dissabte, 15 de maig de 2010

La justícia espanyola (segona part)

Feu un esforç d'imaginació: posem per cas que a Alemanya, un jutge decideix obrir una causa contra algun ex-membre del partit nacionalsocialista per crims contra la humanitat durant l'holocaust (un holocaust que avui en dia, 70 anys després, encara hi ha gent que nega que existís). Posem per cas que a aquest jutge el suspenen del seu càrrec perquè està remenant una merda que no toca.

Sona estrany, oi?

Però això no és Alemanya ni estem parlant d'una segona guerra mundial que se'n va endur uns 60 milions de persones de tots els bàndols. No estem parlant d'una guerra fratricida ni d'un país ideològicament dividit de manera aparentment irreconciliable.

Això és Espanya, senyors: fa 35 anys que Franco va morir però la seva ombra és llarga, molt llarga; i els seus encara ara tenen molt de poder, especialment en l'àmbit judicial.

Benvinguts al país en el qual els lladres i els criminals tenen carta blanca per robar i matar, el país on la incultura converteix els bufons en herois nacionals... el país en el qual remenar la merda dels poderosos es castiga. Especialment si és la merda dels qui tenen coses per amagar.

Twitter Goodreads