dissabte, 31 de desembre de 2011

New Year's Resolutions for 2012

Before we begin, let's see what were last year's resolutions, and I'll still use last year's system:

blue = "99% or 100% accomplished"
green = "well, kind of"
  red = "mission: impossible"
purple = "didn't even try".

  • Learn not to worry about things and people that are not worth being worried about. Come on, it's me we're talking about, here, so there is no human way I'll stop worrying about useless stuff or idiotic people that made me feel bad. Actually, certain Pea Princess made me cry out of rage and impotence in September. Yay you, happy now? Good, then fuck off and go live your miserable existence, but leave me out of it. Thank you.
  • Wake up when the alarm rings for the first time, not the fifth. My head does, my wake up after the first alarm, but it takes three different alarm clocks to get my body from under the duvet. It's too cold outside and 6AM is not a convenient time to wake up.
  • Make it on time. I don't miss the train anymore! However, there's still a 1% of impunctuality somewhere. But hey, it's a significant improvement!
  • Enjoy the little pleasures of life with people I love and more regularly. This includes last year's "go to the movies", "read, draw and write more", etc. Hmmm... I still read, but I don't really go to the movies or write nor draw that much. However, my life's a bit more relaxed since I've started to work, hence the green and not the red.
  • Seriously, I have to change my repertoire of car CDs. Well... for "repertoire" we should understand the CDs that are always there and happen to be mixes of random stuff (someday I'll have a radio with an USB port in my car but, as of now, it's an old thing with only CDs, it won't even play the MP3 format). However, the truth is I have heard other CDs in my car: old mixes I did in my teen years (with which I realized what a bad taste I had back then) or original CDs that I brought from home, but the idea was to burn some new CDs, and that I haven't done. Shame on me.

So, what are my resolutions for the last year of our existence (according to the Maya people)? I really haven't given it much thought, I think my life is fine as it is right now. Still, here's my list:

  1. Write more: finish the stories I make up, write more entries for my blog, continue my travelling diary.
  2. Sleep 8 hours at night on working days. Or at least 7, instead of 6.
  3. Stop procrastinating when there's a doctoral thesis in the making.
  4. Go to Japan.
  5. Stay true to myself. 
  6. What did we say, in 2010, about the Daniel Cleavers of the world?



      BON ANY NOU
      FELIZ AÑO NUEVO
      HAPPY NEW YEAR
      BONNE ANNÉE
      FROHES NEUES JAHR
      с новым годом 
      あけましておめでとう

      (Hopefully by 2015 I'll have learned an eight language. Stay tuned!)

      divendres, 23 de desembre de 2011

      [Peripècies austríaques] 9. Frau 'fessor

      El primer trimestre s'ha acabat i toca fer una valoració d'aquests tres primers mesos de feina al "regne de l'est" (Österreich, el nom alemany d'Àustria, té una etimologia de l'època dels romans, durant la qual aquell territori era la frontera més oriental de l'Imperi romà. O això vaig llegir no sé on). Podeu llegir algunes pinzellades en entrades anteriors de les [Peripècies austríaques] (capítols 4, 5 i 6).

      Em sembla que la manera més fàcil i estructurada de fer aquest comentari és per escoles. Com alguns ja sabeu (si esteu llegint això és perquè m'estimeu en certa mesura, o perquè em coneixeu i us agrada xafardejar sobre la meva vida, encara que després em poseu més verda que un presidenciable d'ICV), treballo a tres escoles diferents, totes tres instituts de secundària. 

      El sistema educatiu austríac es conforma d'una educació primària de quatre anys obligatoris i comuns per a tots (dels 6 als 10 anys), i a partir d'aquí separen els nens en funció del rendiment acadèmic i de les aspiracions laborals cap a les quals els pares els volen encaminar. Així doncs, d'una banda tenim una secundària tipus batxillerat, que es centra en els estudis "generals" enfocats a l'accés a la universitat, mentre que, de l'altra, hi ha diverses escoles més o menys equivalents a les FP o els mòduls de grau mitjà, en les quals preparen els estudiants per a una vida laboral més professionalitzada. En qualsevol cas, la majoria d'escoles tenen un "punt fort" d'estudi, i és en relació a això que els estudiants es separen.

