The end


Semblava que no arribava aquest dia. De fet, crec que mai a la vida se m'havia fet el curs tan llarg (amb la possible excepció de segon de batxillerat, que tampoc s'acabava mai). Al novembre, si ho recordeu, ja feia entrades desitjant que arribés avui, l'últim dia de la carrera, l'últim examen, perquè entre la feina, el retorn a la rutina i l'enyorament els mesos se'm feien molt llargs. I tot i així va arribar Nadal, i de seguida vam fer els exàmens del primer semestre, i vam tornar a començar...

Avui, 10 de juny de 2010, he fet el meu últim examen de la Llicenciatura de Traducció i Interpretació.

I no entenc per què no acabo d'estar del tot contenta. Tinc la mateixa sensació que quan fas els 18 o 20 anys: canvia alguna cosa, ho saps, però fins que no t'hi trobes no ho acabes de sentir. I ara mateix em passa això: no ho acabo d'assimilar.

Com tampoc no acabo d'assimilar que d'aquí a una setmana és la graduació, i que això és en serio, i que l'any que ve qui sigui que hi ha a dalt dirà què ha de ser de la meva vida. Per començar, abans-d'ahir vaig saber que estic admesa al màster en Traductologia de la UAB, així que el que semblava un abisme és en realitat un turonet que condueix cap a una altra banda, i l'horitzó torna a ser, visualment, on li pertoca.

Penjaria l'orla com a imatge per acompanyar el text, però és horrorosa així que res, un altre cop serà! Amb la torre de Babel, tòpic entre tòpics dels traductors, us conformeu?


Naturalment, és la que va pintar Bruegel, no fos cas que trenquéssim amb els tòpics!


Comentaris

Laura rus ha dit…
No puc fer més que somriure per tu. =) Felicitats, Maru!
Paraula de pas: reteazo