[Peripècies austríaques] 8. My longest Christmas ever

The title is in English because I really felt like writing in English today, but as I was writing I found too many cultural references which needed explaination to a non-Catalan reader, so my Austrian Adventures diary stays in Catalan for the moment. My apologies to my occasional non-Catalan readers -feel free to ask for a translation!


Per a molts de nosaltres, Nadal és sinònim de consumisme violent i compulsiu entre els dies 22 de desembre (el dia de la loteria) i el 5 de gener. Naturalment, entre compra i compra mengem com porcs i truges: que si el sopar de la vetlla de Nadal, que si els galets de Nadal, que si els canelons de Sant Esteve (que, aquest any, per fi, podré digerir tranquil·lament des del sofà i no des de l'escenari del Palau), que si el tronc d'Any Nou... I, per descomptat, els sopars d'empresa i equivalents.

A Àustria (i als països germanòfons en general), no: aquí el Nadal va començar el 17 de novembre, quan van inaugurar el Christkindlmarkt (mercat del nen Jesús, en una traducció literal poc afortunada) i els carrers es van il·luminar d'estrelles i boles i motius nadalencs diversos. Personalment, el 17 de novembre em sembla una exageració, tenint en compte que en condicions normals es calcula el Nadal a partir del primer diumenge d'advent i, per d'hora que caigui, normalment sol ser l'última setmana de novembre, no pas a la meitat del mes!

Per això he atorgat el títol oficial de festes nadalenques més llargues de la meva vida (fins ara, com a mínim). Si em quedés a Salzburg per les festes, el Nadal començaria el 23 de desembre a la tarda (perquè al matí treballo), seguiria durant tot el 24 (que és festiu a nivell estatal) i acabaria el dia 25 amb una cura de son ressacosa (no necessàriament, però molt probablement). Naturalment, després celebraria el cap d'any i tota la pesca, però el Nadal, pròpiament, és això.

Però els austríacs gaudeixen de les festes des de molt abans: com ja he dit, compten els diumenges d'advent amb una corona de branques d'avet (sovint decorada amb llacets, boletes i branques de canyella, entre altres), sobre la qual s'hi posen quatre espelmes. Cada espelma simbolitza els quatre diumenges d'advent (els quatre diumenges anteriors al 24 de desembre), i cada diumenge se n'ha d'encendre una de nova. A partir de l'1 de desembre, per tot arreu es poden veure calendaris d'advent: des de les versions de xocolata de quan érem petits fins a les versions "a lo bèstia" dels organismes oficials, tipus ajuntaments i escoles, que decoren els edificis amb 24 "finestres" (sovint són les mateixes finestres dels edificis que estan ennumerades).

Tot això entra millor amb l'estómac ple: un Käsekreiner o un Bosna i una tassa de Glühwein o de Punsch contrarresten el fred alpí que el glaça les idees i la punta del nas (perquè encara no s'ha inventat un equivalent a les orelleres però per al nas i queda estrany anar amb passamuntanyes per la ciutat), i per postres es pot optar per un Brezen dolç, pel Kaiserschmarr'n o per una brotxeta de fruites cobertes de xocolata. 

En definitiva, que mengen i beuen igual que nosaltres, però la diferència és que ho fan al carrer i com a acte social entre amics. Naturalment que a les botigues hi ha aglomeracions, sobretot el cap de setmana, però no em transmeten la sensació d'estrés dels barcelonins que habiten a Portal de l'Àngel quan s'acosta l'època de menjar torrons i neules. Això sí: el Glühwein puja al cap, però a mi, personalment, no em treu el fred (tot i que ajuda, en certa mesura) i no ajuda gaire quan es posa a nevar.

Calculo que quan aterri a Barcelona la tarda del 24 de desembre ja hauré viscut cinc setmanes de Nadal "oficial". La meva pregunta (retòrica) és: tindré ganes d'aguantar-ne tres més fins que torni a Salzburg després de Reis? Val a dir que, a hores d'ara, l'únic que m'agradaria és que cert pianista seguís dormint al meu costat. Els llits de matrimoni per a una sola persona són massa grans, encara que els meus pares (que van arribar ahir al vespre) m'han portat el Pepet.

Ara que la iaia li ha posat una bufanda del Barça i l'ha omplert del cotó aquest que porten els peluixos, ja no sembla que el Pepet tingui 20 anys, encara que els ulls el delaten.
 

A fora plou. Ahir a la nit va fer la primera nevada (no tinc documents gràfics perquè aquest matí s'havia desfet gairebé tota) i avui ha plogut de mala manera tot el dia. Ara sembla que pedrega. I trona. No m'agraden les tempestes amb trons. El mal de queixal del seny (que, amb molt bon criteri, ha decidit començar a sortir avui) tampoc no ajuda.

Comentaris

Julia ha dit…
Jo recordo les corones que ens posaven a la Deutsche... :) Segurament tindràs ganes de celebrar el Nadal, perquè estaràs amb tot de gent que t'estima, inclòs el teu pianista! ;) Tinc ganes de veure't!! ♥