Desconcert pre-examentil, part II ("Treballs en grup" i "La fumada de l'Hereu")

Treballs en grup

Els treballs en grup són una de les coses que promou l'EEES. De fet, ja a la secundària (allò que anomenen ESO) t'obliguen a fer activitats diverses amb altres companys de classe: qui no ha fet "projects" d'anglès sobre els temes més diversos i avorrits? Qui no ha fet el famós crèdit de síntesi?

Els treballs en grup tenen una cosa positiva: la càrrega de feina per membre de l'equip, quan es tracta de buscar informació és, en principi, més lleugera. Se suposa, també, que el fet de dividir-se el treball en parts equitatives fa que s'hagi de treballar menys.

Doncs jo discrepo amb això darrer. No sé si és perquè formo part del col·lectiu injustament batejat com "empollons", o perquè a vegades em passo de perfeccionista, o perquè simplement sóc massa individualista, però, per a mi, els treballs en grup són una espècie de càstig diví i acabo pencant el doble del que tenia en ment al principi.

El pitjor de tot és quan estàs convençuda que la teva opció és la correcta, no només perquè has descobert que el teu nivell de coneixements/d'atenció a les explicacions de classe és superior a la de la resta de l'equip (perdó per la prepotència que desprèn la frase), sinó perquè te n'has assegurat, perquè ja ho has comprovat abans de posar les coses en comú.

Perquè aquest és l'altre gran problema dels treballs en grup: sempre hi ha algú que s'arrepenja i es pensa que fer copiar-pegar de la Wikipedia és sinònim d'haver treballat molt. (Ja sé que arrepenjar-se no és correcte, en català. És gramatical, però?). I treballes el doble: fent la teva part, discutint coses absurdes i corregint la feina dels altres. Viscaaa!


La fumada de l'Hereu

Per altra banda, els barcelonins estem de celebració. L'alcalde Hereu, després de fumar-se un porro de fulles de plataner (d'aquests que tenim als carrers, sí), ha decidit que Barcelona ha de tornar a ser olímpica. La data fixada és el 2022, trenta anys després de les que ens van portar al reconeixement mundial. Però l'acsalantíssim alcalda amb veu de nas insuportable potser no s'ha adonat de dos petits detalls sense importància:

1) a Barcelona, a Catalunya, hi neva més aviat poc. De fet, no fa tant (un parell d'anys), ens van deixar sense aigua i van haver de tancar pistes d'esquí perquè hi havia sequera. Però amb les pluges que cauen aquests dies, potser al senyor Hereu, d'això, se n'ha oblidat.

2) quan un estranger descobreix que véns de Barcelona, la primera imatge que li ve al cap és la platja de la Barceloneta. Dic la de la Barceloneta perquè és la del Port Olímpic i les torres Mapfre, no per res més; de fet, el més probable és que el guiri en qüestió ni tan sols sabés com es deia la platja. Els turistes no venen a Barcelona a esquiar. Com a molt potser fan esquí aquàtic, però aquest no compta.

Naturalment, la població catalana torna a estar dividida. De fet, Espanya sencera torna a estar dividida, però aquest cop no són dues Espanyes, sinó tres: els quatre graciosos que li riuen les gràcies a l'Hereu i es pensen que a Barcelona no hi viu ningú, per una banda; els barcelonins i altres persones amb dos dits de front que mantenen arguments semblants als meus, per l'altra banda; i els que prefereixen que els Jocs Olímpics d'Hivern de 2022 se'n vagin a Jaca i gràcies a la intervenció desafortunada de l'Hereu ens acusen als catalans de voler-ho acaparar tot, per una altra banda.

I és que no hi ha res com el clima pre-electoral! Les autonòmiques seran a la tardor... I les municipals, no les podem avançar?







...Barcelona, te estás equivocando...

Comentaris