[Peripècies Austríaques] 20. Preguntes freqüents


A finals d'aquest mes, me'n torno a Àustria després d'un kit-kat d'una mica més d'un any a Barcelona durant el qual he fet un Erasmus a la UAB (sí, de veritat) i he treballat de traductora i revisora per a una important empresa del sector de la moda, el nom de la qual que no mencionarem.

És possible que comenci a escriure aquestes entrades en anglès d'ara en endavant per facilitar-ne la comprensió a un públic més ampli, però ja veurem. Al cap i a la fi, no deixen de ser una mena de diari personal en obert.

Avui, després d'enredar-me a discutir amb l'autor d'un blog anomenat Viena Directo, en el qual s'exposen anècdotes d'espanyols a la capital austríaca a mode de generalització sobre la cultura del país i la manera de pensar dels seus habitants (com ho entenc jo, vaja), he recordat els dies previs al viatge que em va portar a Salzburg per primer cop i les típiques preguntes que em feia tothom. Així doncs, les reprendrem i les respondré des de l'experiència.


P: Així que te'n vas a Alemanya?

R: No, a Àustria.


P: Ah, Austràlia! Però està molt lluny, això...

R: Que no! Que és Àustria! A Europa! Una mica més a l'est d'Alemanya! De Barcelona a Viena hi ha uns 1800 kilòmetres. No pateixis, és un error molt més comú del que et penses. Però faràs bé de comprar-te un mapamundi.

P: I ja parles austríac?

R: Bé, parlo alemany, però després de més de tres anys i d'una relació estable amb un salzburguès, els meus amics alemanys (d'Alemanya) asseguren que tinc un deix d'accent austríac quan parlo alemany. Però, encara que soni diferent, l'idioma oficial és l'alemany.


 P: Bé, a males amb l'anglès també et pots espavilar, que allà tothom parla anglès.

R: No ben bé. La gent jove sí que el parla força bé, però la majoria de gent que ha passat de la cinquantena no domina la llengua de Shakespeare. I fora de les ciutats grans, que la teva divinitat de preferència t'agafi confessat si no parles alemany.


P: Hi fa molt de fred, a Àustria?

R: Oh, has fet servir el pronom feble correctament! I sí, en general hi fa molt de fred. Excepte a l'estiu. A l'estiu, el sol pica. Quan en fa, esclar.

Un altre dia parlarem dels llargs hiverns austríacs.

P: Neva molt, oi? Deus anar a esquiar cada cap de setmana.

R: Neva, sí. Però no, jo no esquio. La neu, prefereixo mirar-me-la des de casa amb una tassa de te o de xocolata a les mans. Si em poso uns esquís i sobrevisc la jornada, ja és una victòria.


P: Quan neva molt, deuen aturar les classes i tal, no?

R: Segons una companya de feina, només si la neu arriba per sobre dels genolls i no es pot enretirar de les carreteres. Si no es donen aquestes condicions, passa cap a treballar. L'esmentada companya encara riu de quan li vaig explicar que ens van donar festa un dia el 2010 perquè hi havia tres centímetres de neu a Barcelona i rodalies.

La reacció de molts arribats a Àustria des del Mediterrani en saber que no poden sortir a jugar a la neu en horari laboral.

P: I tens vestit de tirolesa?

R: Si et refereixes al Dirndl, evidentment que sí! No com el de la foto que he compartit, però sí. El meu és lila amb davantal rosa i m'apreta la pitramenta d'una manera que no pot ser saludable de cap de les maneres. Els homes porten Lederhose.

I em queda fabulós.

P: Però van vestits així sempre?

R: No; igual que fan els japonesos amb el kimono, només se'l posen per a ocasions especials, com casaments o festes concretes, tot i que és normal que el personal de restaurants "tradicionals" el portin com a uniforme de feina.


P: Coneixes la pel·lícula The Sound of Music? A la foto aquesta amb el Dirndl sembles d'aquella pel·lícula!

R: Sí, i l'he vista un parell de vegades. I evidentment la pose fent el capullo per la muntanya amb Dirndl està inspirada en la primera escena. Que tinc una certa cultura cinematogràfica, home. I molt poc sentit del ridícul.


P: Els Von Trapp són una mena d'herois nacionals i Edelweiss és l'himne, oi?

R: Malgrat l'ús patriòtic que li donen a la cançó, en realitat Edelweiss és només un dels números del musical. La majoria d'austríacs que conec neguen haver vist la pel·lícula, i els que sí que l'han vist asseguren que és un rentat d'imatge molt bèstia al país després de la seva participació a la segona guerra mundial. I va servir d'esquer de turistes, també. Pel que fa als Von Trapp passa una cosa semblant i es diu que la versió cinematogràfica de la seva vida està molt manipulada.


P: Vaig estar a Viena i em van semblar molt fans de la Sissi. Són molt monàrquics, no?

R: Passa una mica com amb The Sound of Music. S'ha explotat la figura de l'emperadriu i del seu senyor (però sobretot la d'ella) com a reclam turístic. També va ser una adaptació cinematogràfica romantitzada que va ajudar a impulsar la idea que ha quedat a l'imaginari col·lectiu. No sé si hi ha molts monàrquics, però tampoc no conec ningú que es queixi de tenir una república. Dels polítics sí que se'n queixen, com tothom a tot arreu.

Curiosament, prefereixen que Maria Antonieta i Hitler quedin associats a altres països i obviar el fet que tots van néixer a Àustria. Aquesta gent són uns cracks del marketing...
 
P: Els austríacs són com els alemanys: freds, tancats de ment i només beuen cervesa i mengen salsitxes.

R:

No mereixes que et respongui, en realitat. Hi ha austríacs freds i tancats de ment com hi ha catalans i espanyols freds i tancats de ment. Pel que fa la cuina austríaca, és altament calòrica en general però recomanable. Per acabar, et donaré un consell: no diguis mai a un austríac que és alemany o que no hi ha gaire diferències entre Àustria i Alemanya. A tu no et fa gràcia quan et pregunten a quina part de Mèxic està Espanya, oi que no? 




I fins aquí per avui. Reprendré les Peripècies cap allà el febrer, un cop feta la mudança. Mentrestant, sigueu bons. O no.


Comentaris

Entrades populars