" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<i>Nah, I'll keep it short.</i><b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1. Write entries more often</b>. Especially now that I am moving back to Austria, I was thinking of combining "diary" entires about my experiences there and movie and book reviews, which I have stopped doing lately because I keep my reviews on Goodreads.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHiF_s_1tv5ean3vKG1rrZ1SHrwbAVwZeTF8p_Y6db3X0lReluAnLHqWRQIrXm9FTGH2RDXEPjIhyHoBMJAS6z07814U9nVvPLRISGdHzL6j30k7a8CGCLY6_Kf-GB-M4jnXp37tJv3Ro/s1600/Li_business.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHiF_s_1tv5ean3vKG1rrZ1SHrwbAVwZeTF8p_Y6db3X0lReluAnLHqWRQIrXm9FTGH2RDXEPjIhyHoBMJAS6z07814U9nVvPLRISGdHzL6j30k7a8CGCLY6_Kf-GB-M4jnXp37tJv3Ro/s320/Li_business.gif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2. Read more</b>. Speaking of Goodreads, I'm taking the Reading Challenge again this year, only this time I set my goal at <a href="https://www.goodreads.com/user_challenges/3835009">40 books</a>. Should I include manga and comics in there, I might raise the number.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinkxutlobwiZwE1ZG5aYoLYP_wk3Mr1Nki4eFCmF77O2ZC-9qoI6XNPwhFOLwDM3Qcr1iqM-8f4ZiV7U2hhzOgVW5ATfj9zro1EfTlI94EcEzGhGwoWodqkTdWH6WzAUH1fYV0rHDQaFA/s1600/belle_wonderfulstory.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinkxutlobwiZwE1ZG5aYoLYP_wk3Mr1Nki4eFCmF77O2ZC-9qoI6XNPwhFOLwDM3Qcr1iqM-8f4ZiV7U2hhzOgVW5ATfj9zro1EfTlI94EcEzGhGwoWodqkTdWH6WzAUH1fYV0rHDQaFA/s320/belle_wonderfulstory.gif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i>You knew this one was coming.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. DANCE</b>, you fools! No, seriously, I need to take dancing lessons again.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7dFwVTor1QYUX7NkTJ9-_FKjLUT_A-SePGOOFCH00_3d7I5FcbODxyi5edWglRoUk0bU0VoN_39LrOr0mLIXhlbzQIM-FPWewzdSkGTBkVPjId-cE60JGWK6m5mCLIg7stvmLIuK36H8/s1600/johnoliver_Dance.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7dFwVTor1QYUX7NkTJ9-_FKjLUT_A-SePGOOFCH00_3d7I5FcbODxyi5edWglRoUk0bU0VoN_39LrOr0mLIXhlbzQIM-FPWewzdSkGTBkVPjId-cE60JGWK6m5mCLIg7stvmLIuK36H8/s1600/johnoliver_Dance.gif" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4. Save money to travel</b>. And I have a loooong list of destinations.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5qnLovWSbnO1mvfAGPcnEIxktQDpQzz3-erdqq8QQAjpKJK7saVUWgt5VrdNlODJZTkmme6HwKhFUvDj_aznYUWKMdAe15a1d43AgwEZfl3kkrA0d4wjpMw670Q2o8yb7164XM37-KWA/s1600/10599594_10152709631025561_3645834008428167475_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5qnLovWSbnO1mvfAGPcnEIxktQDpQzz3-erdqq8QQAjpKJK7saVUWgt5VrdNlODJZTkmme6HwKhFUvDj_aznYUWKMdAe15a1d43AgwEZfl3kkrA0d4wjpMw670Q2o8yb7164XM37-KWA/s320/10599594_10152709631025561_3645834008428167475_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Please don't ask me about babies again until 2020.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
That's it. May 2016 be a great year. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjolYzZyAfDRfPioFJAhMf25A6ptnilhWfH558SmXwncKAFJsYe7kVlNIZxEdz_3EOUUppn9ur_RsC7txn28wRB5ZFAYSruZ0jNDhJxw-mBB5vF5EAH4yBRIHBMdrLzMFLfEXkx39LViKA/s1600/thankyou.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjolYzZyAfDRfPioFJAhMf25A6ptnilhWfH558SmXwncKAFJsYe7kVlNIZxEdz_3EOUUppn9ur_RsC7txn28wRB5ZFAYSruZ0jNDhJxw-mBB5vF5EAH4yBRIHBMdrLzMFLfEXkx39LViKA/s320/thankyou.gif" width="320" /></a></div>
<br />
<br />Marhttp://www.blogger.com/profile/16238243105302439484noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-39710712086870868152014-12-31T20:29:00.000+01:002014-12-31T20:29:00.465+01:00New Year's Resolutions for 2015<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Remember how 2013 seemed to never go away? 2014 went by so fast I still can't believe it's New Year's Eve again. It's been a much better year than 2013, no doubt. Here's a little summary:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>January</b>: Andi and I only made it to the end of the traditional "Cavalgada de Reis" in Barcelona (a parade that takes the Three Wise Men from the port of Barcelona to Plaça Espanya and involves music, dancing, and candy-throwing to the audience). We spent a night at a tree house near Sant Hilari Sacalm (Girona) before going back to Salzburg. And we started to watch <b><i>Breaking Bad</i></b>. Best idea ever. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>February</b>: I was supposed to meet Anna in Saarbrücken, but we didn't make it, so Andi and I went to Südtirol! There was all the snow that hadn't fallen on the Austrian side of the Alps. We stayed at a farm, 1000m above sea level, which had rooms for rent. We visited Brixen and Bolzano, as well as Innsbruck on the way back to Salzburg.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>March</b>: Andi and I started a salsa course! I honestly don't remember much about March except for the fact that it felt forever between the winter break (that is, the trip to Südtirol) and the Easter holiday. Also, second anniversary.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>April</b>: An intense month: we participated in the Orchester-Akademie-Projekt, in which Andi played the saxophone and I sung with the choir and as an improvised soloist. Then we drove to Barcelona - it was Andi's first Sant Jordi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>May</b>: I turned 26 while Conchita Wurst won the Eurovision Song Contest (really, it was on my birthday). It was fun. My students graduated and thus ended my job at the AISS. The morning after I declared my hangover the worst of my 20s so far - waking up next to shame might have played a role. </span><br />
<span style="font-size: small;">And I applied for an Erasmus in Barcelona, as crazy as that sounds.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>June</b>: After buying the tickets impulsively in April, I travelled by train to Saarbrücken. Nothing has changed but it felt weird being there (ok, it does look a bit more cosmopolitan than it did 6 years ago). It was one of the lowest points of the year, surprisingly - as Plato put it, seeing the light for the first time when you leave the cavern hurts your eyes. Yeah, there's that...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>July</b>: I went to a wedding in Lungau (south of Salzburg), where I got to meet most of Andi's distant relatives (my <i>début</i> in society, more or less, haha) and I drove back to Barcelona through Tirol, Lietschenstein, Switzerland, Italy, and France (well, France is hard to avoid when driving to Barcelona). Also, there was the football world cup.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>August</b>: A summer in the library is not necessarily a summer well spent. I went to the beach one day but I didn't get to swim because it started to rain. Which was the weather in general: rain, rain, rain, not much heat. And I'm cool with that (pun not intended). The heat was stronger and more intense in Rome, though, which was the chosen destination for my first holiday with my in-laws. Also, a sort of miracle happened at the Festes de Gràcia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>September</b>: The second part of the miracle happened. I made my first Erasmus friend in Barcelona. Andi came to Barcelona after the giant human "V" on September 11th, where we discovered that yellow might be a very reivindicative colour but it looks awful on me. And I went to my second bachelorette party ever because... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>October</b>: ...Alba and Germán got married! You know, when your friends start getting married and having kids it means shit got serious and we've reached <i>that</i> point in adulthood. Therefore, I decided it was time to put an end to a certain thing that had been bothering me for five years. And I started to learn Italian AND Dutch, because I'm an over-achiever.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>November</b>: An intense month: my choir won the second prize at the choir contest in Cocentaina (look it up, beautiful place -end of sarcasm-), we voted in the mock referendum for the independence of Catalonia, and I flew to Vienna and Salzburg for a week.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b>December</b>: Another intense month full of music. I had what is probably going to be one of the most, if not the most, period, important concerts of my life. And I'm really happy. Actually, music has been a really important aspect of this year, and I hope (I'm sure) it will continue to be so.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
