La meva primera vegada... a la ITV

Dilluns, 25 d'octubre de 2010, vaig passar la meva primera ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles). I n'estic francament orgullosa, perquè tot i ser una pardilla absoluta en aquest camp (i l'única dona que hi havia al taller, per cert, exceptuant la senyoreta de la caixa) me'n vaig sortir airosament. I em direu, doncs quina tonteria, perquè t'indiquen què has de fer i en realitat passar la ITV és un tràmit prou fàcil. Efectivament, però com que els del taller em van espantar...

I és que abans de passar la ITV vaig haver de portar el cotxe al taller per un altre tràmit absurd. Els estudiants de la UAB que utilitzen el cotxe com a mitjà de transport habitual saben que aparcar al pàrquing de Lletres-Educació és tot un repte, no només pels sots, tant de l'asfalt com del descampat fangós, sinó perquè allò és campi qui pugui. Certament les ratlles que separen les places d'aparcament són estretes (molt), i no tothom ve amb un cotxe de joguina com el meu.

Doncs bé, el cas és que el curs passat algú em va donar un cop al far esquerre de darrere del cotxe, i va quedar el llum de frenada desprotegit, sense el plàstic que fa que el llum es vegi de color vermell. Aparentment, això no afectava per res en el funcionament dels llums ni del cotxe en general, i vaig passar olímpicament d'arreglar-ho... fins que em va arribar la carta de la ITV recordant-me que tenia la meva cita anual amb ells (el meu cotxe és de cinquena mà, té 11 anys i, per tant, li toca revisió anual -mireu el codi de circulació per a més informació sobre el tema-).

Mon pare em va suggerir que preguntés al taller si era una reparació molt cara perquè, per una banda, si bé no afecta en el funcionament del cotxe, la veritat és que fa molt lleig portar el llum trencat (i suposo que de nit deu molestar bastant més un llum blanc en comptes de vermell, si ets darrere) i valia la pena fer-ho arreglar. Així que, després d'estar a punt d'oblidar-me de demanar hora per passar per caixa (39,90€ m'han cobrat, els molt xoriços, total per tocar quatre botons!), vaig enfilar cap al taller.

És una llàstima que no facin experiments sociològics amb els clients dels tallers automobilístics, en plan allò que feien de gravar en vídeo les reaccions del famós vídeo 2 girls, 1 cup, quan els diuen els mòdics preus que poden pagar per les reparacions aparentment més insignificants del món. 90€ (més 40€ d'IVA) per una peça de plàstic em sembla un atracament. Per sort per a mi, l'Òscar del taller (que em va trucar absolutament cada dia de la setmana, de dilluns a divendres, pel tema del cotxe... sospitós...) coneixia un noi que treballa en un desguaç i em va poder aconseguir la peça de segona mà, de manera que era més barata. Vaig pagar 90€ igualment, però, entre mà d'obra i IVA i no-sé-què més.

El cas és que finalment dilluns vaig anar al taller. Com que sóc innocent i inexperta, me'n vaig endur l'Albert amb mi perquè després d'haver passat quatre anys en una facultat amb sobrepoblació femenina em sentia intimidada d'entrar en un món típicament masculí (no és veritat; és que no volia anar-hi sola). Deixant de banda la clavada per mirar-te quatre parides, va ser una experiència divertida.

Primer, el test de llums, que semblava que s'oblidaven de fer-me, perquè em van fer passar fins al segon nivell sense haver-me mirat res més. Els llums funcionen perfectament. També estan en perfectes condicions les rodes, la suspensió, l'accel·lerador i el fre, sembla ser, però aquí és la part divertida: per mirar-te tot això (weno, a tu no, al cotxe), et fan posar les quatre rodes sobre una mena de plataformes i rodetes que fan que el cotxe salti. Weno, no sé si el cotxe realment salta tant com semblava per dins, perquè em vaig fixar en el cotxe que teníem davant i des de fora no semblava tan exagerat.

El cas és que vam riure molt, entre saltirons, senyors bordes que treballen al taller (el primer era molt maco, molt atent, mentre que el segon era bastant estúpid) cares de pànic/velocitat/no entendre res d'una servidora, i bromes fàcils sobre el món de l'automobilística, puc dir que la meva primera ITV va ser una experiència molt divertida.

I crec que és de les poques coses interessants que m'han passat aquesta setmana, exceptuant una bossa atrapada entre les portes del metro que va paralitzar tota la xarxa durant 10 minuts, l'assaig de 3 hores a la Sagrada Família per preparar la visita del Papa a Barcelona, i els minuts musicals de la L3 del metro quan anava a la EOI dijous.

Comentaris

Entrades populars