divendres, 14 d’octubre de 2011

[Peripècies austríaques] 6. Primera setmana, primera festa al pis i primer encostipat

És divendres i he acabat la primera setmana de feina amb horaris com Déu mana, perquè fins dimarts no tenia els horaris exactes. Senyores i senyors, després de moltes hores de donar-hi voltes, ja tinc l'horari més caòtic de la meva vida. M'atreviria a dir que és pitjor que el de quart de carrera, també conegut com el curs que tot es solapava el dimarts. El dimarts és un mal dia, ho acabo de demostrar científicament*.

Però anem per parts: el cap de setmana va ser completament improductiu per culpa de la pluja (excusa barata per no dir que estava en mode apalanque total) i la pseudo-ressaca causada per la primera festa que vam fer al pis. Els veïns del segon pis van baixar amb vi, vodka, cervesa i Radler (la nostra clara de tota la vida), de manera que la trobada es va convertir en una nit internacional o en un acudit: van dos austríacs, dues angleses, una francesa, una grega i una catalana a un pis compartit i acaben emborratxant-se tot jugant al "jo mai, mai". Arran d'això, dissabte va ser un dia "perro", vam veure Mean Girls amb les angleses, i el més productiu que vaig fer diumenge va ser posar rentadores. He d'evitar rentar la roba i mirar comèdies romàntiques el diumenge.

Dilluns, malgrat la pluja, va ser un dia força tranquil, excepte pel petit detall sense importància que em van posar la meva primera (i última, ho prometo) multa per viatjar sense bitllet al tren. Veureu, la ÖBB (que ve a ser la RENFE austríaca) no té això tan meravellós que tenim a Barcelona, la T-10. Sí, les T-10 són cares amb ganes i duren molt poc, però és precisament el que m'aniria bé de tenir ara mateix. Això o anar-me'n a viure a Hallein.

El bitllet senzill cap a Hallein des de Salzburg em costa 1,80€, però quan et queden menys de 200€** per viure durant un mes, alguns dies et planteges si val la pena invertir tants diners en un trajecte de mitja hora perquè, total, als S-Bahn (trens tipus Rodalies o FGC) no hi ha mai revisor... Excepte, naturalment, l'únic dia que decideixes no pagar. Si algú que es cola habitualment al metro està llegint això, si us plau poseu-vos en contacte amb mi per explicar-me què feu perquè no us enganxin, perquè no vull tornar a pagar 65€ (fer-me la tonta i l'accent evidentment estranger no van servir per a estovar el revisor).

La resta de setmana ha transcorregut amb normalitat, excepte per una enganxada que vaig tenir amb un fòssil professor veterà de la HAK, que va marcar territori com a mascle alfa (malgrat que sóc una dona fins a nou avís, tot i les confusions que genera el meu nom) en deixar-me clar que l'ordinador que jo estava fent servir era seu i de ningú més. El problema, en realitat, deriva del fet que cal un nom d'usuari i una contrassenya per a utilitzar els ordinadors de la sala de profes: nom d'usuari que vaig demanar fa una setmana i que encara no tinc. El cas és que vaig anar a secretaria a preguntar si ja ho havien arreglat, però la secretària no hi era i, quan això passa, hi ha uns quants alumnes que li fan el relleu, però el nen (de 15/16 anys i metre noranta-llargs) que em va atendre no em va entendre i em va dir que podia fer servir un ordinador concret que estava encès. Cinc minuts després, i amb la feina acabada a corre-cuita, la Mar va abandonar l'esmentat aparell electrònic espantada per una panxa cervesera i un to de veu gens amigable. Senyor incomprensiu 1, Mar 0.

Mentrestant, el temps no para de fer-ne de les seves: dilluns i dimarts va ploure com si hagués de venir un segon diluvi universal sense parar i amb aquella pluja empipadora que sembla que no mulli però que et deixa com si t'haguéssis ficat al riu. Dimecres va parar però seguia fent fred, dijous va ser intermitent, avui ens hem aixecat amb boira i ara brilla el sol com en un dia de primavera (però fa una rasca que t'hi cagues). De fet, dilluns a la tarda vaig treure l'abric d'hivern de l'armari i crec que ja no hi tornarà fins que a) les temperatures es mantinguin per sobre dels 15ºC, o b) fins que l'abric em demani la jubilació anticipada (això em passa per comprar al Pimkie de Sarreguemines de rebaixes d'hivern un dissabte de gener de 2009). Tot això ha derivat en el meu primer encostipat oficial des que sóc a Àustria. De moment, però, encara puc respirar pel nas, així que no és tan greu, però és molest i desagradable tenir el coll irritat i inflat fins al tamany d'una pota d'elefant (pam més, pam menys).

