dilluns, 11 d’agost de 2008

De què serveix?

De què serveix fer-se gran?
Perquè et robin les ganes de somiar amb el pretext que "ja tens una edat" i que aquestes coses ara ja no et pertoquen? Perquè et converteixis en algú mancat d'il·lusions sota una cosa que anomenen "sentit comú"? Perquè tinguis un ventall amplíssim de possibilitats però només puguis prendre'n un bocinet ridícul? Perquè et facin creure que tens totes les llibertats del món però al cap i a la fi siguis encara més esclau de les "obligacions"? Perquè la vida se't marceixi en una oficina, davant la pantalla d'un ordinador, darrere un taulell, o qualsevol que sigui el lloc on perds la major part del dia per un "sou", per uns diners que, al cap i a la fi, no són el que t'aporten la felicitat?
Si és així, jo no em vull fer gran.

2 consultes:

Kevin ha dit...

Amb lo bonic que és ser petit, sense cap preocupació i tenir moltes de les coses que vols perquè els pares t'estimen molt! No som gaire grans encara, però ja no tenim aquella sensació de felicitat dels 4 anys...
I pensar que de petits sempre deiem "Jo de gran vull ser..."

Martí ha dit...

Pero la felicitat del nen es també font de la seva incapacitat per entendre les coses. Naturalment que saber fa mal, desgraciadament avançar pel camí de la vida no és gratuït; la ingenuïtat és la moneda de canvi.
De totes maneres, a mi l'únic nen que em desperta nostàlgia és el de "El tambor de llauna"

Twitter Goodreads