      Bundesgymnasium und Bundesrealgymnasium Hallein (BG/BRG Hallein)

      Ja en vaig parlar molt per sobre al meu primer vlog: és la meva escola "principal", on he de fer tots els tràmits burrocràtics pertinents i a la qual treballo més hores que a la resta. Si no m'he descomptat, tinc 18 grups de nens i nenes entre els 13 i els 18 anys, als quals explico coses culturals i els faig fer exercicis de pronunciació, de repàs d'aspectes gramaticals o de vocabulari o fins i tot debats i exposicions orals (els grups de la setena i la vuitena classe, que vindrien a ser els cursos de batxillerat).

      M'agrada treballar en aquesta escola: malgrat que els nens són nens a tot arreu i sempre hi ha una classe més "conflictiva" que les altres (en aquest cas concret, dilluns a última hora del matí tinc un grup de 13 alumnes de 16 anys, dels quals 12 són nens, que només veure'm entrar corren a demanar-me que els ensenyi paraulotes, i tenen un dèficit d'atenció important, causat en part pel pallasso de la classe). Però, en general, m'ho passo bé, surto d'allà amb bones vibracions (que hippie que m'ha quedat, això) i a la sala de professors s'hi respira companyerisme i a l'hora del cafè ningú no em mira com si fos un animal que s'ha escapat del zoo i no tenia res millor a fer amb la seva vida que anar-se'n a un institut. 

      Cal destacar que les professores de castellà són bones i sovint participen activament a la classe o, com a mínim, estan pel que dic, en comptes de seure a l'última fila o a l'ordinador i dedicar-se a mirar el correu electrònic o llegir el diari on-line i ja t'ho faràs per controlar 20 adolescents pudents (no pretén ser despectiu, és que realment a alguns els enviaria a la dutxa abans de deixar-los quedar a l'aula).

      Fins aquí sona idílic, però, naturalment, també té els seus inconvenients: des de l'estació fins a l'escola he de caminar un quilòmetre en pujada. Un dia vaig tenir la brillant idea de pujar en bicicleta, però va ser pitjor: només faltava que m'esperés un senyor amb un desfibrilador a la porta! Ara que és hivern i comença a nevar amb més regularitat, ja veurem com me les enginyio per pujar sense caure, i m'adono que tenir un cotxe tampoc no em solucionaria la vida (encara que donaria un bon cop de mà, per què enganyar-nos). A més, l'edifici és força vell i no totes les aules estan equipades amb ordinadors i projectors, de manera que, si vull portar materials visuals, ho he de portar tot amb paper. Pobre Amazones...


      Bundeshandelsakademie/Bundeshandelsschule Hallein (BHAK/BHAS Hallein)

      No m'agrada treballar aquí, i potser els motius sonaran infantils, però ja he estat prou anys al Cor Jove per adonar-me que si no gaudeixes d'una activitat, sigui la que sigui, costa el doble d'esforç fer-la bé. El gran problema que tinc amb aquesta escola surt de la sala de professors i, més concretament, de les professores de castellà. A diferència del BG/BRG Hallein, l'escola és com una FP o un mòdul de grau mitjà, i està enfocada cap al món dels negocis. Per aquest motiu, les llengües estrangeres són importants, tot i que s'ensenyen des d'un punt de vista més "especialitzat" (és un dir, perquè sóc una ferma defensora que les llengües no es poden ensenyar a nivells especialitzats fins que no arribes al que el Marc Comú de Referència Europea denomina B2, és a dir, fins que deixes de xapurrejar i comences a parlar de veritat).

      El cas és que el castellà i l'italià són adquisicions relativament recents en aquesta escola, després d'anys de dedicació a l'anglès i al francès com a llengües estrangeres (si hem de guiar-nos pel nombre de professors d'aquests idiomes). Això fa que, en comptes dels 7 professors de castellà del BG/BRG Hallein, a la HAK només n'hi ha 3. Bé, no, oficialment n'hi ha quatre, però no compto aquesta professora, una madrilenya que fa uns quants anys que viu a Àustria i que, després d'una batalla burrocràtica important, ha aconseguit convalidar el seu títol de Filòloga Anglesa per poder donar classes a instituts.