Us deixo amb una foto del meu "rebost" improvitzat i un parell de les meves creacions als fogons (he de deixar de fer rimes internes). He de gastar el mínim possible per arribar al 15 de novembre amb menjar i diners al compte, així que m'estic tornant molt creativa en l'àmbit culinari basat en la pasta i l'arròs (recordem que són els àpats oficials dels Erasmus, com també dels mileuristes més o menys emancipats -oh, sóc mileurista! Ja sé què posar a la casella de "professió" als formularis-).

El rebost. Hi ha pa, pasta, arròs, fruita en almíbar, l'inevitable sac de pomes (la tria de fruita fresca és limitada), més pasta, galetes, Nutella, cereals... paper de cuina i el vodka rus de la meva companya de pis (però que beurem col·lectivament amb els veïns en un futur no necessàriament llunyà).

El robot de cuina que em va regalar la meva mare. Quan només tens fogons, et sembla un invent revolucionari: té funcions de forn, de fregidora, de planxa i no sé què més.

 
Salmó (congelat, evidentment, no em puc permetre comprar-lo fresc) al forn, o el primer àpat que vaig cuinar amb el robot. Va quedar una mica sec, però era comestible. Hauria de posar-hi llimona i/o taronja perquè faci suquet.

 Arròs "tres delícies" à la Nerina: en comptes de fer una truita i barrejar-la amb la resta d'ingredients, l'ou es fa servir com a "salsa" i l'arròs no queda tan dur (recepta adaptada de ma mare, que la va veure fer a l'Arguiñano). També he provat de fregir-lo, i el resultat va ser prou satisfactori malgrat que no li trobo el punt de l'arròs del xino.

També us volia posar el procés de muntatge de la tauleta de nit de l'IKEA, però em falta un martell i no puc acabar (i mai em recordo de demanar-ne un, passo de comprar-lo). Les eines que et caldran haurien de venir especificades a la caixa...




* No necessàriament: vaig néixer en dimarts XD
** No cobro fins al 15 de novembre i no vaig calcular que em caldrien 500€ extra per pagar els cursos d'alemany i de japonès, així que estic passant per un moment econòmicament tens.
***Ah! Sembla que aviat podré tornar a cantar en un cor! Us tindré informats.

dijous, 6 d’octubre de 2011

[Peripècies austríaques] 5. Un vlog primerenc a Hallein

Estimats, estimades, en un moment de lucidesa etílica se'm va acudir que podria fer vídeo blogs (o "vlogs") per penjar aquí i innovar una mica d'acord amb els temps que corren. De fet, fins i tot vaig fer un parell de proves de vídeo a Barcelona, però no em convenicien ni el resultat ni la idea d'aparèixer públicament al Youtube (malgrat que la meva imatge està per aquests móns de Google, però per motius "laborals").

No obstant això, m'he adonat que constantment intento anotar mentalment coses per plasmar-les al blog o, més elaborat encara, en vinyetes, però tot sovint me n'oblido, així que he reprès aquesta idea, adaptada al meu criteri artístic. El resultat el teniu aquí. Us dono permís per riure.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

[Peripècies austríaques] 4. La primera vegada

Dijous de la setmana passada vaig fer els meus primers vint minuts de classe. Era un simulacre, però al seminari que vam fer a Altenmarkt (un poblet als Alps a més o menys una hora de Salzburg) ens van donar l'oportunitat de fer una mena de simulacre amb un grup pilot a l'escola de Sankt Johann im Pongau (un altre poblet per la mateixa zona).

Però ahir, dilluns 3 d'octubre, vaig fer les meves primeres classes de veritat. Sense preparar, improvitzat del tot, sense saber que em tocaria fer res, i sense poder fer tot el que vaig pensar en un principi. Però va ser una experiència positiva i, burocràcia a banda, crec que serà un bon any. 

A la propera actualització explicaré més detalladament els horaris, la bur(r)ocràcia austríaca i com muntar un moble de l'IKEA sense tornavís.

Twitter Goodreads