Now, last year I also did the whole resolutions thing, but kept if shorter. Let's see how it went...</div>
<br />
<span style="color: #3333ff;">blue</span> = "<span style="color: #3333ff;">99% or 100% accomplished</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #009900;">green</span> = "<span style="color: #009900;">well, kind of</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">red</span> = "<span style="color: red;">mission: impossible</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple;">purple</span> = "<span style="color: purple;">didn't even try</span>"</div>
<br />
<br />
<ol style="text-align: left;">
<li><span style="font-size: small;"><span style="color: #38761d;"><b>Go back to the weight I had when I was 18-20</b></span>. Eh... Not really, but I have lost some weight.</span></li>
<li><span style="font-size: small;"><b><span style="color: blue;">Finish as many of my uni courses as possible so that I can finish as soon as possible</span></b>. Which is why I'm doing my Erasmus.</span></li>
<li><span style="font-size: small;"><span style="color: blue;"><b>Make more money</b></span>. I did work a lot and did a loooot of tutoring hours.</span></li>
<li><span style="font-size: small;"><span style="color: #38761d;"><b>... it's a secret ;)</b></span> And it remains a secret. And I'll keep working for it in 2015. </span></li>
</ol>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Overall, it's been a successful year and I'm definetely happy. Time, which I consider only a partial method of emotional healing, has put a lot of things in their respective places. I'm not going to make a list of purposes for 2015 because I don't really pay attention to those except around this time of the year.<br />
<br />
So I wish you all a great 2015.<br />
<br /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">BON ANY NOU · FELIZ AÑO NUEVO · HAPPY NEW YEAR · BONNE ANNÉE · FROHES NEUES JAHR · с новым годом<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> · </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">あけましておめでとう</span></span></div>
Marhttp://www.blogger.com/profile/16238243105302439484noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-69284073815453561032014-11-25T15:12:00.000+01:002014-11-26T15:26:42.826+01:00November 25th: International Day for the Elimination of Violence Against Women<div style="text-align: justify;">
I don't really like to talk about this because, honestly, I don't want to sound like I'm looking for your pity, because I'm not, and because I'm ashamed that this happened to me. It's a problem with my pride, really, because I'm not the one who should be ashamed here. You don't expect this to happen to women like me not for it to be caused by men like him, both well educated and of a good social position. But it does happen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
It was nine years ago. I was 17 and 3 months old when it happened for the first time. He was my first boyfriend ever. I though he was cute and nice, he would always surprise me with little presents when there was no real reason for him to do so. He was the first to kiss me, he was the first to make love to me.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He was also the only one to laugh at me for feeling pleasure in sex, of all my sexual partners so far. He was the only one to date who decided to blame me for his own insecurities or to make a big deal of all my mistakes or things he didn't like about me.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He blamed me for studying instead of spending time with him. He got mad at me because my parents wouldn't let me spend the night out with him. He decided to go through my computer files without my consent. He would constantly compare how I acted and how his friends' girlfriends acted and complain about how I never made enough tie for him because, from his point of view, I didn't love him as much as he loved me.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He never hit me. But I ended up believing that I was guilty of what he accused me. I stopped seeing my friends because whatever free time I had, I had to spend with him. I got into fights with my parents because I started lying to them to be with him more time.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
And when I finally opened my eyes and broke up with him, he decided to hurt me by showing me that he went out so much and made out with so many girls. He accused me of having cheated on him, he decided to use things I had done before I had even met him to embarass me and make me feel like an awful woman. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He made our common friends believe that I was, indeed, awful and manipulative. Either they stopped talking to me altogether or they encouraged me to get back with him because "you love each other so much, you can't put an end to your relationship only because you fight often."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
And whenever my pride would impose itself and say "that's enough", he would cry and beg for forgiveness. Until next time, and so on. Until, out of spite, he photoshopped my head on a porn actress masturbating and posted it online. Until my parents called him and threatened to call the cops if he didn't leave me alone.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
The emotional scar that he left made it very difficult for me to learn how to trust a man, as a potential life partner, again. It took forever to get over him and learn to be myself again. I understood too late that what he had done was violence. Psychological violence, the kind that doesn't leave physical marks, so people don't always notice.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I often share pots on Facebook about this, but they usually are about rape, honor murders, physical abuse, etc. And I think the world needs to know my story, too, because statistically speaking I, a white, European female with a graduate education, am not the potential victim of violence against women.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
What I've explained above is one of the main reasons why I am against so-called romances such as <i>Twilight</i> or <i>50 Shades of Grey</i>. It's not romantic, ladies. This is not what a real man is like. Society needs to learn that only respect and equality are healthy bases for a good relationship. This is what we must teach our children and this is what I'm going to fight for.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.unwomen.org/en/news/in-focus/end-violence-against-women"><img alt="http://www.unwomen.org/en/news/in-focus/end-violence-against-women" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVyre3grYLOPjUV4ySm5vJ2z_J0XVJpJDDHs4LzDyQ0JCAtYx9tkfftikz-T-OkN9Kcmas_jPQtoEpL4o7U_CM9hYL4SVhCn6jqGrIQyF28SLqBk4tlEbdx4X0blyU4KEQVOsjEK7PI5M/s1600/EVAWOrangeGrid_675x317.jpg" height="187" width="400" /></a></div>
<br />Marhttp://www.blogger.com/profile/16238243105302439484noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-63567758436600480552013-12-31T19:13:00.001+01:002013-12-31T19:13:55.584+01:00New Year's Resolutions for 2014<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div style="text-align: justify;">
2013 has been a hell of a year. It has had good things, of course, but overall I'm really tired and it has felt veeeery long. I can barely believe that this time last year I was homeless (in Austria, at least), but, looking back, a lot has happened since January 1st 2013. Let's see if I managed my New Year's Resolutions for 2013. Remember:</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3333ff;">blue</span> = "<span style="color: #3333ff;">99% or 100% accomplished</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #009900;">green</span> = "<span style="color: #009900;">well, kind of</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">red</span> = "<span style="color: red;">mission: impossible</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple;">purple</span> = "<span style="color: purple;">didn't even try</span>".</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: blue;">1. Take dancing lessons. No idea what kind of dancing, but my body is asking for it like a drug</span></b>.<b> </b>Although I've stopped going because of other stuff, such as trying to make more money via tutoring high school kids. But I took an intensive Zumba course in July, then enrolled into another Zumba course in Salzburg, and managed to go to 3 classes of standard dances, also in Salzburg.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: purple;"><b>2. Fisish reading all pending books before buying new ones</b></span>. I'm considering including this one as my yearly April's fools' joke.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: green;"><b>3. Save up money to travel outside of Europe or at least to be more at least a whole week on holiday</b></span>. Well, I did save up money, but it's still not enough for outside of Europe nor a whole week away... But<b> </b>with that money, we're going to Saarbrücken in February! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: green;"><b>4. Learn a new language!</b></span><span style="color: black;"><b><span style="color: #38761d;"> </span></b>I'm taking French again. It's not a new language<b> </b>for me, but it was so rusty that we might as well count it there... The courses for Italian and Swedish were already fully booked when it was my turn to enroll.</span><b></b></div>
