dilluns, 20 de juny de 2011

"Game of Thrones"

I ara farem un "alto en el camino" d'escriure la tesina perquè, un cop vistos els 10 capítols de la primera temporada, necessito comentar Game of Thrones, l'adaptació televisiva del llibre homònim de George R.R. Martin. Per cert, petit incís: fa temps que tinc pendents les crítiques dels quatre primers llibres d'A Song of Ice and Fire (en endavant, ASOIF), però no sé ni per on començar ni com fer-ho sense posar 4 spoilers per línia. Aprofitaré, doncs, les entrades sobre la sèrie per comentar coses dels llibres.

HISTÒRIA

"When you play the game of thrones, you win or you die."

El continent de Westeros (Poniente, en la traducció al castellà dels llibres) està governat pel rei Robert Baratheon, que es va convertir en monarca fa gairebé dues dècades després de rebel·lar-se contra el rei anterior, Aerys Targaryen, el rei boig. Robert i la seva cort fa un viatge cap al nord del continent, a Winterfell (ES.: Invernalia), per demanar al seu millor amic, Eddard Stark, també conegut com Ned, que esdevingui la mà del rei, o en altres paraules, una mena de primer conseller/rei en funcions. En Ned és un home d'honor però a qui no agraden les intrigues de palau i aquesta mena de coses: prefereix quedar-se al nord, amb la seva dona i els seus cinc fills. Finalment, però, es veurà obligat a acceptar l'oferta quan descobreix que Jon Arryn, l'anterior mà del rei i cunyat seu, a més de "pare adoptiu", no va morir d'una malaltia, com diu la versió oficial, sinó que tot apunta que va ser assassinat.

D'altra banda, els dos únics supervivents del clan Targaryen viuen a l'exili al continent d'Essos (ES: Oriente), a l'altra banda del mar. Viserys acaba de "vendre" la seva germana petita Daenerys a Khal Drogo, líder d'un clan de guerrers-genets, perquè es converteixi en la seva esposa a canvi que ell li doni un exèrcit per recuperar el tron dels Set Reialmes (és a dir, de Westeros). 

I, al nord de tot de Westeros, més enllà del Mur, una construcció de pedra i gel que actua de frontera entre els Set Reialmes i els territoris dels salvatges, una amenaça fantasmagòrica presagia l'arribada de l'hivern. La Night's Watch (ES: Guardia de la noche) s'ocupa de vigilar el Mur i protegir la resta de continent de tot allò que prové de l'altra banda, però estan preparats per acceptar que els White Walkers (ES: los Otros) són més que un conte per espantar els nens?


OPINIÓ (sense spoilers, perquè si en posés no acabaríem mai)

(Un altre incís: se'm fa estrany escriure en català sobre un llibre que he llegit en castellà i una sèrie que he vist en anglès xD)


Bé, aquesta sinopsi no serveix per a res perquè no diu res de l'argument real del primer llibre, tot i que serveix per introduir els tres fils argumentals principals de la primera novel·la. Game of Thrones està plantejada des del punt de vista de la família Stark, en gran part, de manera que la primera vegada que llegeixes el llibre et posiciones bastant a favor seu (amb la sèrie també passa però no tant, crec, encara que no sé fins a quin punt estic influïda pel fet que sé què passa als propers llibres), malgrat que els personatges de la Daenerys i el Tyrion gaudeixen de moltíssima popularitat entre els fans de la saga. 

Abans de seguir vull fer un altre incís: mai he pogut acabar de llegir El senyor dels anells. (No em feu rituals de Rh'llor, si us plau! -comentari molt friki-). Partint d'aquesta premisa, no les tenia totes quan em van regalar el primer volum d'ASOIF. Com que tenia moltes hores mortes al viatge de tornada cap a Saarbrücken, vaig decidir que l'avió era el millor lloc per començar, i el tren des de l'aeroport de Frankfurt, el millor lloc per seguir. No negaré que els primers cinc o sis capítols se'm van fer pesats perquè, d'una banda, no veia clar per què m'havia d'assabentar de tants detalls aparentment trivials i, de l'altra, em feia un embolic amb tants personatges: que si la família Stark, que si els Lannister, que si els Targaryen, els Greyjoy, els Baratheon i la germana del cunyat de l'amic del veí del 4t 2a. (Que consti que no tinc res en contra del veí del 4t 2a).

