dijous, 19 de novembre de 2009

Moments de desesperació

Avui és el quart dia consecutiu que me'n vaig a dormir passada la una de la matinada, aquesta setmana.



El dijous m'he de llevar a les set del matí per ser a la UAB a les nou i aguantar, aguantar una miqueta més, la pesada de Terminologia que s'inventa la meitat del que diu; la Teoria de la Traducció, que m'agrada però a vegades es fa pesada de tan òbvies que són algunes coses i com les emboliquen els autors; la de Traducció Jurídica que sap de lleis tant com jo; i Traducció Literària, que és l'única assignatura d'aquest curs que m'agrada, però se'm fa excessivament lenta, especialment amb l'estómac buit.


Alguns m'han dit que sóc afortunada de no haver d'anar a classe el dilluns, però sincerament, preferiria mil vegades partir les 7 hores sense pausa del dimarts entre dilluns i dimarts, i potser també dimecres.


No puc més de perdre dues hores de la meva vida, més dues de desplaçament, jugant al Facebook perquè el professor de Traducció Inversa, el meu adorat Tim Barton (noteu la ironia; i no, no és el director), està per altres coses o, simplement, mai té temps de parlar amb el meu grup, molts dies format per mi i jo mateixa. I el meu súper pen-drive de la UAB. I el Facebook.

I la meva jornada no s'acaba amb les classes a la facultat. Després tinc rus a la EOI, alemany al Goethe Institut, assaig amb el Cor Jove al Palau de la Música, assaig amb el Cor de la Universitat Ramon Llull al Rectorat d'aquesta universitat, i concerts, i assajos extraordinaris, i caps de setmana de treball, i deures familiars, i deures de la universitat, i...

I necessito urgentment aturar-me, inspirar, expirar, inspirar, expirar, inspirar...

... i volar.


Tinc ganes de plorar.



Barcelona des de Collserola; com l'estimo, i com l'odio, la meva ciutat natal.

2 consultes:

Laura rus ha dit...

Doncs fes-ho. Plora. Plora i crida. I després segur que et sents millor.

Podries agafar una tarda d'aquestes i, en comptes de fer tot el que has de fer, anar a passejar per la platja fins que es pongui el sol, i després tornes a casa.

No val la pena estressar-se. No, no s'ho val.

Un petó.

Paraula de pas: omemerce

Fem un glossari?

Ray ha dit...

Someday... beyond the sea... somewere... Ok? Muaks!

Twitter Goodreads