<b><br /></b><br />
Not bad, is it? No red at all, and the "didn't even try" one was an obvious "didn't even try". Here go the ones for 2014:<br />
<br />
<ol style="text-align: left;">
<li><span style="font-size: small;">Go back to the weight I had when I was 18-20.</span></li>
<li><span style="font-size: small;">Finish as many of my uni courses as possible so that I can finish as soon as possible.</span></li>
<li><span style="font-size: small;">Make more money.</span></li>
<li><span style="font-size: small;">... it's a secret ;)</span></li>
</ol>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">BON ANY NOU · FELIZ AÑO NUEVO · HAPPY NEW YEAR · BONNE ANNÉE · FROHES NEUES JAHR · с новым годом<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> · </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">あけましておめでとう</span></span></div>
</div>
Marhttp://www.blogger.com/profile/16238243105302439484noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-15648051809562557762012-12-31T21:33:00.001+01:002012-12-31T21:36:05.166+01:00New Year's Resolutions for 2013<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
As every year, let's see how my New Year's resolutions for 2012 went, using our usual system:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3333ff;">blue</span> = "<span style="color: #3333ff;">99% or 100% accomplished</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #009900;">green</span> = "<span style="color: #009900;">well, kind of</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">red</span> = "<span style="color: red;">mission: impossible</span>"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple;">purple</span> = "<span style="color: purple;">didn't even try</span>".</div>
<ol style="text-align: left;">
<li style="text-align: justify;"><b><span style="color: red;">Write more: finish the stories I make up, write more entries for my blog, continue my travelling diary</span></b>. Ha. Enough said. (I did continue my travelling diary, though, and recently started updating the blog, but I'll leave it in red because it doesn't deserve a pass.)</li>
<br />
<li style="text-align: justify;"><b><span style="color: blue;">Sleep 8 hours at night on working days. Or at least 7, instead of 6</span></b>. Ok, I'm kind of cheating with this one because I normally start working at around 10 AM (my first class is at 10:55 AM) so even if I go to bed past midnight I can sleep until 8 AM and it's still 7 hours. In my old job I kind of managed to get enough sleep. Except, of course, on certain nights when I'd wake up at 2 in the morning and freak out and rush to the shower because I thought I would miss the train. And then realize what time it actually was. Stupid HAK.</li>
<br />
<li style="text-align: justify;"><b><span style="color: green;">Stop procrastinating when there's a doctoral thesis in the making</span></b>. Uhm... See 1<span style="color: red;"><span style="color: black;">,</span> <span style="color: black;">although</span></span> it could have been a lot worse.</li>
<br />
<li style="text-align: justify;"><b><span style="color: purple;">Go to Japan</span></b>. No money. Maybe in the not necessarily distant future, but surely not soon.</li>
<br />
<li style="text-align: justify;"><b><span style="color: blue;">Stay true to myself</span></b>. And it helped. Maybe that's why 2012 was quite a good year.</li>
<br />
<li style="text-align: justify;"><b><span style="color: green;">What did we say, in 2010, about the Daniel Cleavers of the world?</span></b> Yeah, what was it? Just kidding. It's better now, but the wound is not fully closed. Some day, I swear (and this is one of my resolutions for 2013) they won't make me cry despite the fact that I've accepted it's pointless and useless and that we've all moved on. And I got my own Mr. Darcy.</li>
</ol>
<br />
<div style="text-align: justify;">
So, all in all, 2012 was quite a good year. My job as <i>Fremdsprachenassistentin</i> was a very positive aspect of this year, my first published translation is also doing well, my new job is not bad despite the rough beginnings (but then again, what beginning is a piece of cake?) and Mr. Darcy is there every day and has been by my side whenever I needed him, so <i>danke schön, mein Schatz</i>. On a not so happy note is the fact that finding a reasonable flat in Salzburg is not easy and partly contributed to the rough beginnings I was talking about, and that some beloved people left us recently. And the financial crisis seems to be comfortable among us, meaning Austria seems a much better place to stay in until further notice.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
But life goes on and we're leaving an old year behind to greet the most supersticious of them all: 2013 is around the corner and I have a feeling it's going to be good. My resolutions?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
1. Take dancing lessons. No idea what kind of dancing, but my body is asking for it like a drug.</div>
<div style="text-align: justify;">
2. Fisish reading all pending books before buying new ones.</div>
<div style="text-align: justify;">
3. Save up money to travel outside of Europe or at least to be more at least a whole week on holiday.<br />
4. Learn a new language! </div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
That's it. No big resolutions because I'm quite satisfied with my life right now. All that's left to say is...</div>
<ol style="text-align: left;">
</ol>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">BON ANY NOU</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">FELIZ AÑO NUEVO</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">HAPPY NEW YEAR</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">BONNE ANNÉE</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">FROHES NEUES JAHR</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">с новым годом<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">あけましておめでとう</span></span></div>
</div>
Marhttp://www.blogger.com/profile/16238243105302439484noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-82010650623281820372009-12-31T21:45:00.003+01:002009-12-31T22:03:48.011+01:00New Year's Resolutions(in Bridget Jones's style)<br /><br /><ul><li>quit eating chocolate between meals</li><li>lose those extra kilos<br /></li><li>go do any type of physical activity other than running to catch the bus</li><li>study German and Russian seriously</li><li>stop falling in love with Daniel-Cleaver-type of guys<br /></li><li>stop giving into temptation everytime I go to a bookshop</li><li>save up enough money to travel</li><li>hand in my translations for Farrés on time</li><li>learn to walk properly on high heels and not break a leg</li><li>take certain things -and people- less seriously</li><li>take certain other things -and maybe even people- more seriously</li><li>change my repertoire of CDs for the car</li><li>keep my room tidy for at least one week (in which I'm supposed to be living <span style="font-style: italic;">in</span> the room: this doesn't apply to days I'm away)</li><li>write and draw more</li><li>go to the movies more often, or at least watch the DVDs we have at home</li><li>finish my degree without getting my psychological health damaged in the process</li><li>find a new aim for after my graduation</li></ul><br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-style: italic;">Bon any nou!<br />¡Feliz año nuevo!<br />Happy new year!<br />Bonne année!<br />Gutes neues Jahr!<br />с новий годом!<br />(etc)<br /><br /><br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeaqjK-NNSZEFNJNEGHhrApZOgq_ZTvwy2uykEJg8GnbSKvcCQBVc1RgbivnwmQZnHM-O-oAAWLu7Huy61Asps81SJ1LC7aro8HVpjttnDvfbD3pAJpW3xWOSHJljX_TPXOAdGOG-54wzb/s1600-h/nichtlustig_091002.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeaqjK-NNSZEFNJNEGHhrApZOgq_ZTvwy2uykEJg8GnbSKvcCQBVc1RgbivnwmQZnHM-O-oAAWLu7Huy61Asps81SJ1LC7aro8HVpjttnDvfbD3pAJpW3xWOSHJljX_TPXOAdGOG-54wzb/s320/nichtlustig_091002.