dilluns, 29 de setembre de 2008

els límits literaris d'Europa

Aquesta tarda me l'he passada entre llibreries, per allò que els coles sempre demanen més llibres de lectura dels que ja havien inclòs a la llista aquella que donen abans de començar el curs.

Com que, entre nosaltres, la meva pressa és relativa aquests dies, m'he permès el luxe de xafardejar pels prestatges de temes especialitzats i les guies de viatges.

Ho plantejo com un luxe perquè normalment el meu acte de comprar llibres normalment és com un polvo ràpid: vas al que vas, amb presses, i no l'assaboreixes. No sempre em puc plantejar de passar dues hores passejant lentament entre els prestatges, llegint les contraportades de tots aquells llibres que em criden l'atenció.

Però no és d'això de què volia parlar. El cas és que avui ha estat un d'aquests dies que m'he autoregalat un moment de contemplació a les guies de viatges.

Resulta que tenim en projecte un viatge a Ucraïna, un país del qual jo, personalment, en sé més aviat poca cosa. Què millor, doncs, que xafardejar una guia de viatges?

A l'Abacus del carrer Balmes m'he endut la primera desil·lusió quan he vist la poca varietat de guies que hi havia. Això sí, si algú tenia pensat de fer un viatge a Roma o Grècia, aneu-hi, perquè sembla que alguna distribuïdora les regala o vés a saber.

La qüestió és que, per motius que ara no vénen al cas, havia d'anar a la FNAC, i la carn és molt dèbil. Un cop he aconseguit acomplir la meva missió a la FNAC, m'he recreat visualment. Confesso que la secció de literatura estrangera se'm queda molt petita (sobretot tenint en compte que abans d'anar a l'Abacus he estat a la Come In) i que ara que no hi ha butaques no té tanta gràcia anar a llegir manga de gorra.

I, finalment, hi he arribat. La secció de viatges i turisme. Una secció que, en el cas de la FNAC de l'Illa, té un significat per a mi que tampoc ve al cas de res ara mateix (per als curiosos: és tan simple com que allà he comprat totes les guies de viatge que tenim a casa... és això, ja està... sento tenir tan poc de misteri).

Aquella secció està estructurada en diversos prestatges, els quals estan dividits per seccions: guies d'Espanya, guies d'Europa, guies d'Amèrica i guies d'Àsia, d' Àfrica i d'Oceania (sí, aquesta última secció tota barrejada).

La Mar, tota feliç, se'n va cap a les guies d'Europa i, saltant-se a la torera els països mediterranis i les penínsules bàltiques, s'endinsa cap a Rússia, Sèrbia, Turquia... Caribe.

Com que Caribe? Alguna cosa no quadra. Repasso mentalment l'alfabet, per si de cas, que mai se sap (amb això de la LOGSE...); intento situar geogràficament Ucraïna... sí, al costat de Rússia, per tant no està amb les penínsules bàltiques... Ucraïna s'escriu amb u en anglès i/o francès? Sembla que sí... Torno a fer una passada pel prestatge: Rússia, Sèrbia, Turquia... Caribe.

Res. Ni una trista guia d'Ucraïna.

Segon recurs, que la Mar és una dona de recursos! Fes una ullada per les guies de Rússia, a veure si sona la flauta. Quina flauta? Que el mur de Berlín va caure fa gairebé 20 anys i la URSS es va dissoldre, home...

En definitiva: que Sant Google m'empari en la meva recerca d'informació sobre aquest país eslau al qual pensem fer una visiteta quan hi faci una mica menys de fred.

dimarts, 16 de setembre de 2008

els anys 80 (petits tasts, perquè en fortes dosis són perillosos)

M'atreviria a dir que l'únic que van tenir de bo els 80 és el següent (pel meu criteri, s'entén... cadascú que s'ho apliqui a si mateix):

  • mons pares es van conèixer
  • mons pares es van casar
  • vaig néixer

I ja està XD

No, a veure, els 80 van tenir, com totes les dècades, sus más y sus menos, que diuen en castellà. Aquí va ser l'època del 23-F, la fi de la transició per entrar en la "democràcia" (remarco les cometes, no vull parlar de política, ara), va ser quan van nominar Barcelona com a seu olímpica, va caure el mur de Berlín...

Però no és de les coses bones dels 80 que vull parlar...

Jo sempre dic que els anys 80 van fer molt de mal, i molta gent se'm mira malament quan dic aquestes coses. M'explicaré...

En primer lloc, la moda, el mirall de tota una dècada:
la Madonna marcava estil, etc.
ulleres típiques de l'època
"hombreres", una peça que s'hauria d'haver prohibit

Músicalment (i sóc molt generosa emprant aquest terme), es van produir perles diverses, sobretot en l'anomenada "Movida madrileña". També va aparèixer un nou concepte de tortura psicològica i arma d'atontament de la població:
Operación Birmania [avís: no ho mireu si no esteu psicològicament preparats...]

I com oblidar, mític entre mítics: Humor Amarillo (oju al vídeo, que és la versió de Tele5! que fort, els miracles de youtube... tot i així no en trobo cap sense doblar, llàstima.)
D'aquí van treure la idea de fer un dels grans hits televisius dels anys 90 d'Antena 3: El gran juego de la oca.

Així s'entén que, després d'això, eliminessin la EGB, el BUP i el COU per posar-nos la LOGSE i la LOU.

I diuen que ara tornen els 80... em sembla que emigraré a Mart fins que marxin.

dijous, 4 de setembre de 2008

Jo, de gran, vull ser l'alcaldessa de Barcelona

Ahir, després que l'ajuntament de Badalona se m'endugués el cotxe al dipòsit per motius que no m'acaben de quedar del tot clars, vaig tenir una revelació: ja sé quina és la meva veritable vocació.

Jo, de gran, vull ser l'alcaldessa de Barcelona.

Vull ser la responsable de la transformació de la capital catalana en un formatge emmental gràcies a les obres de l'AVE i la línia 9 del Metro.

Vull jubilar-me sense haver vist acabades les obres de la Sagrada Família ni les de la plaça Lesseps.

Vull enviar els autobusos a fer rutes estranyes cada cop que s'han de tallar els carrers (per a fer-hi obres, és clar).

Vull mantenir el funcionament de l'economia de la ciutat amb els ingressos dels turistes i les seves borratxeres.

Vull que els barcelonins s'hagin de menjar els cotxes amb patates si no poden permetre's de pagar un pàrquing privat.

Vull clavar un munt de multes d'aparcament injustes perquè els de les grues no omplen el "cupo" setmanal i per saltar-se els límits de velocitat ridículs (a 60 km/h a la Ronda de Dalt... on s'és vist?).

Vull viatjar en cotxe oficial pagat pels ciutadans, els quals hauran de veure any rere any com les tarifes de l'ineficient transport públic augmenten un 5% aproximadament.

Vull muntar Fòrums i altres històries perquè els barcelonins paguin i els guiris gastin.

Sí, estimats... Jo, de gran, vull ser l'alcaldessa de Barcelona.

(I sí, 98€ de multa fan molt de mal...)

Twitter Goodreads