dimarts, 16 de setembre de 2008

els anys 80 (petits tasts, perquè en fortes dosis són perillosos)

M'atreviria a dir que l'únic que van tenir de bo els 80 és el següent (pel meu criteri, s'entén... cadascú que s'ho apliqui a si mateix):

  • mons pares es van conèixer
  • mons pares es van casar
  • vaig néixer

I ja està XD

No, a veure, els 80 van tenir, com totes les dècades, sus más y sus menos, que diuen en castellà. Aquí va ser l'època del 23-F, la fi de la transició per entrar en la "democràcia" (remarco les cometes, no vull parlar de política, ara), va ser quan van nominar Barcelona com a seu olímpica, va caure el mur de Berlín...

Però no és de les coses bones dels 80 que vull parlar...

Jo sempre dic que els anys 80 van fer molt de mal, i molta gent se'm mira malament quan dic aquestes coses. M'explicaré...

En primer lloc, la moda, el mirall de tota una dècada:
la Madonna marcava estil, etc.
ulleres típiques de l'època
"hombreres", una peça que s'hauria d'haver prohibit

Músicalment (i sóc molt generosa emprant aquest terme), es van produir perles diverses, sobretot en l'anomenada "Movida madrileña". També va aparèixer un nou concepte de tortura psicològica i arma d'atontament de la població:
Operación Birmania [avís: no ho mireu si no esteu psicològicament preparats...]

I com oblidar, mític entre mítics: Humor Amarillo (oju al vídeo, que és la versió de Tele5! que fort, els miracles de youtube... tot i així no en trobo cap sense doblar, llàstima.)
D'aquí van treure la idea de fer un dels grans hits televisius dels anys 90 d'Antena 3: El gran juego de la oca.

Així s'entén que, després d'això, eliminessin la EGB, el BUP i el COU per posar-nos la LOGSE i la LOU.

I diuen que ara tornen els 80... em sembla que emigraré a Mart fins que marxin.

5 consultes:

Martí ha dit...

BRAVO, BRAVO, i mil cops BRAVO!!

Per fi algú té seny i se n'adona del perill d'aquest estúpid revival dels 80's que vivim.
Els anys 80 van ser la dècada més estèticament lamentable del segle XX!!! Que ara alguns els moli només és fruit d'una febre momentània que emboira el judici.
Si us plau, enterrem tots aquests records al passat, els anys 80 NO MOLEN, van suposar la decadència del poquet que valia la pena culturalment, van suposar l'imperi de l'estupidesa, els ídols imbècils, una mala anomenada rebel·lió juvenil (el sobrevalorat punk) que ni era rebel·lió ni era res...
PER FAVOR, siguem sensats, recordar els videoclips d' Almodóvar & MacNamara, NOMÉS té sentit per riure una estona i fer el friki. I JA ESTÀ; res d'imitar-los.

He dit. (Has tocat un tema sensible, com pots veure)

Per cert, als mics del revival, d'aquí 5 anys mirareu les vostres fotos i... riute'n del Dorian Gray...

Martí ha dit...

Per cert, ho oblidava:

Pels que encara tinguin dubtes. EL XANDALL NO ES NI SERÀ MAI ELEGANT

Reanto ha dit...

Eh, no, la década de los 90 SÍ que fue horrible... Fue el auge de Windows 95, de la ropa ancha, de las pelis malas, del rap, de los BSB, de Briney Spears, de Ricky Martin, etc, etc.. AAHHHH!!! QUE ASCO!!!

nerina ha dit...

normal que fossin dolents... eren els que venien després dels 80 xDD
un altre dia en parlaré, si de cas.

redactor ass ha dit...

Però als anys 80 hi va haver l'esplendor de Queen!
Eren necessaris aquests anys, tan sols per això...

Twitter Goodreads