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421508860775182210" border="0" /></a>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-47392259559600327942009-07-28T14:41:00.004+02:002009-07-28T14:56:43.710+02:00Last days in SaarbrückenIt is that time of the year again.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Packing, deciding what to take and what to leave behind, throwing things away and getting new ones. Thinking of what there was and what is to come.<br /><br />The feeling is exactly the same as nine months ago: the only thing that is clear to me is that I'm nervous, and I can't decide whether I want to stay or if I want to go away.<br /><br />Even though I'm constantly hoping for changes and my spirit doesn't seem to be confortable with a stable lifestyle, even though this time I have a general idea of what is ahead of me, this specific time change scares me.<br /><br />It scares me because now I have two homes, or multiple homes depending on how you look at it. I'd rather go with the latter, as now a piece of you all is part of me too, and I know that wherever I will go you will also be there, not physically but in my heart (that beating muscle which I'm not especially fond of).<br /><br />Because you have changed me. Germany and the Erasmus experience have changed me, and I've grown up much more than just 12 months or some centimiters under my waist.<br /><br />This is not goodbye, it's just <span style="font-style: italic;">auf Wiedersehen</span>.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWN_FlZP_V16Ysgz0dwehZnKaM5bJ28JG8AeFUi5mAllMmQ52Ny_OQeCng8Qfw_xA9LkVVpKjjv2NNB_eq6j5Khe7BvJnTASfTlXzCoDtD-i25caK4r06awVjWMEWGGOxeARbx7hZpYelY/s1600-h/01.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWN_FlZP_V16Ysgz0dwehZnKaM5bJ28JG8AeFUi5mAllMmQ52Ny_OQeCng8Qfw_xA9LkVVpKjjv2NNB_eq6j5Khe7BvJnTASfTlXzCoDtD-i25caK4r06awVjWMEWGGOxeARbx7hZpYelY/s320/01.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5363493935704742818" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Schön, dass ihr hier seid.</span><br /></div></div>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-35407011946825424952009-07-25T16:43:00.004+02:002009-07-25T16:46:09.709+02:00Cròniques Erasmus - capítol 6: "Plou i fa sol, les bruixes es pentinen"<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;"></span></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Vaig escriure això el 3 de juliol, arran dels canvis de temps imprevisibles del Saarland, que he rebatejat com a Regenland (Saarland = terra/país del Saar; Regenland = terra/país de la pluja). La veritat és que el clima d'aquest país mereix un capítol a banda.</span><br /></div></blockquote><br /><br /><div style="text-align: justify;">Mentre escric aquestes ratlles em ve al cap la cançó infantil que dóna títol a l'entrada d'avui perquè a fora està caient el diluvi universal. Ja vaig parlar en un altre post sobre les meves creences religioses, i malgrat tot, sembla ben bé que avui Déu, o qui sigui que hi hagi allà dalt, vulgui tornar a cobrir la terra sencera d'aigua.<br /><br />El pitjor de tot és que a primer cop d'ull sembla una simple tamborinada d'estiu, però estan caient uns llamps per aquí la vora (n'acabo de veure un i ha tronat al cap de molt poc) que a mi, personalment, em fan mal rotllo.<br /><br />I de cop i volta, la pluja s'atura, torna a sortir el sol, surts al carrer i et deshidrates per cada un dels porus del teu cos. Entres a casa, i al cel, a la llunyania, hi veus un núvol d'un color gris tirant a negre, que amenaça més precipitacions.<br /><br />Així és el cel estiuenc de Saarbrücken.</div>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-28626128363520367102009-04-17T00:02:00.006+02:002009-04-18T15:08:33.946+02:00Aeroports, autobusos i entrepà de Nocilla (que, de fet, era Nutella)<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CUsers%5CMar%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;">16 d'abril de 2009</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">6.40h</span>
<br />Sóc en un banc de plàstic no gaire còmode a l’aeroport de Girona-Costa Brava. Acabo de facturar les meves dues maletes. Bé, tècnicament és una maleta que inicialment pesava 20,4 kg (quan l’he facturada en feia 14,8 kg), i la “maleta de mà”, una motxilla fantàstica on, en teoria, només hi podia dur 10 kg i n’hi he entaforat, no m’explico com, 12,2 kg.
<br />
<br />L’hostessa de terra m’ha informat –i això m’ha despertat de cop, com una gerra d’aigua freda- que, a causa dels cinc quilos de sobrepès de la maleta gran, em tocava pagar la fantàstica suma de 95€ (una altra vegada). No obstant això, ha tingut compassió de mi quan li he plorat una miqueta, li he deixat anar que me’n vaig d’Erasmus, i al final he paralitzat la cua al mostrador 31 obrint i traspassant competències d’una maleta a l’altra. Qui diu competències diu les meves pertinències personals. Al final, per sort, no m’han cobrat res. M’agrada poder-me discutir amb els funcionaris en un idioma que domino.
<br />
<br />Fa gairebé dues hores que estic físicament desperta (mentalment, tot just ara començo a desvetllar-me) i fins fa dos minuts (mentre s’engegava el portàtil) no he fet treballar l’estómac, que ja reclamava atenció des de la sortida 10 de la per a mi massa cara AP-7 (És la sortida d’Hostalric? De Blanes? Ara mateix no me’n recordo). A les 8.30h surt el meu vol cap a Frankfurt-Hahn. Si no passa res, d’aquí a dues hores seré en terres germàniques i podré fer un cafè al bar d’aquella caixa de mistos mentre espero el bus que em portarà a Saarbrücken en un viatge que, francament, sempre he trobat tediós. Però tinc l’iPod, i ara mateix, també molta son. Per algun estrany motiu (nervis, suposo), em costa molt adormir-me la nit abans de començar un viatge.
<br />
<br />Mentre espero que siguin dos quarts de vuit, aprofitaré per mentalitzar-me que els del control de duanes, alies “tocadors de culs” o “els polis bordes del detector de metalls que et fan descalçar fins i tot quan portes sandàlies i confonen una poma Gala amb una granada”. Ara m’he recordat que avui fa un mes vaig aventurar la possibilitat de passar aquest control amb bata d’estar per casa, sabatilles i els rulos posats (i això que jo tinc els cabells llisos!). Segur que així també m’haurien regirat, però per motius purament de vestimenta. En fi...
<br />
<br />
<br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1bjDweDhBgQC6t0QZmPOdH-HccIuC7jXnCcs2EsYhQXnK_nlv_yZiDXu9IezRTDotOeYAPvxcW_CuClNmnHn6SaZYLGwdgwBG5xpI0VcywtQQ2jm7vR1Yj1FVywVtYJScfP3k3p2UoQic/s1600-h/P4160022.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1bjDweDhBgQC6t0QZmPOdH-HccIuC7jXnCcs2EsYhQXnK_nlv_yZiDXu9IezRTDotOeYAPvxcW_CuClNmnHn6SaZYLGwdgwBG5xpI0VcywtQQ2jm7vR1Yj1FVywVtYJScfP3k3p2UoQic/s320/P4160022.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325962562536869346" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >“Dolça Catalunya, pàtria del meu cor; quan de tu s’allunya d’enyorança es mor”.</span><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;"> Vistes des la meva porta d'embarcament, aeroport de Girona.</span>
<br /></span></div>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">7.15h</span>
<br />El fil musical d’aquest aeroport és molt desafortunat: no em posis “Sex Bomb” a les set del matí! No són hores de pensar en aquestes coses, encara!
<br />
<br />He conegut el primer (que serà, probablement, l’últim) policia de duanes no-borde. No dic que fos simpàtic, però com a mínim deia les coses si us plau, ensenyant-te com es fa, en comptes de despatxar-te un simple “hagan el favor de pasar por aquí” i espavila’t, al més pur estil de pagès que dóna ordres als seus gossos d’atura. En canvi, la que m’ha controlat al detector de metalls no mossegava de miracle! Des de l’altra banda del detector m’ha cridat, a un metre i mig de distància de mi i sense tenir en compte en cap moment que la sensibilitat auditiva s’accentua quan estàs cansat o fa poc que t’has llevat, que em tragués les botes. De fet, s’ha limitat a bordar un “¡¡¡LAS BOTAS!!!”, com si fos l’enèssima vegada que m’ho diu en tot el matí. En el fons, aquesta gent em fa una mica de pena... Quina feina més avorrida! (És clar que la traducció tampoc els deu semblar la millor feina del món, sinó no serien policies).
<br />
<br />El fil musical empitjora per moments: un hit de la Mel C de les Spice Girls que ni tan sols sé com es diu però que em sona de fa quatre estius o una cosa així, i un R&B que es diu “Let’s go back to bed, boy”, i que posaria la mà al foc que em va gravar en un CD-compilació una noia de quan anava a ballar, allà a 1r de batxillerat.
