divendres, 23 de desembre de 2011

[Peripècies austríaques] 9. Frau 'fessor

El primer trimestre s'ha acabat i toca fer una valoració d'aquests tres primers mesos de feina al "regne de l'est" (Österreich, el nom alemany d'Àustria, té una etimologia de l'època dels romans, durant la qual aquell territori era la frontera més oriental de l'Imperi romà. O això vaig llegir no sé on). Podeu llegir algunes pinzellades en entrades anteriors de les [Peripècies austríaques] (capítols 4, 5 i 6).

Em sembla que la manera més fàcil i estructurada de fer aquest comentari és per escoles. Com alguns ja sabeu (si esteu llegint això és perquè m'estimeu en certa mesura, o perquè em coneixeu i us agrada xafardejar sobre la meva vida, encara que després em poseu més verda que un presidenciable d'ICV), treballo a tres escoles diferents, totes tres instituts de secundària. 

El sistema educatiu austríac es conforma d'una educació primària de quatre anys obligatoris i comuns per a tots (dels 6 als 10 anys), i a partir d'aquí separen els nens en funció del rendiment acadèmic i de les aspiracions laborals cap a les quals els pares els volen encaminar. Així doncs, d'una banda tenim una secundària tipus batxillerat, que es centra en els estudis "generals" enfocats a l'accés a la universitat, mentre que, de l'altra, hi ha diverses escoles més o menys equivalents a les FP o els mòduls de grau mitjà, en les quals preparen els estudiants per a una vida laboral més professionalitzada. En qualsevol cas, la majoria d'escoles tenen un "punt fort" d'estudi, i és en relació a això que els estudiants es separen.

Bundesgymnasium und Bundesrealgymnasium Hallein (BG/BRG Hallein)

Ja en vaig parlar molt per sobre al meu primer vlog: és la meva escola "principal", on he de fer tots els tràmits burrocràtics pertinents i a la qual treballo més hores que a la resta. Si no m'he descomptat, tinc 18 grups de nens i nenes entre els 13 i els 18 anys, als quals explico coses culturals i els faig fer exercicis de pronunciació, de repàs d'aspectes gramaticals o de vocabulari o fins i tot debats i exposicions orals (els grups de la setena i la vuitena classe, que vindrien a ser els cursos de batxillerat).

M'agrada treballar en aquesta escola: malgrat que els nens són nens a tot arreu i sempre hi ha una classe més "conflictiva" que les altres (en aquest cas concret, dilluns a última hora del matí tinc un grup de 13 alumnes de 16 anys, dels quals 12 són nens, que només veure'm entrar corren a demanar-me que els ensenyi paraulotes, i tenen un dèficit d'atenció important, causat en part pel pallasso de la classe). Però, en general, m'ho passo bé, surto d'allà amb bones vibracions (que hippie que m'ha quedat, això) i a la sala de professors s'hi respira companyerisme i a l'hora del cafè ningú no em mira com si fos un animal que s'ha escapat del zoo i no tenia res millor a fer amb la seva vida que anar-se'n a un institut. 

Cal destacar que les professores de castellà són bones i sovint participen activament a la classe o, com a mínim, estan pel que dic, en comptes de seure a l'última fila o a l'ordinador i dedicar-se a mirar el correu electrònic o llegir el diari on-line i ja t'ho faràs per controlar 20 adolescents pudents (no pretén ser despectiu, és que realment a alguns els enviaria a la dutxa abans de deixar-los quedar a l'aula).

Fins aquí sona idílic, però, naturalment, també té els seus inconvenients: des de l'estació fins a l'escola he de caminar un quilòmetre en pujada. Un dia vaig tenir la brillant idea de pujar en bicicleta, però va ser pitjor: només faltava que m'esperés un senyor amb un desfibrilador a la porta! Ara que és hivern i comença a nevar amb més regularitat, ja veurem com me les enginyio per pujar sense caure, i m'adono que tenir un cotxe tampoc no em solucionaria la vida (encara que donaria un bon cop de mà, per què enganyar-nos). A més, l'edifici és força vell i no totes les aules estan equipades amb ordinadors i projectors, de manera que, si vull portar materials visuals, ho he de portar tot amb paper. Pobre Amazones...


Bundeshandelsakademie/Bundeshandelsschule Hallein (BHAK/BHAS Hallein)

No m'agrada treballar aquí, i potser els motius sonaran infantils, però ja he estat prou anys al Cor Jove per adonar-me que si no gaudeixes d'una activitat, sigui la que sigui, costa el doble d'esforç fer-la bé. El gran problema que tinc amb aquesta escola surt de la sala de professors i, més concretament, de les professores de castellà. A diferència del BG/BRG Hallein, l'escola és com una FP o un mòdul de grau mitjà, i està enfocada cap al món dels negocis. Per aquest motiu, les llengües estrangeres són importants, tot i que s'ensenyen des d'un punt de vista més "especialitzat" (és un dir, perquè sóc una ferma defensora que les llengües no es poden ensenyar a nivells especialitzats fins que no arribes al que el Marc Comú de Referència Europea denomina B2, és a dir, fins que deixes de xapurrejar i comences a parlar de veritat).

