Més pel·lícules


Feia dies que no actualitzava i he vist que tenia pendent una entrada sobre pel·lícules diverses que he vist al cine o en DVD, així que, a escriure!

Tiana y el sapo (Princess and the frog)

Disney torna a l'animació en 2D amb aquesta molt esperada pel·lícula que pren com a base el conte d'un príncep transformat en granota i la princesa que trenca l'encanteri fent-li un petó (d'aquí allò dels novios que et surten "rana"), però situa l'acció a la Nova Orleans de principis del segle XX i, com si el fenomen Obama s'hagués estès fins i tot a les pel·lícules infantils, els protagonistes són negres (o afro-americans, digueu-li com vulgueu si preferiu eufemismes).

És una pel·lícula de Disney amb totes les de la llei: personatges molt en la línia de les pel·lícules dels anys 90 (tot i que la Tiana no somia el príncep blau, a diferència de moltes altres "princeses Disney"), cançons tipus musical, algunes picades d'ullet als adults...

Es nota, però, la influència d'Shrek, no només pel que acabo de dir de les picades d'ullet als adults, sinó també pels "girs argumentals" (no és un spoiler gaire gran si dic que la Tiana es converteix en granota, oi que no?). De totes maneres, com que és Disney, els bons són molt bons i els dolents, molt dolents, i hi ha molts colors i molta música i tothom se sap les cançons i les coreografies.

Això sí: és una pel·lícula no apta per a nostàlgics del Geni d'Aladdin.


Shutter Island (Shutter Island)

Dos policies viatgen fins a una illa on hi ha un hospital psiquiàtric, del qual s'ha escapat una pacient. Però un cop dins, Teddy Edwards, un dels dos policies, s'adona que les coses no són el que semblaven, i que estan passant coses molt estranyes. A més a més, una obsessió el persegueix: el psicòpata que va calar foc a casa seva, provocant la mort de la seva família, està reclòs a Shutter Island.

L'última pel·lícula d'Scorsese que vaig veure, Infiltrados, em va agradar, però em va semblar increiblement lenta en el desenvolupament, si bé després t'adones que tot té sentit al final de la pel·lícula. Shutter Island és una confusió des del minut zero fins que surten els títols de crèdit, i surts del cine amb una sensació de no saber ben bé què acabes de veure ni com interpretar els fets. No sé què més explicar sense desvelar res, però la recomano si us agraden els thrillers, però no la veieu si espereu un entreteniment amb molts efectes especials i explosions i, sobretot, un desenllaç clar i que no doni peu a diverses interpretacions.


UP (UP)

Més Disney, aquest cop en animació digital de la mà de Pixar, que ens transporten amb una casa voladora (gràcies a la força de centenars de globus) a l'odisea de Carl Fredricksen, de setanta-i-tants per complir amb el somni de la seva difunta esposa. Però per aconseguir-ho, aquest iaio malcarat compta amb l'ajuda d'en Russell, un boy-scout grassonet que té un cor proporcional al seu tamany, si bé és una mica (tirant a molt) sapastre.

Com Wall-E, Up té moments còmics i moments molt entranyables, tot animat amb la màgia de Pixar. Els protagonistes són anti-herois atípics, però això no és cap impediment perquè lluitin pels seus somnis. Naturalment, com que és una pel·lícula en principi dirigida a nens l'argument és bastant simple, però els personatges no són plans, si bé queda molt clar qui són "els bons" i "els dolents".

Furia de titanes (Clash of the titans)

Recordeu com a Troia es van passar L'Il·líada per les parts nobles i es van treure de la màniga un munt de coses, especialment pel que fa a personatges mitològics? En aquest remake sofregit de la pel·lícula de 1981 passa una cosa semblant.

Aprofitant l'èxit del 3D i d'en Sam Worthington (que serà recordat fins la fi dels nostres dies com el protagonista d'Avatar), es van decidir per fer aquesta cosa que no deixa de ser una explosió desmesurada d'efectes especials i de tios amb faldilla curta i espardenyes que es foten d'hòsites per culpa de la pataleta fraternal de Zeus i Hades, que semblen sortits d'una convenció de fans dels Caballeros del zodíaco.

No he vist l'original de 1981, però tant si en sou uns nostàlgics com si voleu una pel·lícula decent, no us decanteu per Furia de titanes, si us plau.




Un conejo sin orejas (KeinOhrHasen)

Malgrat que la traducció literal del títol faci pensar que es tracta d'una porno dolenta, no és el cas. Es tracta de la comèdia romàntica de mès èxit dels últims temps a Alemanya i la protagonitzen Til Schweiger (que vam veure després interpretant un dels Malditos bastardos de Tarantino) i Nora Tschirner.

La història no deixa de ser el conte de la Ventafocs explicada en clau actual i amb un humor molt germànic (hi ha moltes referències culturals i hi apareixen molts famosos alemanys, de manera que a un no-nadiu segurament moltes coses no li faran tanta gràcia).

Ludo és un paparazzi addicte al sexe que és condemnat a fer treballs socials en una guarderia després de ser denunciat, i Anna és una professora de personalitat bastant esquerpa, i casualment també havia estat objecte de burles per part de Ludo a l'escola.

Per passar l'estona, o per descobrir la classificació dels homes en funció de com fan el sexe oral segons la companya de pis d'Anna (cliqueu per veure el vídeo -està en alemany-).


El "conejo sin orejas" del títol. Ludo, com podeu observar, és tot un manetes.

Comentaris