<br />
<br />Sec a la cafeteria del Medas, veient com la cua que embarca cap a... (s’aixeca a mirar) Palma de Mallorca, es redueix a la porta 5 i si miro per la finestra veig tots els passatgers dirigint-se cap a l’avió. Per la finestra, veig les muntanyes de més enllà de la pista d’enlairament, i camps, i el sol ja s’ha aixecat del tot: els núvols abandonen lentament el to rosat per un color gris que amenaça pluja. Val a dir que no sóc experta en núvols, així que no puc pronosticar el tipus de precipitació que caurà. Deu bufar vent de tramuntana, a fora?
<br />
<br />Mentre penso aquestes coses, sense fer cas del fil musical que insisteix en fer-nos escoltar R&B del 2005, em recordo dels versos de Verdaguer:
<br />
<br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">“Dolça Catalunya, pàtria del meu cor; quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.”</span>
<br /></div><div style="text-align: justify;">
<br />M’acaba de trucar el meu pare per assegurar-se que no he tingut cap problema amb la facturació ni amb els bordes de la duana. Ja sap que el personal aeroportuari no em cau especialment bé. M’encanta que el meu to de trucada actual sigui l’opening del Dr Slump. Tothom es gira a mirar-te com dient-te “ets una friki”. Com si no ho sapigués ja!
<br />
<br />
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">8.45h</span>
<br />Pensava que només era una cosa dels ucraïnesos, però no: volant cap a Alemanya també et trobes llestos que et fan corroborar allò que ja sospitaves: l'art de fer cua s'està perdent. Una parella tirant a gran i amb una pinta de guiris típica i tòpica s'han saltat a la torera una cua d'unes vint persones que no podíem embarcar per vés a saber quin motiu. No ho han explicat, naturalment. Tant hi fa. Jo el que volia era entrar ràpid per agafar un seient a la sortida d'emergència de l'ala i poder estirar les cames, i al final he acabat a la primera fila. Al meu costat hi ha una noia que treballa per a aquests lladres de Ryanair com a hostessa de vol, i va a Hahn per fer escala a Kerry, d'on és hostessa amb contracte fixe.
<br />
<br />Avui, al vol també hi ha criatures, però ni tantes ni tan petites com als vols per anar a Ucraïna i tornar-ne. A veure si aconsegueixo dormir. Tinc set. Ara passen les hostesses oferint menjar, però no vull donar més pasta d'a més a més a aquesta gent. La noia del meu costat diu que amb els mateixos treballadors es comporten igual que amb la resta, si viatgen "de paisà". No sé si riure o plorar. "Hi ha molta maldat en este món!"
<br />
<br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHhqxCTLuCl1ntGWPYiwcs_OZQGpOnSokFJGGLAW9muoHjha80S8CHoB1e3Q_kXnbBj6-g9BEVOnb9cCgCtc9LCh_Gb376hZ1g3D1_DLbKG2vqt1KShxfH0iyJXX4QOChkWM0_-LxIg3jJ/s1600-h/P4160026.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHhqxCTLuCl1ntGWPYiwcs_OZQGpOnSokFJGGLAW9muoHjha80S8CHoB1e3Q_kXnbBj6-g9BEVOnb9cCgCtc9LCh_Gb376hZ1g3D1_DLbKG2vqt1KShxfH0iyJXX4QOChkWM0_-LxIg3jJ/s320/P4160026.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325962566127779538" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >No s'aprecia, però sobrevolàvem els Alps, que ens advertien del mal temps.
<br /></span></div>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">14.45</span>
<br />Fa una hora que sóc a Saarbrücken. He arribat a Hahn a les 10.15h, un quart d'hora abans de l'hora prevista. Així és normal que Ryanair sigui "la companyia més puntual d'Europa", si posen mitja hora de marge d'error entre l'hora estimada i l'hora real d'arribada!
<br />
<br />A la terminal, després de recollir els maletots i empescar-me-les com he pogut per portar-los, he anat a la cafeteria petitona que hi ha davant dels mostradors dels busos que porten a la civilització*. La noia que ha demanat abans que jo tenia un accent espanyol no només sospitós, sinó que em resultava molt familiar. Resulta que era una altra noia de la UAB que està d'Erasmus a Saarbrücken, la Cris, tot i que ella està fent un màster de Dret. Hem esmorzat juntes i després hem agafat el bus. Davant nostre hi seia un noi estoni que està d'Erasmus a Barcelona i està aprenent castellà i una mica de català per la novieta que hi ha trobat. Visca les relacions internacionals! Tot això ens ho ha explicat perquè ens ha sentit parlar i ens ha començat a preguntar vocabulari d'un llibret infantil que estava llegint. Apunt estúpid: quins ulls més blaus...
<br />
<br />No he volgut anar cap a casa a peu, arrossegant un total de 32 kg, si no he comptat malament. La Cris no anava tan carregada i ha anat tirant cap a casa, mentre jo esperava el 102 a la Hauptbahnhof. Fa mal temps. Quan he arribat estava ennuvolat i ara tot just acaba de començar a ploure. Hauré d'esperar uns dies a conèixer la primavera alemanya promesa, tot i que els arbres ja són plens de fulles.
<br />
<br />Sorprenentment, he desfet tota la maleta (tot i que aquesta frase realment s'hauria de llegir en plural) per no tenir-ho tot per allà tirat dos mesos i ocupant espai útil, com vaig fer per Nadal. Després m'he dutxat: em feia molta falta, i ara ja em sento una mica més persona. He d'omplir la nevera, està literalment buida. Mentre escric aquestes ratlles m'estic menjant l'entrepà de truita de patates i espinacs que m'ha fet la mama amb molt d'amor i que per poc no es queda a l'aeroport de Girona-Costa Brava. Sóc jo, l'única que troba que és un nom molt pretensiós per a aquella caixa de sabates plena de funcionaris gilipolles? Ho deixo a l'aire perquè hi penseu mentres busco el meu Studierendenausweis, altrament dit la meva targeta d'estudiant de la Universitat del Saarland.
