dilluns, 21 de novembre de 2011

36 anys després

Tinc l'estranya creença que hi ha números importants o, més ben dit, dates significatives. També crec fermament que la història es repeteix constantment: el motiu d'això és que els humans som l'únic animal que ensopeguem enèssimes vegades amb la mateixa pedra. Una cosa que he après durant aquests dos mesos que he treballat com a auxiliar de conversa (que, a la pràctica, és com fer d'estudiant de Magisteri en pràctiques), és que els meus alumnes no aprenen dels errors dels altres, sinó que has de corregir una infinitat de vegades en una mateixa franja horària de 50 minuts que la vocal tònica a "Andalucía" és a la síl·laba "cí" mentre que a "Murcia" és a "mur", perquè una porta accent a la "i" i l'altra, no. Però em desvio del tema, per variar.

El 20 de novembre de 1975 és una data que tots els que vivim a allò que anomenen Espanya tenim a la memòria, perquè representa la fi d'una dictadura i el pas cap a la democràcia. Però quina democràcia? Ho deixaré a l'opinió personal de cadascú perquè, al cap i a la fi, no tinc la veritat absoluta pel que fa a la política i estic massa desencantada per molestar-m'hi. En qualsevol cas, aquella data implicava un pas endavant d'Espanya com a país al segle XX. O això diuen...

Ahir, 20 de novembre, vaig perdre del tot la fe en el poble. Un poble que ha viscut una dictadura (i no fa tants anys), un poble que ha vist com li donaven pel davant i pel darrere, un poble que té una memòria molt curta, ha donat la majoria absoluta a un partit quasi-feixista (no m'atreveixo a qualificar-los de feixistes del tot, encara no han proposat de tancar-nos a catalans, homosexuals i immigrants en camps de concentració, però tampoc no m'estranyaria). Ahir vaig entendre per què les assignatures d'Història i de Filosofia es volien treure dels programes escolars no fa tants anys. Ahir vaig entendre per què no interessa que les "lletres" tinguin adeptes.

Perquè ens volen idiotitzats, perquè volen que venerem a Santa Belén Esteban i que Tele5 sigui el nostre credo (que em perdonin totes les altres divinitats existents per aquesta heretgia). Perquè l'únic que els interessa és emular un partit de futbol (l'opi del poble) i marcar-li gols al rival en comptes de preocupar-se de governar, que per això els paguem.

I per aquests motius, senyoria, he decidit emigrar. Avui, demà, l'any que ve, és igual. Marxar i prou. Quina casualitat que fa tres anys, també per aquestes dates de novembre, quan era a Saarbrücken, ja ho veia clar. Tot i que aleshores els motius no eren exactament els mateixos. Us dono la benvinguda de nou, dubtes que no heu marxat mai.


Twitter Goodreads