dimecres, 17 de febrer de 2010

"Avatar" i "Sherlock Holmes"

Durant les vacances de Nadal vaig anar molt al cine (molt per ser jo, s'entén). Deixant de banda la ja comentada Luna nueva, han marxat de la meva llista de pel·lis pendents Avatar i Sherlock Holmes. I en els darrers mesos, en DVD he vist Up i KeinOhrHasen (traduit en castellà per Un conejo sin orejas), però les deixo per una entrada futura.


Avatar

He de dir que vaig anar a veure Avatar amb por perquè ja no em refio del criteri de ningú, i menys encara quan fa mesos i mesos que tothom parla d'aquella pel·lícula (o llibre, però ara parlem de cinema) com si fos qui sap què.

Avatar em va agradar en la mateixa proporció que em va decebre. Com que no sabia ben bé de quin mal havia de morir, potser el problema va ser que justament arran dels comentaris positius de tothom m'esperava una gran història... o una altra història, simplement, i no pas un sofregit de Pocahontas, El último samurai i altres films per l'estil. És que jo vaig al cinema a que m'expliquin històries gràficament, vaja, no sé vosaltres...

I justament per això em va agradar tant: veure Avatar era com fullejar un llibre de fotografia, una delícia per a la vista. En aquell moment em va venir de gust d'anar de turisme per Pandora, per aquell món de ciència-ficció creat a partir d'una explosió de colors i on hi viuen uns bitxos blaus (els bons) que es connecten amb la natura mitjançant una trena-anèmona, i uns humans (els dolents) que es volen apropiar d'aquell planeta perquè a la Terra ja no s'hi pot viure i, casualment, hi ha un material fantàstic i meravellós per generar energia sota l'arbre de la vida.



Sherlock Holmes

L'única història de Sherlock Holmes que havia llegit va ser a 1r d'ESO un llibret d'aquells d'anglès reduits per a estudiants, que incloia The Speckled Band, A Scandal in Bohemia i The Five Orange Pips. Tant als llibres com al nostre imaginari popular, la figura de Sherlock Holmes se'ns presenta com un gentleman britànic de la Londres de finals del XIX, i no com una espècie de Dr House de l'època victoriana. El que no agradarà als puristes és el toc sobrenatural que adopten els misteris del famós detectiu de Baker Street, però pels temps que córren potser un Sherlock Holmes més purista no hauria estat tant taquiller.

Tot i així, aquesta transformació té el seu no-sé-què, i com a thriller, la pel·lícula funciona, i el tàndem Holmes-Watson (Robert Downey Jr. i Jude Law, respectivament) aporta moments molt còmics. El personatge que no em va agradar va ser el d'Irene Adler, el vaig trobar poc creible quan se suposa que és l'única dona que Holmes havia admirat mai, si bé no l'estimava en sentit romàntic. Tampoc em va acabar de convèncer el dolent-dolentíssim, el compte Blackwood, i crec que l'actor de doblatge no va millorar aquesta meva valoració.

"Elemental, estimat Watson"

1 consultes:

Ray ha dit...

Estic d'acord en la gran mayoria d'afirmacions; Avatar es un estímul visual constant, i Sherlock Holmes és, bueno... una pel.lícula d'aventures sense més pretencuó que la de entretenir al espectador, hi en el meu cas ho va aconseguir sobradament.

Twitter Goodreads