dijous, 29 d’abril de 2010

La costella d'Adam

Dissabte em van dir que una coincidència numèrica i alfabètica pot ser un capritx del destí. Que potser era com la costella d'Adam: un tros d'ell per fer-la a ella. Sé que la metàfora no és la millor del món, però qui sap; segurament no és més que una casualitat, però m'agrada creure, ara que torna a fer bon temps, que darrere la llum del final del túnel hi ha alguna cosa que mantindrà viva aquesta flama que s'ha aixecat de les brases. Encara no m'he tornat insensible del tot. Encara no he perdut la capacitat d'estimar.

...encara que sigui mentida.
(vist a la Terminal 1 de l'aeroport d'El Prat)


(M'ha quedat un final de text una mica emo, ho sé...)

1 consultes:

Ray ha dit...

No et falta raó, el destí pot ser molt capritxos a vegades, d'altres passa de llarg i et saluda amb la mà... no obstant és un bona manera de veure la vida. Un peto.

Twitter Goodreads