[Peripècies austríaques] 15. Aniversari i eleccions

Ja fa dos anys que sóc a Salzburg. Què ràpid que passa el temps i quantes peripècies austríaques que he viscut durant aquest temps (encara que no ho hagi publicat al blog)!

Avui també he afegit "anar a votar" a la llista de coses austríaques que ja he fet. Alerta, que anar a votar no és una cosa exclusivament austríaca ni tampoc no vull dir que la meva veu democràtica s'hagi manifestat per fi al país alpí (més que res perquè no tinc dret a participar activament de les eleccions austríaques com a estrangera, és clar, i sóc d'aquella mena de persones que encara creu que votar canviarà alguna cosa). 

A les darreres eleccions generals espanyoles i autonòmiques catalanes hi vaig votar per correu. És un procés digne d'un thriller hitchcockià, els tràmits burrocràtics semblen ideats pel mateix Haneke, la ineficiència de la diplomàcia espanyola a l'estranger perfectament podrien haver estat manllevats d'un quadre de Dalí. No, no exagero. Ja vau veure en una entrada anterior on cau el consolat honorari espanyol de Salzburg, ja us en podeu fer una idea. En tots dos casos, després de plorar molt a la gentussa de l'ambaixada de Viena i de patir molt perquè, casualitats de la vida, les paperetes no arribaven mai (de fet, per les generals em van arribar el dia que s'acabava el termini... quines coses), vaig pagar religiosament els 3,55€ que costa enviar una carta certificada. Uns diners, per cert, que se suposa que et tornen i que encara espero, tot i que no tan glamourosament com la Sara Montiel (i els meu sistema immunològic se n'alegra, les coses com són).

També he viscut dues eleccions austríaques: les "autonòmiques" salzburgueses i les "generals" al parlament austríac. A veure si tenia raó en Clow Reed quan deia que la casualitat no existeix. Les "autonòmiques" (que, sincerament, no vaig seguir gaire perquè va coincidir amb el final de curs de l'escola i jo estava per altres coses), van ser molt semblants a l'hòstia que es va fotre el PSC a les autonòmiques catalanes del 2010 i els va prendre el relleu CiU. A Salzburg, els socialistes (SPÖ) van perdre una part important dels vots a causa d'un cas de corrupció molt bèstia en què van desaparèixer 340 milions d'euros de diners públics i, per això, els salzburguesos van votar els negres (ÖVP). Res, calderilla. Riu-te'n tu del Millet i del Bárcenas... 

Avui s'han celebrat les "generals" i també s'ha donat un cas similar: els socialistes i els negres han perdut una part significativa de l'electorat, que s'ha decantat pels blaus, el FPÖ, que ve a ser una cosa així com el PP combinat amb Plataforma per Catalunya (hi ha qui els titlla directament de nazis, i que ho digui un poble que vigila molt amb l'ús indiscriminat d'aquesta paraula és, si més no, significatiu).

Així i tot, sembla que SPÖ i ÖVP repetiran la coalició amb la qual han governat durant aquests darrers cinc anys, la qual cosa aparentment no té gaire contents els austríacs i hi ha por que la manca de canvi generarà protestes i un vot de càstig a les properes "generals", que es transformaria en un ascens del FPÖ, de la mateixa manera que han adquirit bastanta força partits de tendències neoliberals que prometen la creació de llocs de treball i la industrialització d'Àustria (pel poc que he entès a través dels diaris). És que no han après res del sud d'Europa?

Per Facebook veig joves (ex-alumnes meus de Hallein, bàsicament) que proclamen la necessitat de fotre el camp. No sé cap a on, però en l'auge del FPÖ hi veuen un futur més aviat negre. Està clar que the grass is always greener on the other side, perquè, personalment, em sembla que, com a mínim, aquí la política es té per una cosa seriosa, no com a casa nostra. I, parlant de gespa, em temo que també he de discrepar: segur que és més verda a Àustria que a Espanya. Si més no, els verds austríacs també han aconseguit un parell d'escons més.


Comentaris