      No la deixo de comptar perquè sigui madrilenya o, pitjor, filòloga (sóc traductora, però no tan mala persona com per considerar els filòlegs inferiors, encara que el que vale, vale, y el que no... xDDD): no la compto perquè, encara que és nadiva i, per tant, se la suposa lingüísticament més competent que les altres tres, només té un grup perquè, per ser filòloga, a Àustria només pot donar classes d'anglès perquè només ha estudiat això. Coses burrocràtiques dels austríacs, un altre dia els dedico una entrada perquè n'hi ha per llogar-hi cadires.

      La meva "tutora" en aquesta escola no només és la millor profe de castellà que tenen, sinó que també es dedica a coordinar un fotimer de coses. No sé si és per això, però només estic a tres grups amb ella, dels 9 que tinc. Divendres estic amb la classe preferida de tots els professors (noteu la ironia, si us plau), un grup de nens i nenes de 14-15 anys que em recorden moltíssim a quan vaig fer 2n d'ESO: que són uns liantes, vaja... Per si fóra poc, la professora que tenen és la "novata", així que ja us podeu imaginar el funcionament de la classe. En el fons són bons, però han ficat a la mateixa classe la flor i la nata d'aquell curs. En fi...
      Les cinc hores restants les treballo amb la professora que, carinyosament, anomeno la Frígida (que deriva d'un intent meu d'aproximar fonèticament el seu nom a un terme despectiu... poc exitós, potser, però crec que no necessàriament desencaminat). He estat a punt de publicar que és una incompetent, però no és just: que em caigui malament i em miri per sobre l'espatlla només perquè sóc més jove (i guapa xD) que ella i, a efectes de categoria a la feina, com a auxiliar de conversa sóc "menys" que ella, que és Mestra i Màster (jo sóc Llicenciada i Màster, així que a nivell de titulacions estem empatades), no vol dir que sigui mala professora. 

      Ara bé: tampoc no és bona. Fa bones explicacions, perquè quan fa deu anys que expliques el mateix diverses vegades, al final trobes la manera que quedi clar i funcioni: no dubto de les seves capacitats pedagògiques, que segur que són millors que les meves, ni que sigui per l'experiència adquirida. El meu gran problema amb aquesta senyora és que no entenc per què ensenya castellà. És com si jo ara decidís fer un curset de portuguès, perquè em resultaria fàcil per la proximitat amb el castellà, i m'agafessin de professora. Què pots esperar d'algú que no sap fer l'imperatiu? Fixeu-vos que no critico l'ús erroni de preposicions o del subjuntiu, ni tan sols dels gèneres, perquè entenc que són aspectes de la llengua molt complicats d'aprendre per a un no-nadiu (i, no ens enganyem, el meu alemany tampoc no és perfecte i també faig errors d'aquest tipus).

      Però una altra cosa és fer errors bàsics. Com pots explicar a classe la formació d'un temps verbal i després no saber-lo utilitzar? Per què m'escriu "para mañana que prepares una clase sobre el cambio climático" (quina puta mania amb aquest tema...) en comptes de "para mañana prepara una clase sobre el cambio climático"? Fa errors molt bàsics i encara té els pebrots de corregir-me i d'anar-me de superior, i això em feia sentir malament les dues primeres setmanes. I, el més important, és que el seu castellà imperfecte es reflecteix en els alumnes. No ho dic per una mania personal, és que jo també he tingut professors així, que la teoria la portaven molt bé però després eren incapaços de corregir errors orals i escrits d'una certa importància.

      En favor meu he de dir que m'he guanyat el seu respecte i cada cop van rebaixant-se-li els fums, perquè al principi em tractava com si fos una Erasmus que havia anat allà a passar-s'ho bé (pobra de mi, si encara no he fet un estudi de mercat sobre bars, clubs i la relació qualitat-preu del vodka austríac...), i ara ha vist que vaig en serio.

