[Peripècies austríaques] 7. Vergüenza ajena

Fa molt de temps que no actualitzo, i no per falta d'activitat. Com que aquests dies sóc a Barcelona i les coses segueixen com sempre, m'ha sembat el moment adequat per recordar la meva experiència al Consulado Honorario Español en Salzburgo. (En castellà, que totes aquestes coses burrocràtiques sonen més grandil·loquents en la llengua de l'imperi -i van dues punyalades en quatre línies-).

Resum ràpid: per poder votar quan vius a l'estranger, t'has de donar d'alta a l'ambaixada, que és una cosa així com Vodafone: contracte de permanència de 18 mesos a canvi de regalar-te l'últim mòbil del mercat i... Ah, no, no va així: però, a efectes pràctics, emplenes un fotimer de formularis en els quals no et pregunten pel color de calces pel canto d'un duro i quedes registrat en una base de dades la mar de mona perquè la gent sàpiga on pares i, si mai tens problemes amb la llei, algú et pugui donar un cop de mà (més val que no em calgui l'ajuda d'aquesta gent, perquè em sembla que aleshores sí que vaig apanyada...).

Total, que ara consto a l'ambaixada espanyola de Viena com a no resident, perquè hi viuré menys d'un any. Aquest registre, si no el vols anar a fer a Viena, l'has d'anar a fer al consulat honorari més proper (en el meu cas, el de Salzburg, evidentment). I ara us proposo un joc: obriu Google Maps i enganxeu-hi aquesta adreça:

Golfclub Gut Altentann - Hof 54, A-5302 Henndorf

Hauríeu de notar que:

1) el consulat no és a Salzburg pròpiament, sinó a Henndorf, un poble a uns 20km de Salzburg.
2) es tracta de l'adreça d'un club de golf

Efectivament (com diu el Lluís Canut): contra tot pronòstic, el consulat està en un camp de golf d'un poble al qual només s'hi pot arribar amb un autobús que té una freqüència de pas de 30 minuts, o amb vehicle propi (del qual no disposo a Àustria, perquè, pobret Ypsilon, no m'hauria arribat ni a La Jonquera xD). Però aquí no s'acaba la cosa, perquè per arribar al camp de golf cal fer la patejada històrica (sobretot quan hi vas sense apuntar-te les indicacions i fas la volta del tonto).

Però és que encara hi ha més! Sí, sí, no marxeu encara que ara ve la part divertida! Resulta que, després de caminar un quilòmetre i mig des de la parada de l'autobús, l'entrada al camp de golf està indicada amb la part del cos on l'esquena perd el bon nom (per als de la LOGSE: amb el cul), així que vaig anar a parar a casa d'una iaia salzburguesa molt mona (però que parlava només dialecte i costava molt d'entendre), la qual em va indicar que feia una mica més de mig quilòmetre que m'havia passat el camí cap al club de golf.

Finalment, vaig arribar-hi, però el meu desconcert no es podia mesurar en veure que l'únic edifici del club era el restaurant, dins del qual hi ha una botiga de material i roba de golf. Comenceu a intuir on era l'oficina del consulat? No? Mireu el vídeo:


Doncs sí, estimats i estimades: el Consulado Honorario de España a Salzburg és el taulell de la botiga de material del club de golf de Henndorf. 
Ja que hi som, relataré les meves peripècies burrocràtiques (i potser així enteneu per què al vídeo dic que "avui com a mínim no m'he perdut"): hi vaig haver d'anar dues vegades. Vaig haver d'invertir els meus dos dies lliures en anar a veure la cònsul, una senyora veneçolana a qui, paralues gairebé textuals, no paguen res per tenir una oficina al centre de Salzburg "total para que venga un español como mucho una vez al mes", perquè em fes el registre però es negués a sol·licitar-me el vot per correu "porque eso se tiene que hacer en Viena y, de todos modos, solo si eres residente puedes pedir el voto por correo". Claaaar, com que em sobren el temps i els diners invertiré dos dies a Viena (un per anar-hi a la nit i l'altre per perdre el temps a l'ambaixada des que obrin fins que m'ho arreglin tot). A més a més, és mentida que no pugui votar per correu si sóc no resident, perquè aleshores estan negant el vot als milions d'espanyols repartits pel món (així ens va, suposo).

Després de fer diverses trucades, bronques immerescudes i innecessàries de la cònsul i de la tonta de l'ambaixada a Viena incloses, sembla que ja estic en una situació legal i que aquesta setmana m'haurien d'arribar els papers del vot o, com a mínim, algun tipus de certificat conforme els meus documents a l'estranger estan en regla. A saber... En qualsevol cas, em sembla una situació tan vergonyosa que trobaré la manera de denunciar-ho. Avisats estan, senyors burròcrates.

En entrades futures explicaré el meu primer mes de vida laboral.

Comentaris