Però aviat em vaig veure atrapada per aquells personatges, alguns de molt odioso i altres de molt carismàtics, a més d'uns tocs de culebrot que, per què enganyar-nos, m'encanten. Però ASOIF va més enllà de meres intrigues de palau o de cavallers tan bons que fan fàstic i dolents tan dolents que no s'aguanten a ells mateixos, com manen els estereotips d'aquesta mena de literatura: els elements fantàstics apareixen en aquest món com a elements de les històries o del passat més que com a fets reals i habituals, cosa poc habitual en la literatura fantàstica, i la bondat o maldat dels personatges depèn molt del punt de vista: per posar un exemple, els lectors i espectadors de la sèrie en general consideren que els Stark són els "bons", però des del punt de vista dels Targaryen no deixen de ser els que els van obligar a exiliar-se.

Dit això, passem a comentar la sèrie televisiva. Per començar, des de l'humiltat i randomness del meu blog vull felicitar la cadena HBO per l'adaptació. Es nota que han comptat amb 1) MOLT, moltíssim pressupost, fins al punt que diuen que només per a aquesta primera temporada han gastat més diners que per a totes les de LOST; i 2) amb el mateix autor dels llibres com a guionista/productor executiu. Només els decorats recreen el món creat per Martin a la perfecció, però és que els personatges estan molt ben caracteritzats. 

Naturalment, una part molt important de la responsabilitat d'això recau en els actors, però la immensa majoria aproven amb nota. Fins i tot algunes eleccions de càsting que al principi em feien dubtar al final m'han convençut: principalment, el nen que fa de Joffrey, que no m'imaginava així, físicament, però que fa un paperàs, i amb la Daenerys al principi tampoc les tenia totes (més que res per tot el que passa al final de la temporada, i tot el que ha de venir). A nivell d'actuacions, per cert, cal fer una menció especial a Peter Dinklage, l'actor que fa de Tyrion Lannister: bravisimo! I els actors en els papers dels nens també són un gran encert, especialment perquè normalment a les sèries els papers dels nens estan MOLT mal interpretats (és el que passa quan enxufen els fills/nebots/néts/etc. en comptes de fer càstings com Déu mana).


La part negativa? Són collonades: que només són deu capítols (d'uns 50 minuts cada un, tot s'ha de dir) i, per tant, ara mateix estem esperant impacientment que estrenin la segona. El fet d'haver llegit els llibres fa que ja sàpiga què passarà, que li treu part del misteri, però, malgrat tot, no deixa de ser gratificant poder veure tot allò que t'has imaginat pàgina rere pàgina, i amb banda sonora. Ah, i des d'aquí m'uneixo oficialment a la petició (encara que ja fa mesos que ho demano) que el senyor George Martin acabi d'escriure els llibres. Per sort, al juliol sortirà el cinquè, així que espero que amb els quatre anys de sèrie que li queden (aprox., perquè sembla que cada temporada de la sèrie cobreix cadascun dels llibres, de manera que si hi ha cinc llibres publicats, són cinc temporades) tingui prou temps per acabar el sisè i enllestir el setè. I més li val no morir-se en el procés!

Apa doncs, tornaré a parlar del tema quan estrenin la segona temporada... encara que no descarto fer una entrada plena d'spoilers el dia que decideixi reprendre la lectura dels quatre primers llibres per no perdre el fil del cinquè! Que em vaig passar tot el quart llibre anant cap a l'annex del final, on hi ha tot el llistat de famílies i personatges... És que al final t'has de fer un esquema! Me'n torno a acabar la tesina.

Twitter Goodreads