      Si vau llegir el capítol 6 de les [Peripècies austríaques], recordareu un comentari sobre el professor-fòssil que em va escridassar el meu segon dia de feina. No m'allargaré més, però he de dir que no va ser res personal contra mi, és que el senyor necessita jubilar-se i/o anar a una senyoreta que fuma, perquè l'he vist a les 7:45h del matí escridassant un grup d'alumnes, no sé per què. La veritat, però, és que, en general, els profes d'aquesta escola van molt a la seva bola i no es respira gens de companyerisme. De fet, el comentari que he fet abans del BG/BRG Hallein de l'animal del zoo venia precisament perquè a la HAK sí que em miren així, com volent dir "i tu qui ets, i per què fas servir la NOSTRA màquina de cafè? Torna-te'n a la universitat, reina".

      Sabeu què és el millor del cas? Que em toca treballar aquí el dia del meu aniversari, i el dijous m'hi quedo sis hores, de les 7:45h fins les 13:35h (de les quals només faig quatre hores de classe, i encara em fa més ràbia tenir dues hores penjades per res). Em sembla que em posaré malalta...


      Bundesgymnasium Zaunergasse

      Uf, com m'he enrotllat sobre la HAK... Arribem a l'última escola, la qual va determinar el meu lloc de residència quan buscava pis. No me'n penedeixo, però si hagués tingut els horaris abans d'arribar a Salzburg i no dues setmanes després de començar a treballar, potser no m'hauria agafat el pis al pitjor barri de la ciutat, segons la vox populi (i no és broma, visc al barri xungo -a la zona més tranquil·la, però al barri xungo al cap i a la fi). 

      El cas és que a Zaunergasse només hi treballo un divendres cada dues setmanes, un total de quatre hores. Tinc un grup de cada curs (de la 5a classe a la 8a; és a dir, de 3r d'ESO a 2n de Batxillerat), i només treballo amb una professora, de les dues que tenen en aquesta escola (però l'altra és peruana i per això no li faig cap falta... ella també és nadiva). Cal remarcar que, malgrat que a nivell personal és molt sui generis, com a professora és molt bona i, segons la fama que s'ha guanyat, la més estricta del Land de Salzburg. Em recorda una mica al Joaquim Martí, el profe de Català A1 i A2 que vaig tenir a primer de carrera, però, en comptes d'una Harley, té talent musical i el vol aplicar a gairebé tot el que fa (no poso en dubte el talent musical d'en Martí, simplement no en tinc constància). 

      Es nota parcialment la feina d'aquesta professora en el rendiment dels alumnes: són més participatius, en general, que els de les altres dues escoles, i entenen força bé com parlo (per "com" em refereixo a quan m'emociono i començo a parlar ràpid, un mal costum que hauria de perdre). A més a més, sovint col·laboro en la correcció d'exercicis escrits, fent segones lectures i coses per l'estil (per contracte no puc corregir ni preparar exàmens o qualsevol cosa que compti per nota). Noto un nivell de dedicació molt alt de cara als alumnes, tot i que l'especialitat d'aquesta escola no són les llengües estrangeres.

      A la sala de profes no em relaciono amb gairebé ningú, però això és perquè faig les quatre hores d'una tirada i després me'n vaig a dinar o, com que és d'hora i divendres, aprofito la tarda per fer shopping o perdre hores passejant entre els prestatges de la biblioteca municipal que hi ha a cinc minuts de l'escola (i a cinc més de casa, en el fons estic molt ben situada). No tinc gaire queixes d'aquesta escola, sincerament.


      A un nivell més general...

      A un nivell més general, no em puc queixar de l'experiència: treballar a tres escoles diferents és enriquidor perquè cada lloc de feina és un món amb els seus avantatges i inconvenients, i aprenc molt, tant dels profes a la sala de cafè com dels fòssils bordes i, sobretot, dels horaris de la ÖBB i la capacitat de les meves cames de caminar dos quilòmetres diaris per anar a la feina i tornar-ne. També he après a organitzar-me d'una altra manera a quan estudiava: per fi em deixo la motxilla preparada la nit abans. I els despertadors... en faig servir tres, perquè això de llevar-se a les sis del matí gairebé cada dia és inhumà, però l'altra opció és anar-me'n a viure a Hallein i avorrir-me com una ostra quan s'acaba la jornada laboral, a banda de dependre del transport públic per tot.


      Torno a Salzburg la setmana del 9 de gener... a veure què m'espera durant el segon semestre!


