dimarts, 31 de març de 2009

Preservatiu i pecat, avortament i avern (Paraula de Déu)

En declaracions recents, el senyor Joseph Ratzinger, més conegut com a Benet XVI o "el Papa de Roma", criminalitza l'ús del preservatiu per diversos motius. I el més impactant de tots: que no ajuda a reduir el contagi de la SIDA, sinó que n'agreuja les conseqüències.

Davant de tals declaracions només puc reaccionar d'una manera: HOLAAAAAA???

No sóc la primera que s'escandalitza, naturalment; de fet, arribo una mica tard, però aprofitaré per fer una mica de crítica a una institució en la qual estic inscrita des de poc després del naixement i que cada cop em sembla més anacrònica i retrògrada.

Doncs sí, aquí on la veieu, la Mar va fer la comunió ara fa molts anys, totalment convençuda que els valors que m'havien ensenyat durant dos cursos eren perfectament vàlids i fins i tot lògics. Reconec que amb alguns encara hi estic d'acord, però també cal dir que amb 7 anys no et parlen de sexualitat en una classe de catequesi, ni recordo que em venguessin en cap moment la idea que jo, havent nascut dona, havia de preparar-me per a ser una esposa, així que realment tampoc puc discrepar amb gran cosa d'aquella època, si bé tenia el coco bastant menjat.

El problema ha vingut després, quan un cop passada la tonteria de l'adolescència m'ha donat per escoltar els sermons. (Petit incís: degut a que les meves creences han anat en un molt accelerat descens i que a casa no hem sigut mai d'aquells que van cada diumenge a missa, la meva assistència a l'església es redueix a diumenge de Rams i la missa de gall de la nit de Nadal). No els suporto: per a mi és la part més pesada de tot el ritual. No perquè el capellà sigui un senyor d'una certa edat que xerra una estona llarga a un to tediós (que també), sinó perquè per respecte a les creences i expectatives que tenen la meva àvia i la meva mare, respectivament, no puc aixecar-me i marxar indignada o discutir-l'hi tot a Mossèn, cosa que encara m'agradaria més i seria infinitament més edificant i gratificant.

Doncs bé, ara ve Setmana Santa i, per sort, aquest any m'escaquejo de la missa de diumenge de Rams. No obstant això, sí que m'agradaria anar a escoltar el mossèn del meu poble, un senyor d'idees tradicionals tirant a ràncies (pel qual no sento una gran simpatia, per cert) , a veure si esmena les desafortunades declaracions del cap de l'Església catòlica.

La passada Setmana Santa, el tema estrella era l'avortament. Tema sempre espinós, està clar, perquè estem barrejant un munt de coses en un mateix sac. Per poc no calo foc a la meva minúscula palma (ja se m'ha passat allò de decorar-ne una que t'arribava al genoll amb caramels, encara que era una cosa que m'agradava molt de fer) quan Mossèn va insinuar que s'hauria de condemnar "aquelles persones que atempten contra la vida dels altres, fins i tot abans del seu naixement".

Així doncs: avortar, un acte que hauria de servir per protegir la vida de la futura mare, és pecat. Fins i tot en cas que la nena/noia/dona hagi estat violada, se la condemna a ella per no voler donar a llum a un fruit totalment indesitjat. Si fas servir preservatiu, estas pecant perquè estas negant la possibilitat de viure als fills que t'està donant Déu. Tant hi fa que siguis una nena; tant hi fa que no tinguis recursos per mantenir un fill; tant hi fa que la persona amb qui tens una relació sexual, desitjada o no, et pugui transmetre una malaltia venèria que pot acabar amb la teva vida. Estas negant una vida. Però, i la teva pròpia?

Ahir vaig veure anunciada a TV3 la pel·lícula Tess, basada en la novel·la victoriana Tess of the D'Urbervilles. Ambdues fan una critica bastant ferotge a la societat d'aquella època, i justament toca aquest tema: sense estar casada, la Tess es queda embarassada i, com que l'avortament "provocat" en aquella època era impensable, té la criatura, motiu pel qual es queda sense feina en una casa rica i quan se'n va a treballar al camp la marginen perquè té un nen però no un marit. Em direu que avui en dia aquestes coses ja no passen, però encara avui en dia hi ha gent que mira malament una mare soltera perquè "no és el model tradicional de família" i la manca de la figura paterna farà que la criatura sigui emocionalment desequilibrada, no rendirà acadèmicament i no sé quantes parides més. Us sona? En època electoral aquesta gent es manifestava pels carrers de Madrid amb alguns membres del PP entre les seves files. Per no parlar de les darreres protestes en diversos punts de la geografia espanyola.

Jo, de gran, vull tenir fills. No molts, però en vull tenir. Però sempre he pensat que si em quedés embarassada ara, que tot just surto de l'ou, que no tinc més diners que els que em donen els papes per mantenir-me, i que si tingués un fill no m'agafarien a cap feina veient com està el pati i no li podria donar més que el pit (i crec que ni això), la meva vida, tal com la concebo i tenint en compte cap a on la vull dirigir, se n'aniria a la merda. Per tant, estic a favor de l'avortament, sempre que no es faci servir com a recurs habitual o pretext per a tenir relacions sexuals amb aquesta alegria de la joventut d'avui en dia, que pensen que a ells no els passa mai res (fins que passa). Llibertat per a decidir, sí i sempre, però també un mínim d'educació i sentit comú.

Doncs bé, per concloure aquesta crítica una mica massa light per al meu gust, però que ha servit per donar-li una mica de vidilla al blog, reivindico: prefereixo cremar a l'infern per fer servir anticonceptius que no pas anar al cel per haver acceptat tot el que Déu em dóna. Perquè tant et pot donar coses bones com dolentes.

Paraula de Nerina.

1 consultes:

Kevin ha dit...

El que millor sintetitza la teva opinió (i la meva també) és el segon paràgraf de la teva entrada:

"Davant de tals declaracions només puc reaccionar d'una manera: HOLAAAAAA???"

I és que aquest "HOLAAAAAA???" diu molt xDDDDDDD (ho dic en sèrio, eh?)

La societat ha canviat respecte els que els cures prediquen (joder, si prediquen coses de fa 2000 anys!), i encara ha de canviar més. Espero no estar "fuera de onda" dintre de 50 anys i adaptar-me al que el món em tiri a sobre...

Bé, això, que la societat ha canviat i els carques no volen acceptar-ho. Però que la societat canviï no vol dir que vagi a pitjor (vale, sí, ho fa, però perquè no s'aplica el sentit comú que dius al post que s'hauria d'aplicar).

Volia dir alguna cosa més, però se m'ha oblidat. Serà que pateixo alzheimer als 17 anys... Què trist.

Twitter Goodreads