<br />
<br />
<br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP4dMXUq_otRM4nBwC-JTqjbznClCRVihgPZRUDR3NpN-b8zTgEmfOOWdHOiJOaRwF-bNE_wUl6PSGJFaQYGMJtGI8Shc0YswkAuXp3P6s9ItQ6WGOlBQY_NmJiV2gJzuS-bj7DqXwoDhd/s1600-h/P4160028.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP4dMXUq_otRM4nBwC-JTqjbznClCRVihgPZRUDR3NpN-b8zTgEmfOOWdHOiJOaRwF-bNE_wUl6PSGJFaQYGMJtGI8Shc0YswkAuXp3P6s9ItQ6WGOlBQY_NmJiV2gJzuS-bj7DqXwoDhd/s320/P4160028.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325981104343335570" border="0" /></a> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg65X7oUIqoxneZeR7MDMgXFRzuPxFqfz3yMghPg1o-K9HhGXnrO4raAxtsY7bwuZTwJYptOBX6gvzkFpryfLhP0M6zZqSGRrsjznuiIB5voBL8kk_uW-wBKWUHfOMCm1fmwitPlBW8WdqG/s1600-h/P4160027.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg65X7oUIqoxneZeR7MDMgXFRzuPxFqfz3yMghPg1o-K9HhGXnrO4raAxtsY7bwuZTwJYptOBX6gvzkFpryfLhP0M6zZqSGRrsjznuiIB5voBL8kk_uW-wBKWUHfOMCm1fmwitPlBW8WdqG/s320/P4160027.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325981098115760626" border="0" /></a>
<br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Amb la nevera buida i les previsions del mal temps confirmades, ja sóc a casa meva.</span></span>
<br /></div></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p> nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-71048910302970251982008-12-21T21:50:00.002+01:002009-01-05T01:23:20.858+01:00Cròniques Erasmus -- Capítol 4<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">[Títol alternatiu: eufòria aeroportuària]</span><br /><br />Dijous 19 de desembre, a les 14 hores, encara no havia sortit de casa. El meu tren sortia al cap de 65 minuts i la bossa d'escombraries era allà palplantada, davant la porta, per assegurar-se que no m'oblidés d'ella. Feia escassos minuts que havia baixat a tornar un matalàs qu al final no va ser utilitzat. Havia tancat la maleta a dures penes, però l'havia tancat. Això sí, entaforar-hi el necesser va ser més complicat, per qüestions purament d'espai: la maleta, de tamany mitjà (que poc específic, no?), anava plena fins dalt de regals de Nadal. Ho heu llegit bé. El percentatge ocupat per roba era aproximadament del 15%, i potser en faig un gra massa.<br /><br />14.18 h.: després d'assegurar-me per enèssima vegada que sí, havia apagat la calefacció, vaig donar dues voltes a la clau per tancar la porta del D213 del 93 de Dudweilerstraße (que ja considero casa meva, malgrat haver-m'hi estat només 76 dies), carregada amb una maleta de 19,6 kg (comprovació feta a l'aeroport de Frankfurt, per cert), la motxilla amb el portàtil i dos sandwiches, i la bossa de mà (popularment anomenada "bolso") amb la documentació pertinent i una ampolla d'aigua. Uns deu minuts més tard arribava a la Saarbrücken Hauptbahnhof.<br /><br />Encara faltava una mitja hora per l'arribada del tren, però la Mar, que té el cap a tres quarts de quinze, havia d'enviar un parell de postals i, com era d'esperar, no tenia segells... Deu minuts més tard, ja estava solucionat el problema, i crec que per primera vegada des que sóc a Alemanya vaig arribar puntual a esperar el tren.<br /><br />A les 15.05, amb aquesta puntualitat (sense ironies) que caracteritza els germànics, l'ICE amb destinació Frankfurt am Main sortia de l'estació de Saarbrücken. Després d'una lluita francament divertida entre la meva maleta i el portaequipatges del tren, vaig asseure'm a la butaca, massa inclinada pel meu gust, que m'havien assignat. Al cap de cinc minuts, però, per megafonia van anunciar que a la propera parada havíem de baixar tots del tren i agafar el que ens esperava a l'estació de Homburg.<br /><br />En aquell tren vaig tenir més sort en qüestions maletístiques (toma inventada), i el viatge va prosseguir amb normalitat: poblets del Rheinland-Pfalz que vam passar de llarg, una parada a Kaiserslautern, nens que es perden pel tren...<br /><br />A Mannheim vaig haver de fer transbordament, perquè el meu tren no tenia parada a l'aeroport de Frankfurt. Així va ser com, de cop i volta, em vaig trobar enmig d'una andana d'una estació enoooorme, envoltada de treballadors amb maletins i de joves que anaven a fer el servei militar, tots dirigint-se en la mateixa direcció que jo: cap al tren de Dortmund.<br /><br />Petit incís abans de seguir: quan dic que l'estació de Mannheim em va semblar enorme, no és una de les exageracions a què us tinc acostumats (al final perdré la credibilitat): l'estació de Saarbrücken, que tampoc és una capital d'allò que dius important, fa la meitat que l'estació de Sants de Barcelona. Més o menys...<br /><br />Érem al tren que sortia de Mannheim cap a Dortmund... Per sort, el meu trajecte ferroviari s'acabava al cap de poc més d'una mitja hora. Primera parada: Frankfurt am Main-Flughafen (aeroport). Esperava que baixaria més gent del tren, tot i que potser és perquè no m'hi vaig fixar (o perquè la gent normal opta per anar amb regional, que, si bé és més lent, també és més barat).<br /><br />En aquell moment, si hi hagués hagut una càmera oculta o un reporter filmant-me, hauríem pogut immortalitzar la meva cara, barreja de desconcert i admiració davant d'un aeroport com el de "Frankfurt International". Aquí hem de fer un altre apunt, i no és per fanfarroneria (potser una mica sí...): ja havia estat a Barajas, al John F. Kennedy de Nova York, a l'aeroport d'Atlanta, al de San Francisco, al París-Charles de Gaulle... Però suposo que, sent el meu primer vol sola i no sabent on anava o què havia de fer, era normal.<br /><br />Doncs bé, empanada com anava en aquesta mena de núvol, em va aturar un treballador de la Deutsche Bahn (com la RENFE alemanya, però la DB sí que funciona...), que em va preguntar si vivia a Alemanya. Instintivament li vaig respondre que no, però llavors vaig reaccionar: tècnicament, ara mateix resideixo a Alemanya... El noi (era jove, sí...), llavors, va procedir a l'interrogatori de rigor: "I per què vius a Alemanya? Ah, estudies Traducció! A Germersheim? Ah, Saarbrücken... Jo hi vaig anar a fer un curs d'espanyol i de rus... I d'on ets? De Barcelona? Ooh, molt maca, Barcelona! I parles espanyol? I per què parles espanyol?".<br /><br />Us heu quedat amb l'última pregunta? Exacte. És la mateixa cara que se'm va quedar a mi, amb la diferència que jo no em podia riure a la seva cara (i estava tan nerviosa que tampoc ho hauria fet, la veritat). Però bé, una anècdota més per al meu llibre d'aventures i desventures. El noi, desistint del seu intent de lligar, em va deixar seguir cap a la Terminal 2. Per anar-hi des de l'estació de trens cal agafar un autobús que et deixa a la porta. Vaig poder-m'hi entaforar de miracle, perquè era una veritable llauna de sardines (i de maletes).<br /><br />Se m'humitejaven els ulls de l'emoció quan creuava la porta de la Terminal 2, i vaig buscar a la pantalla a quin stand s'havia de fer el "check-in". Àrea D, deia. Doncs au, cap a l'àrea D hi falta gent, i arrossegant la meva maleta de 19,6 kg, la motxilla amb l'ordinador i la bossa de mà, als quals s'hi havia afegit un cansament inesperat, es va recórrer toooooooooota l'àrea D a la recerca de l'stand de Clickair. [Si no heu llegit aquesta última frase amb intencionalitat èpica, com si fos un trailer d'<span style="font-style: italic;">El senyor dels anells</span>, torneu-la a llegir, si us plau.]<br /><br />Lufthansa, aerolínies coreanes, russes, fineses, d'algun país àrab, de Singapur... Ni rastre de Clickair. Torna cap a les pantalletes, no fos cas que t'haguessis equivocat. Vol cap a Barcelona, amb Clickair... mostrador 97, àrea D. Doncs a la D no hi era. A veure la E?<br /><br />Miracle! Davant dels meus esgotats ulls van aparèixer, com un miratge, els mostradors d'Iberia. Per cert, estaven completament buits, apunt estúpid. El mostrador de Clickair no pot ser gaire lluny! Més aerolínies d'arreu del món, per fi apareixien altres companyies low-cost... Però ni rastre de Clickair.<br /><br />La Mar, que és dona de món (i no em tregueu de context, si us plau), va cap a les senyoretes d'Iberia, disposada a demanar amb el seu alemany més correcte si puc fer la facturació allà o, en cas que no, si em poden indicar on és el mostrador de Clickair.