      [Aclariment sobre el títol: "Frau 'fessor" és la forma escurçada de "Frau Professor", o "senyora professora", que és com els alumnes anomenen els professors quan no volen dir-los pel cognom o, en el meu cas, quan no es recorden com em dic (per als homes és Herr Professor, en comptes de Frau). Normalment, els alumnes parlen de vostè als professors, tot i que a mi m'han aplicat tots els tractaments. La majoria no entenen que "Mar" pugui ser un nom i per això els costa recordar-lo i algun cop m'han dit Maria (com tampoc no entenen que Pilar és un nom de dona, encara que no acaba en "a" i al dicionari consta com a paraula masculina, però ja tractarem aquest tema un dia d'aquests), i crec que tampoc no saben el meu cognom... Se'n diu fer servir comodins xD]

      dissabte, 17 de desembre de 2011

      IMH (2)

      Malgrat que vaig prometre que no compraria llibres a Àustria perquè després, quan torni a Barcelona, tindré seriosos problemes d'espai per entaforar-los als prestatges, no puc vèncer la temptació, és més forta que jo. Tots els llibres tenen en comú que els he comprat amb descomptes d'algun tipus.


      • Wicked: A Pretty Little Liars Box Set (Sara Shepard): inclou els llibres Wicked, Killer, Heartless i Wanted o, dit d'una altra manera, els llibres 5, 6, 7 i 8 de la sèrie Pretty Little Liars. Vaig esperar fins al novembre perquè sortís l'edició en cofre, ja que els quatre primers també els hi tinc. Es llegeixen força ràpid i, malgrat ser literatura juvenil, no estan malament. Això sí, tenen menys paral·lelismes amb la versió televisiva, que és molt més light, en comparació, i se centra molt més en el romanticisme que els llibres. Els vaig comprar per Book Depository amb un 10% de descompte.
      • Tintenblut (Cornelia Funke): fa temps que vull llegir-me la trilogia de la tinta de l'alemanya Cornelia Funke, i per fi vaig trobar Tintenblut a preu reduit a Viena, perquè tenen el costum de vendre a preus de saldo llibres "defectuosos" o amb taques de tinta a la portada. L'únic problema? Estava segura que era la primera part, però resulta que no, que és la segona... Però tinc una biblioteca molt bonica a prop de casa!
      • Die Kaiserin des blauen Lichts (Laura García Gallego): traducció a l'alemany de La emperatriz de los etéreos, llibre de literatura fantàstica que vaig llegir fa uns quants anys i que em va agradar força. El vaig trobar a Múnic en una pila de llibres "defectuosos", però està en perfectes condicions, si exceptuem que algú va guixar una mica el llom amb boli.
      • Eat, Pray, Love (Elizabeth Gilbert): aquest, concretament, no em cridava l'atenció especialment després d'haver vist la pel·lícula, però el vaig trobar tirat de preu un dia i no ho vaig poder evitar...



      Em fa vergonya reconèixer que he acabat la carrera de Traducció i Interpretació amb alemany com a llengua C sense tenir un diccionari físic, en paper (sempre havia tirat de la versió virtual del PONS). Per 5€ vaig trobar la versió "per a estudiants" d'aquesta editorial, i per 10€, un altre de bilingüe de la Langenscheidt, que sempre dóna bons resultats. Pel preu, valien molt la pena.


      I fins aquí les compres de llibres. Cal dir que també he comprat pel·lícules per quatre duros, però ja en faré les ressenyes quan toqui. 

      dijous, 8 de desembre de 2011

      [Peripècies austríaques] 8. My longest Christmas ever

      The title is in English because I really felt like writing in English today, but as I was writing I found too many cultural references which needed explaination to a non-Catalan reader, so my Austrian Adventures diary stays in Catalan for the moment. My apologies to my occasional non-Catalan readers -feel free to ask for a translation!


      Per a molts de nosaltres, Nadal és sinònim de consumisme violent i compulsiu entre els dies 22 de desembre (el dia de la loteria) i el 5 de gener. Naturalment, entre compra i compra mengem com porcs i truges: que si el sopar de la vetlla de Nadal, que si els galets de Nadal, que si els canelons de Sant Esteve (que, aquest any, per fi, podré digerir tranquil·lament des del sofà i no des de l'escenari del Palau), que si el tronc d'Any Nou... I, per descomptat, els sopars d'empresa i equivalents.

