[Peripècies austríaques] 11. El final, o no.

Ja fa dues setmanes que vaig acabar la feina com a auxiliar de conversa. El tercer trimestre va transcórrer sense incidències però, per variar, el final em va agafar desprevinguda. De cop i volta érem a maig, de sobre em vaig fer un any més vella (i, com a primer apunt estúpid del text, he de dir això dels 24 em fa sentir "responsable", com un avís que a partir d'aquí les coses ja van "en serio") i el 24 de maig va ser l'últim dia a la HAK, el 25 de maig, l'últim a Zaunergasse, i el 31, l'últim dia al BG Hallein i de feina en general.

No cal que insisteixi en la idea del malestar que em generava la HAK, però el remat final el va tenir aquell últim dijous, en què les professores em van regalar una llibreteta i una postal d'agraïment. Em va fer sentir com aquells nens els pares dels quals els regalen la Play Station per compensar que mai no són a casa i/o no els paren atenció. Em vaig sentir malament, vaja, malgrat que a la targeta afirmen que "has aportat molt a les classes". Potser és perquè com a mínim jo sé castellà, senyores professores? Que els bombin.

En canvi, les altres dues escoles m'han deixat un buit existencial. A Zaunergasse vaig participar al concert de primavera amb el cor de professors i vam cantar un parell de cançons amb els alumnes del cor. M'ho vaig passar genial, per a què enganyar-nos.

Pel que fa al BG Hallein, en primer lloc cal destacar el Maturaball. Era el segon al qual anava (el primer va ser el de Zaunergasse al febrer, i hauria pogut ser el tercer si no fos perquè no em va venir de gust anar al de la HAK per motius evidents -a part que va ser l'única escola on ni professors ni alumnes em van dir si hi volia anar-), els alumnes em van intentar vendre tres entrades i va ser divertit ballar amb ells, tot i que va ser difícil controlar l'impuls de ballar "Spanische Art" i de beure tant com ho van fer alguns d'ells. No és maco veure els teus alumnes borratxos, però pitjor seria deixar que ells t'hi vegin a tu. Com a professor, és un molt mal moviment.

També cal destacar que els meus nens de la tercera classe (l'equivalent a primer d'ESO) van fer truita de patates a l'abril i la setmana que ve tenim un altre tast de truita pendent. També vaig cuinar amb els de la cinquena classe (tercer d'ESO): empanades d'espinacs, empanades de tomàquet, pa amb tomàquet, amanida russa...

I així va acabar la meva feina com a auxiliar de conversa. Ha estat una experiència única, que no m'importaria repetir i que m'ha "obert la gana" del món de l'ensenyament. A acabar el doctorat, doncs!

Speaking of, els meus darrers dilemes existencials m'ha portat a considerar seriosament la opció de marxar definitivament de la UAB i conèixer altres universitats. De fet, durant l'Erasmus a Saarbrücken ja em vaig quedar amb les ganes de tenir una experiència àmplia en una universitat nova, fora de casa. Ara mateix, el meu futur és incert: estic (en termes automobilístics) en un canvi de rasant i no sé si, en arribar al final del tram, m'espera una caiguda en picat o una recta. Emocionalment, estic en una muntanya russa. No m'agrada no poder preveure què hi ha més enllà, i s'aproxima una cruïlla molt important. Ja veurem, ja veurem.

En qualsevol cas, no li dic adéu definitivament a Àustria, només li dic "fins aviat".


Comentaris

Entrades populars