El cas és que el castellà i l'italià són adquisicions relativament recents en aquesta escola, després d'anys de dedicació a l'anglès i al francès com a llengües estrangeres (si hem de guiar-nos pel nombre de professors d'aquests idiomes). Això fa que, en comptes dels 7 professors de castellà del BG/BRG Hallein, a la HAK només n'hi ha 3. Bé, no, oficialment n'hi ha quatre, però no compto aquesta professora, una madrilenya que fa uns quants anys que viu a Àustria i que, després d'una batalla burrocràtica important, ha aconseguit convalidar el seu títol de Filòloga Anglesa per poder donar classes a instituts.

No la deixo de comptar perquè sigui madrilenya o, pitjor, filòloga (sóc traductora, però no tan mala persona com per considerar els filòlegs inferiors, encara que el que vale, vale, y el que no... xDDD): no la compto perquè, encara que és nadiva i, per tant, se la suposa lingüísticament més competent que les altres tres, només té un grup perquè, per ser filòloga, a Àustria només pot donar classes d'anglès perquè només ha estudiat això. Coses burrocràtiques dels austríacs, un altre dia els dedico una entrada perquè n'hi ha per llogar-hi cadires.

La meva "tutora" en aquesta escola no només és la millor profe de castellà que tenen, sinó que també es dedica a coordinar un fotimer de coses. No sé si és per això, però només estic a tres grups amb ella, dels 9 que tinc. Divendres estic amb la classe preferida de tots els professors (noteu la ironia, si us plau), un grup de nens i nenes de 14-15 anys que em recorden moltíssim a quan vaig fer 2n d'ESO: que són uns liantes, vaja... Per si fóra poc, la professora que tenen és la "novata", així que ja us podeu imaginar el funcionament de la classe. En el fons són bons, però han ficat a la mateixa classe la flor i la nata d'aquell curs. En fi...
Les cinc hores restants les treballo amb la professora que, carinyosament, anomeno la Frígida (que deriva d'un intent meu d'aproximar fonèticament el seu nom a un terme despectiu... poc exitós, potser, però crec que no necessàriament desencaminat). He estat a punt de publicar que és una incompetent, però no és just: que em caigui malament i em miri per sobre l'espatlla només perquè sóc més jove (i guapa xD) que ella i, a efectes de categoria a la feina, com a auxiliar de conversa sóc "menys" que ella, que és Mestra i Màster (jo sóc Llicenciada i Màster, així que a nivell de titulacions estem empatades), no vol dir que sigui mala professora. 

Ara bé: tampoc no és bona. Fa bones explicacions, perquè quan fa deu anys que expliques el mateix diverses vegades, al final trobes la manera que quedi clar i funcioni: no dubto de les seves capacitats pedagògiques, que segur que són millors que les meves, ni que sigui per l'experiència adquirida. El meu gran problema amb aquesta senyora és que no entenc per què ensenya castellà. És com si jo ara decidís fer un curset de portuguès, perquè em resultaria fàcil per la proximitat amb el castellà, i m'agafessin de professora. Què pots esperar d'algú que no sap fer l'imperatiu? Fixeu-vos que no critico l'ús erroni de preposicions o del subjuntiu, ni tan sols dels gèneres, perquè entenc que són aspectes de la llengua molt complicats d'aprendre per a un no-nadiu (i, no ens enganyem, el meu alemany tampoc no és perfecte i també faig errors d'aquest tipus).

Però una altra cosa és fer errors bàsics. Com pots explicar a classe la formació d'un temps verbal i després no saber-lo utilitzar? Per què m'escriu "para mañana que prepares una clase sobre el cambio climático" (quina puta mania amb aquest tema...) en comptes de "para mañana prepara una clase sobre el cambio climático"? Fa errors molt bàsics i encara té els pebrots de corregir-me i d'anar-me de superior, i això em feia sentir malament les dues primeres setmanes. I, el més important, és que el seu castellà imperfecte es reflecteix en els alumnes. No ho dic per una mania personal, és que jo també he tingut professors així, que la teoria la portaven molt bé però després eren incapaços de corregir errors orals i escrits d'una certa importància.

En favor meu he de dir que m'he guanyat el seu respecte i cada cop van rebaixant-se-li els fums, perquè al principi em tractava com si fos una Erasmus que havia anat allà a passar-s'ho bé (pobra de mi, si encara no he fet un estudi de mercat sobre bars, clubs i la relació qualitat-preu del vodka austríac...), i ara ha vist que vaig en serio.