      A Àustria (i als països germanòfons en general), no: aquí el Nadal va començar el 17 de novembre, quan van inaugurar el Christkindlmarkt (mercat del nen Jesús, en una traducció literal poc afortunada) i els carrers es van il·luminar d'estrelles i boles i motius nadalencs diversos. Personalment, el 17 de novembre em sembla una exageració, tenint en compte que en condicions normals es calcula el Nadal a partir del primer diumenge d'advent i, per d'hora que caigui, normalment sol ser l'última setmana de novembre, no pas a la meitat del mes!

      Per això he atorgat el títol oficial de festes nadalenques més llargues de la meva vida (fins ara, com a mínim). Si em quedés a Salzburg per les festes, el Nadal començaria el 23 de desembre a la tarda (perquè al matí treballo), seguiria durant tot el 24 (que és festiu a nivell estatal) i acabaria el dia 25 amb una cura de son ressacosa (no necessàriament, però molt probablement). Naturalment, després celebraria el cap d'any i tota la pesca, però el Nadal, pròpiament, és això.

      Però els austríacs gaudeixen de les festes des de molt abans: com ja he dit, compten els diumenges d'advent amb una corona de branques d'avet (sovint decorada amb llacets, boletes i branques de canyella, entre altres), sobre la qual s'hi posen quatre espelmes. Cada espelma simbolitza els quatre diumenges d'advent (els quatre diumenges anteriors al 24 de desembre), i cada diumenge se n'ha d'encendre una de nova. A partir de l'1 de desembre, per tot arreu es poden veure calendaris d'advent: des de les versions de xocolata de quan érem petits fins a les versions "a lo bèstia" dels organismes oficials, tipus ajuntaments i escoles, que decoren els edificis amb 24 "finestres" (sovint són les mateixes finestres dels edificis que estan ennumerades).

      Tot això entra millor amb l'estómac ple: un Käsekreiner o un Bosna i una tassa de Glühwein o de Punsch contrarresten el fred alpí que el glaça les idees i la punta del nas (perquè encara no s'ha inventat un equivalent a les orelleres però per al nas i queda estrany anar amb passamuntanyes per la ciutat), i per postres es pot optar per un Brezen dolç, pel Kaiserschmarr'n o per una brotxeta de fruites cobertes de xocolata. 

      En definitiva, que mengen i beuen igual que nosaltres, però la diferència és que ho fan al carrer i com a acte social entre amics. Naturalment que a les botigues hi ha aglomeracions, sobretot el cap de setmana, però no em transmeten la sensació d'estrés dels barcelonins que habiten a Portal de l'Àngel quan s'acosta l'època de menjar torrons i neules. Això sí: el Glühwein puja al cap, però a mi, personalment, no em treu el fred (tot i que ajuda, en certa mesura) i no ajuda gaire quan es posa a nevar.

      Calculo que quan aterri a Barcelona la tarda del 24 de desembre ja hauré viscut cinc setmanes de Nadal "oficial". La meva pregunta (retòrica) és: tindré ganes d'aguantar-ne tres més fins que torni a Salzburg després de Reis? Val a dir que, a hores d'ara, l'únic que m'agradaria és que cert pianista seguís dormint al meu costat. Els llits de matrimoni per a una sola persona són massa grans, encara que els meus pares (que van arribar ahir al vespre) m'han portat el Pepet.

      Ara que la iaia li ha posat una bufanda del Barça i l'ha omplert del cotó aquest que porten els peluixos, ja no sembla que el Pepet tingui 20 anys, encara que els ulls el delaten.
       

      A fora plou. Ahir a la nit va fer la primera nevada (no tinc documents gràfics perquè aquest matí s'havia desfet gairebé tota) i avui ha plogut de mala manera tot el dia. Ara sembla que pedrega. I trona. No m'agraden les tempestes amb trons. El mal de queixal del seny (que, amb molt bon criteri, ha decidit començar a sortir avui) tampoc no ajuda.

      Twitter Goodreads