Desconcert pre-examentil, part I

La llicenciatura de Traducció i Interpretació (TiI) de la UAB compta amb un pla d'estudis prou raonable dins del que cap, excepte si ets un dels conillets d'Índies als quals ens ha tocat allò tan xupi-guai del "pla pilot" d'adaptació a Bolonya.

Resulta que cap allà al 2004 van decidir que TiI seria una de les primeres carreres a implementar el nou grau bolonyès, i això va resultar en un cacau d'aquells que dius, s'han cobert de glòria. Així doncs, se suposa que un cop acabaves el tercer curs et donaven un títol absolutament inútil, el de graduat en Traducció i Interpretació. Dic inútil perquè és un títol propi de la UAB.

Doncs bé, aquest curs 2009-10 ha entrat la primera promoció de futurs pringats graduats (pringats ho serem tots, llicenciats o graduats), i els que fins fa poc érem com ratetes de laboratori tornem a ser estudiants de llicenciatura, la de tota la vida, mentre que els de primer curs ja fan servir el pla nou.

Però alerta! A la nostra estimada FTI només les senyores de la neteja i la dona de reprografia saben què hi han vingut a fer. Els professors no saben què han d'aplicar, així que ara mateix la FTI és una mica com el salvatge oest i cada home (professor o professora, en aquest cas) es pren la llei a la seva manera.

Tenim, doncs, professors que diuen que t'ho jugues tot a un únic examen, professors que apliquen la nova metodologia indiferentment de si ets a la FTI des de l'any de la Maria Castanya o un pobre pardillo que acaba de sortir de l'institut, i professors que, com que no tenen ni idea de què han de fer, fan el que poden.

I tot això es tradueix que, en època d'exàmens com és ara, no només haguem d'estudiar, sinó també acabar aquells mil treballs (tots en grup, naturalment, no fos cas!) que hem de fer i que només compten un 10% de la nota però que et prenen hores i hores de feina i de son, i una mica de salut mental.

Us deixo, per acabar, amb un parell de frases extretes dels meus apunts molt en brut de Terminologia i Lexicologia aplicades a la Traducció (que és una unitat terminològica incorrecta, perquè "apunts en brut" és un terme compost i, per tant, no es pot ampliar ni reduir):

"¿Qué hay que hacer en un divorcio? Pues irse a dormir, y si crees en Dios, mejor. ¡A rezar! [...] Os estoy contando mi vida..."

"Si la vida es reduís a les matemàtiques seria molt avorrit, i jo no m'hauria divorciat."

"Jo tenia deu anys i em vaig dessarrullà abans que totes les nenes"

I per això em llevo cada dijous a les 7 del matí...

Comentaris