Crepúsculo - la pinícula

A veure... Citaré textualment:


Llega a nuestro país el fenómeno de literatura fantástica que ha conmocionado el panorama de la literatura juvenil internacional y que seducirá a los lectores ávidos de una historia de amor apasionante, llena de sensualidad, aventura e intriga, con la que sentirse identificados y a la vez transportados a un mundo diferente.

Cuando Isabella Swan se muda a Forks, una pequeña localidad del estado de Washington en la que nunca deja de llover, piensa que es lo más aburrido que le podía haber ocurrido en la vida.
Pero su vida da un giro excitante y aterrador una vez que se encuentra con el misterioso y seductor Edward Cullen. Hasta ese momento, Edward se las ha arreglado para mantener en secreto su identidad vampírica, pero ahora nadie se encuentra a salvo, y sobre todo Isabella, la persona a quien más quiere Edward...


[de la contraportada de l'edició espanyola de Twilight, traduida com a Crepúsulo]

No he llegit el llibre, i després de veure la pel·lícula tampoc en tinc gaires ganes.

No en sóc una fan incondicional, però el Harry Potter i companyia m'entretenen prou com per deixar volar la meva imaginació una estoneta. Crepúsculo no ho aconsegueix.

Havia sentit de tot, sobre aquesta saga vampírica: des que era fantàstica i meravellosa, una lectura obligada per a tots aquells qui gaudeixen de la fantasia i aquestes coses, passant per una tempesta de crítiques a les cursileries diverses, fins arribar a la meva preferida: que adoctrinava en la filosofia mormona o, si més no, la reflectia.

Sigui com sigui, a mi no m'ha agradat. Insisteixo que només he vist la pel·lícula, sobre la qual em vaig quedar amb la idea que "és de les poques que millora el llibre". Doncs si que anem bé...

Com que és un èxit de taquilla i no vull generar més spoilers dels que són estrictament necessaris, em centraré en:

1) Ella:

Isabella Swan, però digue'm Bella, encara que de bella en tinc més aviat poc. Broma fàcil, és veritat, però realment la noia no té cap atractiu (fins i tot el meu germà adolescent, en plena efervescència hormonal, va reconèixer que "és feíiiiiiiiisima!", paraules textuals). Doncs bé, com si fos la vulgar heroïna d'una comèdia estudiantil manga, tot i que la Bella no té cap encant físic i és pràcticament autista, tots els personatges masculins de la seva franja d'edat (17 anys) del seu grupet volen captar la seva atracció. Per ara ho atribuirem al fet que és un poblet de mala mort al nord-oest d'Estats Units, amb una població de 2130 habitants (crec que era aquesta xifra), i, és clar, una alumna nova, per lletja que sigui, sempre és una alternativa novedosa als plats típics de sempre.

Aquesta mena d'hormona fatal que desprèn la Bella també s'escampa al sector femení, i de cop i volta té dues súper amigues de l'ànima o-sea-tía-que-fuerte (like-oh-my-gosh, seria en la versió original anglesa). Però és gràcies a l'Edward Cullen que descobrim que no és una hormona: és l'olor de la seva sang.

2) Ell:

Edward Cullen, fill adoptiu, juntament amb quatre més, del metge del poble. [llegiu el següent com una nena pija-tonta, si us plau] És fantàstic i meravellós, sap fer de tot, és un estudiant exemplar, és bo en els esports, és fort, és moooolt guapo i atractiu, i a més és súper protector amb la Bella, de qui està enamorat perdudament perquè és l'amor de la seva vida. [podeu tornar al to de veu normal, gràcies]. Hi ha algun lector de shoujo manga entre els meus lectors habituals? Per si de cas, aquesta descripció correspon a la de qualsevol protagonista masculí de qualsevol manga per a noies adolescents, de la mateixa manera que la de la Bella correspon a la protagonista femenina.

3) Vampirs:

L'Edward només té un petit inconvenient, encara que la Bella no ho veu així: l'Edward, igual que els seus aparentment germans i altres parents, és un vampir. I aquí ve la part delicada: l'imaginari popular ens diu que els vampirs són criatures nocturnes que s'alimenten de sang humana, viuen en la foscor, dormen en taüts durant el dia, i que no poden sortir a la llum del sol perquè els destrueix. Però l'Edward i la seva parentela diversa es barreja amb els humans i, el millor de tot, passen completament desapercebuts! Ni tan sols tenen els ullals afilats, i es passegen per Forks, estat de Washington, de dia i de nit, i en cap moment mostren cap signe de dolor o de proximitat a la mort. Res.

Per què poden sobreviure a la llum del dia? Si el llibre ho explica, els guionistes del film s'ho van saltar a la torera. Això sí, ens queda molt clar que els dies de sol (per oposició als dies que està núvol -per si de cas-) no es poden exposar a la llum del nostre astre, perquè llavors la pell se'ls posa a brillar com si fossin el revers d'un CD. Bé, no exactament així, però la qüestió és que la pell els delataria com a no-humans. Per cert, ara que toquem aquest tema, aprofito per queixar-me de l'abús de maquillatge blanc que han sofert els personatges vampírics: amb aquestes quantitats també es podria intuir que molt normals no són.

