divendres, 23 de setembre de 2011

[Peripècies austríaques] 3. "Ein Prosit, ein Prosit der Gemiatlichkeit!"

Avui és el meu tercer dia a Salzburg.

El viatge amb avió fins a Viena va ser tranquil i va transcórrer sense problemes. Vaig passar un parell d'hores a Viena, entre trens i metros i dinars al Vapiano, abans d'agafar un EC cap a Salzburg. El trajecte amb tren va durar unes tres hores, durant les quals vaig tenir temps de llegir, dormir, avorrir-me, dormir una altra miqueta, llegir més, i passar fred. Vaig agafar per primer cop un bus salzburguès de la Hauptbahnhof cap a casa meva (el bitllet senzill costa 1,90€, tant als busos com al tren per la "Salzburg Kernzone") i vaig conèixer la companya de pis, la Manuela. Contràriament al que pugui semblar pel nom, és austríaca, tot i que no és rossa ni té els ulls blaus, com manen els estereotips.

Dijous (és a dir, ahir) vaig dedicar el matí a arreglar quatre papers que em quedaven pendents (ara només me'n falta un), anar al banc, omplir la nevera i fer el guiri. Vaig fer una tarda de shopping a l'Europark, un centre comercial que hi ha als afores de Salzburg, i a l'Ikea, on vaig adquirir una tauleta de nit amb el nom gens apropiat de "Kullen". Espero que no es posi a brillar a mitja nit, perquè m'espantaré considerablement.

Al vespre, després de menjar alguna cosa (a poc a poc em vaig adaptant als horaris europeus), vaig quedar amb la Manuela per veure els focs artificials, perquè es veu que fan un festival per donar la benvinguda a la tardor, tipus Oktoberfest. Després vam anar a una carpa amb taules llargues i moooolta gent, també en la línia de l'Oktoberfest, i vam beure una cervesa mentre de fons la banda municipal, amb vestits regionals, tocava cançons que incitaven a la ingesta d'alcohol i a la diversió. M'ha quedat clar, en només dos dies, que em caldrà aprendre més dialecte aquí que a Saarbrücken (de fet, no vaig arribar a entendre mai el saarlandès).

Avui em disposo a trobar cursos de llengua per a estrangers i a muntar la tauleta de nit. La resta de dia serà una mica improvisada.


dijous, 8 de setembre de 2011

La canción de Ariadna

Para quien no lo sepa, soy una especie de enciclopedia andante de mitología greco-romana. Por este motivo (de clarísimo peso), La canción de Ariadna fue el único título de la colección Gaijin que me atrajo desde un principio, aunque lo leí con pies de plomo porque casi todo lo que había leído sobre esta colección en blogs y foros era más bien negativo.

En este manga conocemos a Ariadna y Órelan, dos jóvenes amantes que se han comprometido en secreto, pero ambos son príncipes de sus respectivos reinos, así que si quieren estar juntos, tienen que formalizar la petición de mano ante los reyes. Pero alguien se quiere interponer entre ellos y los separará mediante una maldición. Y no digo más porque os contaría todo el argumento.

Supongo que es normal que un tomo único me sepa a poco para toda la historia que la autora española Irene Roga quería contar. Algo parecido me pasó con O.U.T. de Inma R. El dibujo es precioso, la trama promete... pero queda corto, llegas al final y te quedas con la sensación de querer más. O, por lo menos, eso es lo que me pasó a mí.

De hecho, de la línea Gaijin de Glénat (una colección de mangas de autores españoles, por si alguien no está familiarizado con el término), La canción de Ariadna era el único tomo que me llamaba la atención tanto por argumento como por dibujo, si bien reconozco que dentro de la colección hay verdaderas obras de arte a nivel de dibujo (no puedo opinar sobre la narrativa sin haberlos leído).

