dimarts, 17 de juny de 2014

[Peripècies austríaques] 17. Viatges improvisats i un possible adéu a Àustria

Des de Nadal que no feia una entrada de peripècies austríaques, quina vergonya! Aquests darrers sis mesos han passat tan ràpid que encara no entenc com és que ja passem a meitat de juny. Cal dir que, fins que no vam arribar a Setmana Santa, els primers mesos van ser emocionalment difícils i laboralment i acadèmicament complicats, així que vaig prendre la decisió de deixar definitivament la meva feina actual i, mitjançant una beca Erasmus, torno a Barcelona. Sí, estimats lectors, sé què esteu pensant: la Mar s'ha begut l'enteniment. Bé, això us passa per donar per fet que tenia enteniment per començar. Però estic tan farta de com funciona la Universität Salzburg, entre altres motius, que he decidit que me'n torno cap a casa un any i, després, ja veurem què passa. És juny, per a mi sempre és una època d'incertesa; què esperàveu? I això que aquest any ho tinc tot més o menys encarrilat, en comparació amb altres anys...

A l'abril vaig participar en un concert d'amateurs que comparteixen l'amor per la música i, de rebot, vaig cantar de solista (algú m'hauria d'haver dit que faig aquesta cara de pena quan canto sobre l'amor xD). A l'escola, de gener a abril semblava una tortura, fins al punt que vaig estar al límit d'una depressió auto-diagnosticada. Tot i que... 


El cas és que, en un d'aquests moments d'arrebato que m'agafen quan no estic del tot a gust allà on sóc, vaig ficar-me a les webs de diverses companyies aèries i a la de la Deutsche Bahn i vaig fer allò que estava previst per al febrer però que al final no va poder ser: em vaig comprar un bitllet per anar a Saarbrücken. I me n'hi vaig anar a principis d'aquest mes.

I va ser molt, molt estrany. Gairebé com cada vegada que torno a Barcelona, però més bèstia encara perquè feia tres anys de l'última visita. T'adones de com han canviat les coses però què poc que han canviat des que hi vivies, ja en fa cinc. I t'adones que, en aquests últims cinc anys, en realitat, la que has canviat ets tu i que algunes coses que el 2009 semblaven impossibles de digerir ara només són un record agredolç de les quals has après molt i que t'han fet ser qui ets avui. I per això, estimada Saarbrücken, sempre seràs una part important de mi, encara que això nostre sigui impossible.

Twitter Goodreads