<br /><br />"Buenas tardes," em saluda l'hostessa de terra amb un espanyol sudamericà perfecte, gairebé nadiu. Ostres! Però si és sudamericana! I em parla en castellà! M'informa que, en efecte, encara que sigui un vol que operen les dues companyies juntes, la facturació s'ha de fer al mostrador pertinent... el qual està just a l'altra banda del passadís, amagat darrere d'una cua relativament llarga.<br /><br />Després de vint minuts d'espera (inclosos els infal·libles problemes d'última hora de la passatgera de davant meu, com no podia ser d'una altra manera), la meva maleta de 19,6 kg ja duia aquella etiqueta blanca i verda amb el número de vol, el codi de barres per si es perd, i aquelles lletres grans: FMI - BCN.<br /><br />Un altre moment que no podia faltar va ser quan em vaig equivocar de porta de control aduaner. Es veu que, com que sóc més xula que ningú, em volia colar a una altra zona de la Terminal 2. Al control que tocava, un senyor revisava el bitllet i el passaport (DNI en el meu cas, perquè el passaport era a Barcelona i caducat des de feia mig any... naturalment). Encara no entenc què li va fer tanta gràcia, perquè en veure que sóc de Barcelona i que m'hi dirigia, em va preguntar, amb un somriure estrany: "Barcelona, eh?". Doncs sí, Barcelona... la Ciutat Comtal, la capital catalana, la del Barça i que discrimina l'Espanyol (l'equip, no l'idioma --aquesta discussió, per a un altre dia--), la de Gaudí... Sí, Barcelona... Potser ell era del Madrid, vés a saber...<br /><br />Vaig passar el control aduaner sense problemes. No obstant això, el tio que estava a l'ordinador va agafar una mena de fixació amb la meva bufanda, perquè la va mirar i remirar unes cinc vegades, tot i que prèviament havia fet el mateix amb tots els objectes que havien passat pels rajos X... Paranoia?<br /><br />Els 45 minuts que segueixen a la meva història es van fer eterns, si bé em va costar una mica trobar la meva porta d'embarcament (està mal senyalitzada, i aquell passadís és molt fosc...). Em va alegrar una mica l'espera el fet d'anar sentint gent parlar en castellà (amb un lleuger accent català), o directament en català! Em va agafar una mena d'eufòria estúpida que em feia venir ganes d'anar a parlar amb tota aquella gent i dir-los: TORNO A CASA!<br /><br />L'última hora de vol també es va fer dura. Anava asseguda a la finestra i tota l'estona mirava avall, a veure si reconeixia alguna silueta, alguna ciutat, el Cap de Creus... Lògicament, vora les 21 hores no s'acostuma a veure gran cosa des de l'aire. Però quan vaig divisar (massa tard, per cert) les xemeneies de la central de Sant Adrià, i al cap de poc va aparèixer aquell supositori que hi ha plantat a la plaça de les Glòries, em van venir un altre cop aquestes ganes de posar-me a cridar, a saltar, a assetjar altres passatgers amb la història dels meus dos mesos i mig en terres germàniques, a demanar a tothom que cantés amb mi qualsevol cançó més o menys pàtria (fins i tot l'<span style="font-style: italic;">Ave María</span> del Bisbal em servia!).<br /><br />Vaig aterrar del meu nuvolet una mica després que l'avió. Va ser quan ens van entaforar a tots en aquells vehicles que et transporten fins a l'edifici de la terminal, i vaig començar a notar que només jo feia cara de Nadal, de sopa de la iaia, del sopar que m'esperava quan arribés, de torrons i, sobretot, de tota la gent que tornaria a veure: els executius que havien anat darrere meu tot el viatge seguien amb la seva conversa sobre els negocis que havien tancat a Frankfurt; una mare alemanya tornava a intentar, amb el mateix poc èxit que a l'aeroport d'origen, fer callar el seu nen ari; gairebé tots els passatgers feien aquella cara que se't queda quan saps que, després d'uns dies de desconnexió del món real, tornes a la rutina.<br /><br />El retrobament amb els meus familiars més directes (per no dir els únics que considero familiars) no va ser, ni de bon tros, com a les comèdies romàntiques, en què sembla que la resta de món deixa d'existir excepte per a la parella protagonista, però puc assegurar que l'efecte és força semblant.<br /></div>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-4473145080038290362008-12-14T14:07:00.004+01:002008-12-14T15:13:37.517+01:00Cròniques Erasmus -- capítol 3<div style="text-align: justify;">Després de traumar-me el dimecres després de corroborar l'augment abusiu de pes que ha sofert el meu cos en sis mesos, no em queda més remei que parlar-vos de l'alimentació.<br /><br />Els estudiants de la UdS (Universität des Saarlandes) tenim una targeta fantàstica, la qual ens serveix com a identificació, accés al transport públic per tot el Saarland (el Bundesland -algo així com una comunitat autònoma- del qual Saarbrücken n'és la capital), i mètode de pagament a la Mensa, el restaurant de la universitat.<br /><br />La veritat és que els menús de la uni solen estar bé. Pel meu gust hi posen massa fregits i salses, però en un menjador universitari ja ve a ser això. Lo bo que té la Mensa, per a mi, és que tens tres buffets: el menú A i el menú B, que són tipus self-service, mentre que el menú C és més tipus buffet, que et muntes tu el plat (per les amanides i les pastes; amb les carns i peixos és self-service igualment).<br /><br />Per una qüestió d'horaris no acostumo a dinar a la Mensa: normalment tinc classe a partir de les 15 o les 16 de la tarda, i ja us havia comentat que aquí es dina de 12 a 13 h; a les 14 h com a molt tard. Justament per això prefereixo quedar-me a casa i cuinar, encara que la varietat alimentària brilla per la seva absència.<br /><br />I per aquest motiu estic començant a avorrir la pasta i el pit de pollastre amb formatge. La pasta, ja m'havien avisat, és el "Ofizielles Erasmus Essen"*; és a dir, el menjar oficial de l'Erasmus. M'he preparat tortelloni, spaghetti, una mena de macarrons primets recargolats (gemelli, diu a la caixa), espirals... El que no he provat és de variar les salses: per què m'he de complicar la vida preparant-me una carbonara quan el tetra brick de salsa de tomàquet del Plus em costa 0,39€ i em dura tota una setmana?<br /><br />He descartat les sopes després de fer un merder interessant amb una d'aquestes sopes de sobre Maggi. A més, com que sóc una nena mimada (o "nena rica", segons un amic d'aquí), només m'agrada el caldo de la iaia...<br /><br />Pel que fa al pollastre, algun cop l'he canviat per pit de pavo, i també he provat de fer llom de porc. Un parell de vegades he comprat carn de vedella o de bou, però és gairebé un luxe, perquè et cobren el que volen per un tall (que a sobre fa gairebé dos dits dels meus, i no els tinc precisament primets). En canvi, el pollastre em surt prou bé de preu, en tinc per diversos dies, i si veig que no me'l podré acabar abans de la data de caducitat, el congelo i llestos.<br /><br />Un dia vaig estar buscant a la desesperada pa ratllat per arrebossar el pollastre (perquè em vaig afartar de menjar-me'l amb formatge). Després de passejar-me durant un quart d'hora per tots els passadissos del supermercat del Karstadt (una mena de Corte Inglés), amb les consegüents mirades de preocupació de les dependentes dels embotits, finalment vaig trobar dues capses: una que feia mig quilo, i l'altra que tenia uns 200 g d'un producte que emula el pa ratllat i que serveixen per arrebossar. El resultat, per sort, va ser millor que no m'esperava...<br /><br />I pel que fa al peix, a Alemanya és pràcticament impossible menjar-me, principalment perquè va molt car, però també perquè el que és congelat normalment és tipus "barritas Pescanova", congelades i amb aquell arrebossat que quan el treus descobreixes que el contigut real de peix és la meitat de gran del que semblava. El millor que he trobat fins ara és salmó congelat, però em surt carillo... Deixant de banda els calamars, també congelats (en alemany, "Calamares"... sense comentaris...).