[Peripècies austríaques] 13. Guia de supervivència a Àustria

Si un dia t'aixeques amb la brillant idea d'emigrar a Àustria, estimat lector de terres mediterrànies, has de tenir en compte aquests punts:

1. A Àustria hi fa fred.

Pot sonar com una obvietat molt gran si tenim en compte que els Alps austríacs no només són una gran atracció turística (sobretot a l'hivern, amb tots els campionats d'esquí, però també a l'estiu), sinó que ocupen pràcticament la meitat del territori. Però quan vens del Mediterrani, ni tan sols les arrels pirinenques compensen. Cal estar ben preparat: la solució passa per unes bones sabates i un bon abric (i, per als més fredolics, com jo mateixa, guants, gorra, bufanda, tres o quatre capes de roba, mitjons gruixuts). I assegurar-te que les sabates siguin bones, no fer el cutre i agarrat i gastar-s'hi poc i trobar-te amb els peus xops si et passes una hora caminant per la neu per tirar-te amb trineu. De totes maneres, un cop sobreviscut el primer hivern i un cop t'has aprovisionat de roba i calçat calents, al final li deixes de donar importància.


2. Els nens austríacs néixen amb els esquís posats.

La qual cosa no deixa de ser problemàtica a l'hora del part, ha de fer un mal de collons quan surten, però no voldria endinsar-me en qüestions biològiques/anatòmiques, sino en el fet que els esports d'hivern són el nostre futbol (més que res que la selecció de futbol és molt dolenta i, en canvi, els esquiadors són molt bons). Per aquest motiu, a partir d'any nou, per la televisió es poden visionar a totes hores campionats d'esquí des de tots els punts de la geografia mundial (només aquest febrer ja he vist parts del de Moscou, d'Innsbruck i de Schladming, i ja m'hi estic aficionant!). Com és natural, els nens (i els no tan nens) prefereixen anar a esquiar, a patinar sobre gel o a tirar-se en trineu quan tenen temps lliure en comptes de quedar-se a casa prenent te i xocolata calenta, com faig jo (quan no m'obliguen a participar de les activitats tradicionals del país). No, no hi ha documents gràfics.

3. Tothom sap ballar el vals

Ja vaig comentar en un episodi anterior que havia anat als balls de les escoles on treballava el curs passat. Els balls escolars tenen un no-sé-què de prom americana, però no us deixeu enganyar: tenen molt més a veure amb els balls de la cort. De fet, només he mencionat els balls escolars, que normalment són una mena de festa de final de curs, però n'hi ha molts més. La culminació de tot plegat és el ball de l'Òpera de Viena. En comptes del Franz Joseph i la Sissi, els convidats són polítics de tots els colors, actors i actrius, cantants i altres personalitats més o menys televisives (o això m'han dit, perquè encara no estic del tot familiaritzada amb la televisió austríaca). A més, les filles d'algunes de la jet-set austríaca són presentades formalment en societat com a debutants tot aprofitant l'ocasió. Hi ha òpera en directe, hi ha ballet en directe (concretament, els estudiants del Ballet de l'Òpera, perquè tot quedi a casa), i tothom, TOTHOM balla el vals. 

El darrer ball al qual vaig anar a Salzburg, era el del Musisches Gymnasium, una escola en la qual l'especialitat (Schwerpunkt) és la música, i els alumnes toquen instruments i canten com professionals (el cor de l'escola em va recordar lleugerament al Cor Jove de l'Orfeó Català, salvant distàncies i uniformes lletjos). He decidit que, quan acabi la carrera de magisteri a Salzburg (sense la qual no puc optar a una plaça de professora en un Gymnasium) vull treballar en aquella escola. Encara que sigui només fer-hi l'any de pràctiques obligatòries.


4. La universitat és (pràcticament) gratis!

Doncs això, que m'he matriculat a la universitat per a poder optar a una plaça de mestra en una escola, perquè no em vull passar la vida vivint d'ensenyar castellà a nivell extraescolar, si m'acabo quedant aquí (que té tota la pinta que em quedo). Potser no ho hauria fet si no fos perquè la matrícula és gratis i l'únic que has de pagar són les taxes universitàries, que han ascendit a l'astronòmica xifra de 17,50€ (cal dir que haurien estat 363,50€ si fos d'un país de fora de la Unió Europea). Ara no només puc anar a la universitat, també gaudeixo d'un descompte important en l'ús del transport públic i en entrades i altres activitats culturals.


5. L'allotjament, en canvi, és una broma de mal gust.

A no ser que estiguis disposat a compartir pis amb 5 persones, l'habitatge és car de collons: una habitació en un pis compartit de dues o tres persones ronda els 400€ (en funció dels metres quadrats del pis i de l'habitació en si, és clar), mentre que si vols viure sol/a en un apartament tipus loft, que és el que una pija de l'Eixample que jo em sé vol (i ha aconseguit), no baixa dels 450€ lo més cutre. I n'hi ha de molt cutres, però cutre cutre, d'allò que si haguessin de posar una foto per a definir "cutre" al diccionari, hi posarien molts dels pisos que he vist a Salzburg (o al ministre Wert-los*). Després d'una experiència quasi-religiosa amb EL pis cutre de Salzburg, a meitats de març entro a viure en un pis nou per a mi sola, de 26 metres quadrats, però molt ben situat. No em puc queixar (sobretot, perquè l'he trobat a través de contactes, que és el que fa falta en aquest país per trobar un pis una mica normal, tant a nivell arquitectònic com econòmic).
 
Seguirem informant. Dra Xodes, TVD, Salzburg.  


*joc de paraules totalment forçat en què "Wert" vol dir "valor" en alemany, mentre que "wertlos" vol dir "sense cap mena de valor".



Ah, per cert! Vaig sortir al diari! El Salzburger Nachrichten em va entrevistar perquè expliqués la meva experiència salzburguesa. Aquí ho teniu, espero que ho pugueu llegir (està en alemany, òbviament).





Comentaris