No me defraudó, porque después de O.U.T. y de varias críticas en blogs no tenía muchas expectativas, pero tampoco lo considero un manga indispensable en general, de la misma forma que no puedo destacarlo de los otros mangas de la línea Gaijin, como ya he dicho, por no haberlos leído. Sin embargo, creo que es un buen tomo para darle una oportunidad a esta colección.


dissabte, 3 de setembre de 2011

[Peripècies austríaques] 2. Vorteilskarte

  • Oficialment sóc salzburguesa: ja estic empadronada.
  • Tinc un compte obert amb un banc austríac, però no em regalen res per fer-me del seu banc. Jo que esperava una tele o algo per l'estil, tipus punts estrella de La Caixa...
  • Ja tinc l'habitació muntada del tot: avui he adquirit dos jocs de llençols i un protector per a llit de 140x200cm, productes de neteja diversos, una vaixella de 24 peces (per 20€, una ganga!) i algunes coses de menjar per tenir-les quan arribi definitivament al setembre.
  • M'he fet sòcia del súper del costat de casa i d'una cadena de productes de neteja i de cosmètica tipus Schlecker, de manera que em fan descomptes en alguns productes i acomulo punts per a comprar trastos inútils. O això m'han dit.
  • Ja tinc localitzades les tres escoles on treballaré. La de Salzburg està a deu minuts de casa meva. A Hallein, una està a gairebé un quilòmetre de l'estació, mentre que l'altra està al final d'una pujada considerable. He d'esbrinar com arribar-hi sense deixar-m'hi les cames.
  • Hem descobert que a la tele de l'hotel hi tenim Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i TV3-internacional. Curiosament, també hi havia un canal autonòmic andalús i TeleMadrid, però TVE no.
  • Ahir vaig conèixer la família que viu al pis del costat. Són turcs (o això dedueixo del cognom que hi ha a la bústia) i són quatre: el papa, la mama i dues filles. Avui he vist un noi que parlava amb el propietari del meu pis però no sé si és un veí o el seu fill o què.
  • Em falten el mòbil (o una targeta SIM que em proporcioni un número de telèfon, com a mínim) i algun tipus de títol de transport o targeta de descompte dels trens, perquè en vista de la distància entre Salzburg i Hallein acomularé moltes hores a la ÖBB (una cosa així com la RENFE austríaca, però confio que funciona molt millor... Tampoc és gaire difícil).

dijous, 1 de setembre de 2011

[Peripècies austríaques] 1. The hills are alive with the sound of music


Ja sóc a Salzburg, escric des de la sala comuna del Meininger Hotel (que és mig hotel i mig alberg) amb la pel·lícula The Sound of Music de fons. La qual cosa no deixa de ser irònica, perquè la història de la família Von Trapp va passar aquí.

Aquest matí he firmat el contracte de lloguer del pis fins al 30 de juny de 2012, i ara toca posar-hi els mobles: ja hi ha un sofà-llit (així que, futures visites, ja sabeu on dormireu) i un armari. Hem dedicat el matí a fer la visita de rigor a l'IKEA, on em demanaven un mínim de 700€ per un matalàs amb el moble i el somier. I se suposa que és barat... Finalment, després d'adquirir diversos trastos (entre els quals, plats, gots i coberts, com també caixes per a les sabates i penjadors per a la roba), hem marxat del temple suec del consumisme low cost i hi hem hagut de tornar perquè (no us ho creureu!) faltaven peces del moble. Finalment, després de visitar totes les botigues de mobles de Salzburg, he comprat un llit. El meu piset ja sembla més decent.

Demà em toca:
  1. conèixer el funcionament de l'administració austríaca a l'ajuntament, on m'he d'anar a empadronar. (Tècnicament no és l'ajuntament, però no tinc el paper amb el nom exacte...)
  2. obrir un compte al banc. En un banc, encara no sé en quin. Que no passi res d'estrany...
  3. adquirir un mòbil
  4. adqurir electrodomèstics petits, com ara un assecador de cabells o un microones
  5. visitar Salzburg d'una vegada! ¬_¬

No és tan urgent, però he de trobar un curs d'alemany per a estrangers, una coral i alguna altra activitat extraescolar que em tingui ocupada durant l'hivern perquè avui, 1 de setembre de 2011, la pluja ha començat a caure puntualment amb l'inici del curs escolar, i la temperatura ha baixat considerablement.
I fins aquí el primer capítol de les meves peripècies austríaques (les dues anteriors eren el pròleg). El dia 7 arribo a Barcelona però estigues alerta, Salzburg, que tornaré!




Edelweiss, edelweiss, ev'ry morning you greet me;
Blossom of snow may you bloom and grow.

Twitter Goodreads