Si vau llegir el capítol 6 de les [Peripècies austríaques], recordareu un comentari sobre el professor-fòssil que em va escridassar el meu segon dia de feina. No m'allargaré més, però he de dir que no va ser res personal contra mi, és que el senyor necessita jubilar-se i/o anar a una senyoreta que fuma, perquè l'he vist a les 7:45h del matí escridassant un grup d'alumnes, no sé per què. La veritat, però, és que, en general, els profes d'aquesta escola van molt a la seva bola i no es respira gens de companyerisme. De fet, el comentari que he fet abans del BG/BRG Hallein de l'animal del zoo venia precisament perquè a la HAK sí que em miren així, com volent dir "i tu qui ets, i per què fas servir la NOSTRA màquina de cafè? Torna-te'n a la universitat, reina".

Sabeu què és el millor del cas? Que em toca treballar aquí el dia del meu aniversari, i el dijous m'hi quedo sis hores, de les 7:45h fins les 13:35h (de les quals només faig quatre hores de classe, i encara em fa més ràbia tenir dues hores penjades per res). Em sembla que em posaré malalta...


Bundesgymnasium Zaunergasse

Uf, com m'he enrotllat sobre la HAK... Arribem a l'última escola, la qual va determinar el meu lloc de residència quan buscava pis. No me'n penedeixo, però si hagués tingut els horaris abans d'arribar a Salzburg i no dues setmanes després de començar a treballar, potser no m'hauria agafat el pis al pitjor barri de la ciutat, segons la vox populi (i no és broma, visc al barri xungo -a la zona més tranquil·la, però al barri xungo al cap i a la fi). 

El cas és que a Zaunergasse només hi treballo un divendres cada dues setmanes, un total de quatre hores. Tinc un grup de cada curs (de la 5a classe a la 8a; és a dir, de 3r d'ESO a 2n de Batxillerat), i només treballo amb una professora, de les dues que tenen en aquesta escola (però l'altra és peruana i per això no li faig cap falta... ella també és nadiva). Cal remarcar que, malgrat que a nivell personal és molt sui generis, com a professora és molt bona i, segons la fama que s'ha guanyat, la més estricta del Land de Salzburg. Em recorda una mica al Joaquim Martí, el profe de Català A1 i A2 que vaig tenir a primer de carrera, però, en comptes d'una Harley, té talent musical i el vol aplicar a gairebé tot el que fa (no poso en dubte el talent musical d'en Martí, simplement no en tinc constància). 

Es nota parcialment la feina d'aquesta professora en el rendiment dels alumnes: són més participatius, en general, que els de les altres dues escoles, i entenen força bé com parlo (per "com" em refereixo a quan m'emociono i començo a parlar ràpid, un mal costum que hauria de perdre). A més a més, sovint col·laboro en la correcció d'exercicis escrits, fent segones lectures i coses per l'estil (per contracte no puc corregir ni preparar exàmens o qualsevol cosa que compti per nota). Noto un nivell de dedicació molt alt de cara als alumnes, tot i que l'especialitat d'aquesta escola no són les llengües estrangeres.

A la sala de profes no em relaciono amb gairebé ningú, però això és perquè faig les quatre hores d'una tirada i després me'n vaig a dinar o, com que és d'hora i divendres, aprofito la tarda per fer shopping o perdre hores passejant entre els prestatges de la biblioteca municipal que hi ha a cinc minuts de l'escola (i a cinc més de casa, en el fons estic molt ben situada). No tinc gaire queixes d'aquesta escola, sincerament.


A un nivell més general...

A un nivell més general, no em puc queixar de l'experiència: treballar a tres escoles diferents és enriquidor perquè cada lloc de feina és un món amb els seus avantatges i inconvenients, i aprenc molt, tant dels profes a la sala de cafè com dels fòssils bordes i, sobretot, dels horaris de la ÖBB i la capacitat de les meves cames de caminar dos quilòmetres diaris per anar a la feina i tornar-ne. També he après a organitzar-me d'una altra manera a quan estudiava: per fi em deixo la motxilla preparada la nit abans. I els despertadors... en faig servir tres, perquè això de llevar-se a les sis del matí gairebé cada dia és inhumà, però l'altra opció és anar-me'n a viure a Hallein i avorrir-me com una ostra quan s'acaba la jornada laboral, a banda de dependre del transport públic per tot.


Torno a Salzburg la setmana del 9 de gener... a veure què m'espera durant el segon semestre!


[Aclariment sobre el títol: "Frau 'fessor" és la forma escurçada de "Frau Professor", o "senyora professora", que és com els alumnes anomenen els professors quan no volen dir-los pel cognom o, en el meu cas, quan no es recorden com em dic (per als homes és Herr Professor, en comptes de Frau). Normalment, els alumnes parlen de vostè als professors, tot i que a mi m'han aplicat tots els tractaments. La majoria no entenen que "Mar" pugui ser un nom i per això els costa recordar-lo i algun cop m'han dit Maria (com tampoc no entenen que Pilar és un nom de dona, encara que no acaba en "a" i al dicionari consta com a paraula masculina, però ja tractarem aquest tema un dia d'aquests), i crec que tampoc no saben el meu cognom... Se'n diu fer servir comodins xD]

Twitter Goodreads