[Peripècies austríaques] 10. El segon semestre

Volia escriure en algun moment abans de les vacances de Setmana Santa, però no hi ha manera: sóc molt inconstant amb això del blog. De fet, pràcticament ni em recordava que en tinc un, i això que tinc una llista llarguíssima de pel·lícules i llibres per criticar. Però la feina, la tesi i, per a què enganyar-nos, la meva situació personal deixen el blog en una posició molt baixa a la llista de prioritats.

En qualsevol cas, ja torno a ser a Salzburg després d'una setmana de "kit-kat" escolar. Normalment, el segon trimestre era el que més llarg se'm feia, a l'escola, perquè rarament hi ha ponts i festes random entre Reis i Setmana Santa. A Àustria, però, com a França, Alemanya i altres països europeus, fan una setmana de festa al febrer. Aquesta setmana no és la mateixa per a tots els länder, sinó que et toca una setmana o una altra en funció d'on visquis. Al land Salzburg, aquest any li ha tocat del 13 al 18 de febrer, així que jo, en comptes de viatjar per Àustria i rodalies, me'n vaig tornar cap a Barcelona per segrestar i fotocopiar llibres de la biblioteca d'Humanitats de la UAB. Visca la vida acadèmica...

Sigui com sigui, les Semesterferien van ser una bona primera aturada després d'un gener que, si bé em va passar prou ràpid, va ser complicat, sobretot meteorològicament parlant. Sabeu com a Barcelona, quan neva, sembla que hagi de venir l'apocalipsi perquè tot es col·lapsa, tot deixa de funcionar, la gent es tanca a casa, etc? A Salzburg no, senyores i senyors. A Salzburg no cancel·len les classes fins que no hi ha, com a mínim, mig metre de neu que impedeixi la circulació dels vehicles i de les persones (en cas que hi hagi mig metre de neu però es pugui enretirar, s'enretira i tothom a treballar, què t'has pensat? XD). I ja em veieu a mi, amb la meva gorra, la bufanda fins al nas (no exagero), els descansos i un recanvi de sabates per canviar-me-les un cop a la feina, Schützengasse amunt maleint l'hora que vaig decidir anar-me'n a viure al peu dels Alps. I no, no hi ha documents gràfics de la indumentària necessària per sobreviure a l'hivern salzburguès.

Però no tot és fred, a Àustria: durant el mes de març va començar el bon temps, més o menys. És a dir, no va nevar més i només va ploure un parell de dies. Es veu que per aquesta zona es produeix un fenomen, l'Alpenföhn o vent càlid dels Alps que, resumint, fa que l'aire sigui càlid i les temperatures pugin (a la Wikipedia hi ha una explicació una mica més "científica", que us convido a llegir), de manera que vam tenir un parell de setmanes amb un temps primaveral fantàstic i que tots vam agrair. De fet, vam aprofitar l'avinentesa per anar d'excursió al Gaisberg, una muntanya no gaire alta que hi ha al sud-est de Salzburg però des d'on es veu gairebé tot el land (es veu Hallein i tot!) i part de la frontera amb Alemanya.


Malgrat tot, encara hi havia neu... però això no va poder evitar que seguíssim la bonica tradició salzburguesa de pujar al Gaisberg i prendre's una Radler (és a dir, la nostra clara de tota la vida: cervesa amb llimonada) i fer un mos.

La veritat és que, a nivell de feina, ha estat un trimestre intens i en el qual m'he sentit molt infravalorada a la HAK per diversos motius que ara no venen al cas i que requeririen una entrada quilomètrica, però, resumint, diguem que no entenc per què necessiten una auxiliar de conversa de castellà (a banda del baix nivell de l'esmentada llengua del professorat), si després no aprofiten que hi sóc més que perquè miri com els nens fan exercicis de gramàtica d'omplir buits o coses per l'estil, en comptes d'explicar-los coses de cultura i tal, que se suposa que és la meva feina. I, a més d'això, en aquesta escola els nens són una colla de pijos que es creuen qui sap què. I ho deixo aquí perquè és molt fàcil fer anar el traductor de Google. En fi... A banda d'això, la feina a les altres dues escoles no ha tingut cap incidència estranya.

I ara, tornem-hi. El tercer trimestre serà curt: vuit setmanes de feina fins al 31 de maig i després em quedaré per Àustria fins finals de juny (el període més llarg que passaré sense tornar a Barcelona, i després ja veurem). No hi ha cap setmana intersemestral pel mig però hi ha diversos ponts per allà en plan random. It's something. Mentrestant, toca buscar feina de cara al futur immediat. Mal sehen...

Comentaris

Entrades populars