4) Vegetarians:

L'altre aspecte delicat d'aquests vampirs és que s'autodenominen "vegetarians". Això no vol dir que tinguin un hortet i es dediquin a collir pastanagues i enciams, sinó que renuncien a beure sang humana i la substitueixen per sang animal. En paraules gairebé textuals del savi Edward Cullen, és com quan els humans mengen tofu, que omple però no del tot.

Però no tots els vampirs són així, per descomptat: aquesta família només és l'excepció. Per Forks ronda un grup de tres vampirs que diuen que això de ser vegetarià és una parida: ells volen carn (són dels meus!). Doncs au, ja la tenim liada: l'Edward, que és vegetarià, s'ha de controlar per no caure en la temptació de la carn que li representa la Bella, i a la vegada l'ha de protegir del James i la... no me'n recordo, que han decidit que la Bella ha d'entrar al seu llibre de receptes (havent-hi 2130 habitants més per matar a Forks...).

5) La parelleta:

Creieu en allò de la predestinació astral i aquestes coses? L'autora, aparentment, sí, tot i que els inicis per als nous Romeu i Julieta (*tos-ironia-tos*) no semblen precisament favorables: només de veure-la, l'Edward li posa cara de fàstic a la Bella, però al cap d'uns dies ell se li acosta i li comença a dir tot tipus d'obscenitats... Vull dir, que l'adverteix que no haurien de relacionar-se, però que ho desitja moltíssim. Allà on és la Bella hi ha l'Edward. Ella el somia, sent la seva presència a la nit, s'imagina coses...

Doncs bé, deia això dels amors predestinats perquè resulta que l'Edward se sent tan atret per la Bella a causa de l'olor tan forta de la seva sang. Curiosa manera de declarar-se. Ah, i a més es veu que l'ha estat esperant des de 1918, quan es va convertir en vampir. La Bella, per la seva banda, ni tan sols s'immuta davant del fet que el seu, ara ja sí, xicot i tota la seva família siguin vampirs: què diran a l'escola? M'acceptarà la teva família?

Doncs sí, l'accepten i amb tota la tranquil·litat del món, escolti... Menys la Rosalie, que és l'única que té una mica de sentit comú i els adverteix que la Bella, sent una humana, els pot posar en perill a tots. És clar, la carn és dèbil i potser una Bella a la barbacoa...

El final és força previsible, però com a tota bona saga, queden caps per lligar. A Crepúsculo la segueixen tres novel·les més, i suposo que, veient l'èxit que ha tingut l'adaptació cinematogràfica, també hi haurà tres pel·lícules més.

Opinió personal: potser amb 14 o 15 anys hauria opinat com el meu germà, que és una pel·lícula que està bé. És entretinguda, sí. Reconec que vaig anar al cine amb ganes de veure-la, perquè n'havia sentit tant a parlar que em quedava sense tema de conversa, si no la veia! Però, malgrat tot el que havia arribat a llegir en fòrums i en blogs, em va decebre molt. En cap moment em sembla que la parella Bella-Edward desprengui passió. Al contrari: reitero que té més passió una pedra que ells dos.

De fet, sóc dels que pensen que el/la responsable de càsting hauria de dimitir. No van trobar una parella d'actors més inexpressius? Cal que la noia que fa de Bella posi cara de restreta tota l'estona? És necessari que en Cédric Diggory de la casa Hufflepuff, de Harry Potter i el Calze de Foc, vull dir, l'Edward Cullen, surti a totes les escenes amb pinta de tenir una indigestió? A més, no se suposa que l'Edward és atractiu? No em molestaré a parlar dels secundaris, perquè tenen papers poc destacats, la veritat. Sí que m'agradaria saber, però, quina mena d'estupefaent subministraven a tot el repartiment abans del rodatge.

En definitiva: per passar l'estona i fugir de les comèdies romàntiques típiques de Nadal, ja està bé, però com a pel·lícula de fantasia és molt fluixa. I si buscàveu una bona història d'amor, tireu cap a les comèdies romàntiques un altre cop: en aquest camp, Hugh Grant i Meg Ryan no us decebran mai.

Comentaris

Kevin ha dit…
No he vist la pel·lícula, però vient el cartell, la cosa no em diu gaire... Em sembla una pel·li de motivats, no sé per què :-S En un principi no la veuré, vamos...

