dijous, 22 de juliol de 2010

Tornar a marxar

Demà tornaré a terres alemanyes perquè anem de gira amb el Cor Jove de l'Orfeó Català. Em fa molta il·lusió, perquè aquesta tercera vegada des que vaig tornar de Saarbrücken no hi vaig per anar a reclamar el meu maleit paquet extraviat, i molt probablement tampoc no aniré de visita a la capital saarlandesa.

A on sí que aniré és a Konstanz, una preciosa ciutat fronterera amb Suïssa, que dóna nom al llac Constança (Bodensee, en alemany). Potser aquesta ciutat del sud absolut del sud d'Alemanya es converteix a partir del setembre en la meva ciutat d'acollida, si m'agafen d'au-pair per als nens de 10 i 12 anys d'una família d'allà.

Encara que no m'agafin tinc moltes més opcions a altres punts de la geografia europea, i fins i tot australiana.

Això, però, implica fer un canvi de plans en el meu full de ruta inicial per al curs 2010-11. Implica deixar el Cor un altre cop, no fer el màster de Traductologia (tot i que en faria un altre, és clar), deixar els amics a Barcelona i tornar a començar a conèixer gent i la ciutat i a conviure amb una llengua estrangera que encara se m'escapa massa pel meu gust.

Què m'espera demà? Torno a tenir por però aquest cop ho afrontaré amb un somriure, perquè sé que a casa tinc gent que m'estimo i que m'espera.

Twitter Goodreads