<br /><br />Les verdures i vegetals en general són un cas a part, principalment perquè no m'agrada gairebé res: no menjo tomàquet, ni bròquil, ni col, ni cap de les verdures que tenen aquí, i les poques que sí que menjo, no existeixen en terres germàniques, o no les sé trobar. Justament per això ja ni em molesto a buscar llegums, i tiro de tota classe d'enciam que trobo: enciam iceberg, enciam "Kohlrose", enciam d'aquell que és més fosquet, amanides de bossa quan en trobo, i ara he descobert on hi ha endívies.<br /><br />Això sí, tinc seriosos problemes d'espai a la cuina, i cada cop que he de preparar-me alguna cosa he de desmuntar-ho tot com si fos un Lego o alguna cosa així. Tinc una safata de plàstic on hi deixo els estris de cuina perquè s'assequin, que ha acabat quedant-se al lavabo, ocupant mitja pica, perquè no vull deixar-la sobre els fogons...<br /><br />I bé... tenint en compte tot això, quan torni de les vacances de Nadal m'he proposat fermament anar els dimecres i divendres al gimnàs de la uni... Algú s'apunta a anar-hi amb mi?<br /><br /><br />*Copyright de la frase = Laura Rus</div>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-30142454145918971202008-11-28T13:52:00.005+01:002008-11-28T18:45:04.884+01:00Cròniques Erasmus - capítol 2<div align="justify">Avui us explicaré un episodi completament irrellevant, però que tot seguit em neguiteja.<br /><br />Com ja deveu saber, o us deveu haver imaginat, "Mar" no deixa de ser una forma abreviada per al nom "Maria del Mar", però, lògicament, és aquest segon el nom que m'apareix en tots els papers formals i llistes diverses.<br /><br />Doncs bé, quan em demanen que em presenti a classe i dic, tota convençuda, que jo sóc la Mar, es miren la llista estranyats...<br /><br /><em><strong>Professor/a</strong>: No et dius Maria?<br /><strong>Mar</strong>: Eh... no exactament... és Maria del Mar.<br /><strong>Professor/a</strong>: Ah, o sigui que "del Mar" no és el teu cognom i "Maria" el nom de pila.<br /><strong>Mar</strong> [després d'uns segons de silenci incòmode]: No... és que és un nom compost, "Maria del Mar", tot junt, però la forma abreviada és "Mar"...<br /><strong>Professor/a</strong> [amb cara de no haver-ho entès]: Ah, ok, ok...</em><br /><br />A l'escola i a la universitat, a Catalunya, ja m'havia passat una cosa similar abans, tot i que era més aviat un dilema existencial dels professors, de si m'havien de dir pel nom complet o per l'abreujat.<br /><br />En canvi, això dels dos cognoms, malgrat que no ho acaben d'entendre, no els presenta gaires problemes. Tot i això, quan he de pagar els rebuts del lloguer del pis i de la llum mai no estic segura si és millor que posi només un cognom amb el nom complet, o tots dos amb el nom abreujat... Però com que de moment no m'han posat cap pega, ho seguiré fent com fins ara (un sol cognom).<br /><br />Em "consola" (és un consol estúpid, no us penseu...) saber que no és només un problema dels alemanys, sinó que em passa i em passarà sempre a tot arreu, i també que el meu no és l'únic nom conflictiu... De fet, ahir a l'Sprachkurs d'alemany de la uni vam poder comprovar que tot nom compost és conflictiu, sobretot quan decideixes tirar pel dret i anomenar l'altra persona pel primer nom que apareix a la llista: així doncs, per un error administratiu, el noi xinès consta amb el seu cognom com a nom de pila, i viceversa, i amb la noia polonesa, que també té dos noms, la professora s'ho juga al 50%.<br /><br />És per aquest motiu, i no per cap altre, que vaig decidir fa temps que els meus fills tindran noms senzillets i, a poder ser, més o menys internacionals.</div>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-61844874714902805142008-11-18T11:43:00.002+01:002008-11-18T12:17:10.897+01:00Cròniques Erasmus - Capítol 1<div align="justify">Ara que, després d'un mes i mig d'espera, tinc internet i torno a ser una persona adaptada completament a la societat moderna, puc relatar-vos les meves aventures i desventures per terres germàniques!</div><div align="justify"> </div><div align="justify">I començaré per corroborar que, en efecte, els alemanys són uns capquadrats en general molt puntuals. No, no és un tòpic, no estic caient en estereotips malignes. No em creieu?</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Doncs ni se us acudi destorbar un funcionari alemany dos minuts abans de la seva hora d'anar a dinar, perquè el més probable és que us engegui amb un moc. És clar que, ho he de reconèixer, en part és culpa meva per no haver-me adaptat encara a l'horari europeu i que no m'entri al cap que de 12 a 13 es dina, sense discussió. (No obstant això, com a tot arreu, a aquestes hores hi ha gent fent classe. La Universität des Saarlandes (UdS d'ara en endavant) em recorda cada cop més a la UAB...).</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Una cosa que sí que tenen, i que és la creu per a algú tan caòtic com jo, és un sentit molt estricte de la puntualitat. Tampoc és un tòpic, si bé més d'un dia el bus es retrassa o, encara pitjor, s'avança... </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Però és que jo tinc un problema molt gran: com més a prop del lloc de destí estigui, més apuro el temps... I la parada del bus per anar a la uni està a la porta de casa. Així que ja em veieu gairebé cada matí (o tarda, per ser més exactes) baixant les escales a tota castanya i fent un esprint per aquesta mena de placeta que hi ha a baix. I el veritable problema és que gairebé cada dia perdo el bus per 3 segons...</div><div align="justify"> </div><div align="justify">I és clar, Saarbrücken no és Barcelona, que jo estic molt mal acostumada... Hi ha dos busos de cada línia cada mitja hora, excepte en hores puntes, que reforcen el servei (m'ha quedat molt de presidenta de TMB això, no?). Però és clar, a partir de les 20 si vols agafar un bus t'has d'esperar una hora, i no totes les línies funcionen. Ah, i el concepte de "bus nocturn" és inexistent, naturalment...</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Després hi ha els trens, que sí que compleixen els horaris religiosament, i si el tren surt a les 8.39, és les 8.39, ni un minut més ni un minut menys! Això sí, pateixen retrassos com a tot arreu, però com a mínim t'avisen (encara que jo, com a estrangera, ho dedueixo més que no ho entenc) i si diuen "anem amb 5 minuts de retràs" són 5 minuts de veritat, i no mitja hora... (*tos sospitosa*RENFE!*tos sospitosa*).</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Els alemanys i la gent que fa molts anys que viu aquí diuen que el transport públic alemany és molt poc pràctic, massa lent i molt car. Només els dono la raó amb això últim, perquè, si fem una comparació (sempre odiosa) amb el transport públic català o espanyol, a mi em sembla que l'alemany és una meravella, i pobles on només hi ha quatre cases tenen la seva estació de tren, mentre que el servei ferroviari espanyol fa veritable pena i per arribar a algun lloc amb tren, que Déu (o en qui creguis) t'empari...</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Però bé, tots sabem que la qüestió és queixar-se, no?</div>nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3801506213495568637.post-90684372995080929952008-04-25T00:08:00.000+02:002008-04-25T00:12:45.706+02:00Jo també hi he caigutEn efecte, estimats i estimades.<br />Després d'un livejournal frustrat, que he deixat morir de pena i de fàstic, i de veure com algunes de les millors parrafades de la història han estat ignorades al meu fotolog, intentaré que això tingui una mica més de vida i, ja que es tracta d'un blog, les mil paraules aquí valen molt més que una imatge.<br />Així que us dono la benvinguda a un espai on podreu llegir les meves paranoies: veureu com em poso quan detecto més de cinc faltes d'ortografia per dia en rètols del carrer o sento parlar personatges públics, llegireu les meves reivindicacions, amb fonaments més o menys creibles, i descobrireu, si encara no el coneixíeu, el meu "lado oscuro".<br />Benvinguts, doncs, al Consultori de la Dra Xodes.nerinahttp://www.blogger.com/profile/18052468775701785894noreply@blogger.com4