Que per cert, les pel·lis de Harry Potter no em diuen gaire, però a la pel·li de Yes Man (Di que sí) hi ha una festa geek de Harry Potter i les disfresses em van agradar i fins i tot crec que queden bé... Sobretot a la noia protagonista! (Sí, m'he enamorat platònicament d'ella, què passa? XD)
Martí ha dit…
Aquesta excremència és número 1 de taquilla a EEUU i els seus beneficis estan ja a anys llum de qualsevol gran producció i del seu propi cost d'elaboració. Quina ràbia que productes com aquest aconsegueixin no només ressonància, sinó ja un èxit absolut, que en absolut mereixen.
Pa i circ, però pa podrit, un còctel preparat i idoni per a masses adolescents hormonalment desequilibrades i una educació inexistent... així és fàcil: agafes la història més simple del món escoltada una i mil vegades, l'adornes bé amb un disseny de producció vistós i tics que el jovent reconeixerà com a propis i amb els quals es podrà identificar generacionalment... i apa, s'ho empassen amb patates, incapaços de reconèixer el que estan presenciant, i interpretant que es tracta d'una gran cosa, una gran història, una història d'amor d'aquestes universals i immortals... però no es res d'això, ni tan sols un mer i digne entreteniment, és una idiotitzant arma que aconsegueix que una generació sencera confongui una merda amb una joia i per tant s'oblidi de pensar en la resta d'actes de la seva manipulada vida. Podríem començar a explicar-los les grans històries DE VERITAT, i potser els productors s'ho pensarien dues vegades abans d'utilitzar els menors per lucrar-se.

He dit.

bé, ja m'he desfogat, i ara dic: visca l'entreteniment intranscendent! (però bo! XD).
Gràcies pel comentari, si t'agrada com escric, doncs és un elicient per a escriure més ;)
emmapetrés ha dit…
no he vist la peli
però una amiga me va deixar el llibre fa un parell de dies
i mira... l'argument, q has pogut veure a la peli, es xorra i clàssic, però mira el llibre està ben escrit... i enganxa...
no em preguntis com... però em va enganxar.
l'amiga i jo em arribat a la conclusió que es axò, ben escrit, pq la historia... no podia ser menys uriginal!

apa un peto
Maecea ha dit…
Després de veure la peli... la veritat és que em van entrar poques ganes de llegir el llibre, tot i que ho vaig fer igualment, pq ma germana el tenia a sobre la taula i em va picar la curiositat... i la veritat, és que em va agradar i tot =) a més, s'expliquen coses que a la pel·lícula queden poc clares (per exemple, sobre que els vampirs es cremin amb el sol, ho comenten i el nostre "wapísim" edward diu que només és un mite (que vale, no és una solució molt rebuscada per part de l'autora, xo no deixa de ser una solució xD))

sigamos...

1. La Bella, segons el llibre, no ha de ser bella. De fet se sorpren que en arribar al poble tots es fixin en ella (cosa igual de poc comprensible tan al llibre com a la peli... si no és cap sex simbol, com és que atrau a tots els nois?? bé.. .deixarem la pregunta a l'aire) per tant, aquí a la peli no han fet cap cagada... de fet trobu que l'haurien fet d'agafar una actriu més agraciada físicament, ja que trencaria aquesta part del llibre (tot i que una una mica més... com u diríem... mmm... menys pedra? xD no estaria malament...)

2. totalment... és fantàstic i meravellós... tan a la peli com al llibre... i això u trobu bastant absurd... per molts anys que hagi viscut i per molt vampir que sigui... algún defecte hauria de tenir, no??? xo cla, com diu la bella més d'un moment en el llibre "és bo en tot" (no se si fa servir aquestes paraules o unes altres, xo el sentit vindria a ser aquest, paso de buscar la frase al llibre xD)

3. aquí vamos al que et deia al principi: el llibre explica perquè poden sobreviure a la llum del dia (tot i que amb poca originalitat... "un mito"... vale.. xD xo bé, al menys no ho deixa al aire, cosa que sí fa la pinícula... ai, perdo, el flin).
i sí, s'HAN PASSAT amb el maquillatge blanc... vale que han de ser pàl·lids, però no cal TAN!!! ^^U que com bé dius... així sí que es veu que no són humans...

4. això també està més ben explicat al llibre... lo de "vegetarians" ho deixa anar com a broma familiar, pq realment... vegetarians no seria la paraula, que els pobres animals no són plantes xD
i sobre que hi ha més habitants a Forks i l'ha de caçar a ella... també està una mica més epxlicat al llibre, pq es pica amb l'edward i li vol fer mal matan la bella i bla bla bla

5. aquí a vere... sobre la cara de fàstic que li posa a la bella al principi, també esta millor al llibre, queda més clar que la vol evitar per no caure en la temptació de la carn (o més aviat de la sang) i fer-li mal, i alhora n'està enamorat (que dius... NI US CONEIXEU ENCARA...)
i sobre que la tia no li importi que l'Edward sigui un vampir... al llibre és igual... aquesta tia és IDIOTA!!! he dicho xD


i en conclusió (sembla un treball xDD), el llibre, tot i que l'argument és fluixet i com dius, previsible, està bé i enganxa. No és el millor que hagi llegit mai, ni de lluny, i té punts discutibles, però és entretingut. I, sobretot, molt millor que la peli (cla que és fàcil...)


i esu es todu. TOMA COMENTARI xDD


MUAAAAAAAAAAAA!!!
Yer_Soul ha dit…
Queria comentare la reseña y tenía muchas ganas de leerla, pero claro, al estar escrita en un dialecto minoritorio que el resto de mortales, pobres de nosotros, no entendemos, me he quedado con las ganas.
Un saludo.
nerina ha dit…
Lengua minoritaria, en cualquier caso... No hace falta tanto dramatismo, a menos que fuera irónico...

Entrades populars