dijous, 28 d’agost de 2008

"Els vigilants de la llengua" de TV3

Estic escandalitzada. A la programació de tarda de la televisió normal (és a dir, sense cables ni digital plus i ni coses rares; els quatre canals de tota la vida), entre culebrots mexicans, la Bea, El diario de Patricia i els documentals d'animals de La 2 i el 33, hi he trobat una perla digna d'aparèixer en aquest blog sota l'etiqueta de "posem-los verds", etiqueta emprada, bàsicament, per queixar-me.

La joia en qüestió és, dins el magazin de tarda de TV3 "Vacances pagades" (que no em molestaré a comentar perquè mai he aguantat més enllà del sumari del principi del programa), l'apartat dels auto-batejats "vigilants de la llengua". Es tracta de l'Oriol Sàbat, que us deu sonar pel PAP original de ràdio Flaixbac, i la Daniela Blume, una camaca de la part alta de Barcelona tirant cap a Sant Cugat (amb tots els respectes per als habitants de les esmentades poblacions catalanes), que no sé d'on ha sortit però que com que és rossa i està bona en bikini...

Doncs bé, aquests dos personatges es dediquen, amb la mateixa poca gràcia que tots els presentadors d'aquest programa de l'autonòmica catalana, a anar de platja en platja del nostre litoral buscant joves que, a canvi d'un iPod, després de superar un seguit de proves lingüístiques, són nombrats "vigilants de la llengua".

I quin és el problema d'un espai que procura impulsar l'ús del català correcte? Doncs, precisament, la vergonya aliena (que, per cert, està mal dit; és "vergonya d'altri") que sento quan veig xavals i xavales de la meva franja d'edat fent ridículs espantosos amb les proves de nivell de 1r d'ESO a les quals són sotmesos.

Exemple estúpid: a la prova de dimarts (crec), els concursants havíen de lletrejar paraules de menor a major dificultat... Certament, en un cas així, els nervis et poden jugar males passades, però home... que n'hi va haver un que va haver de començar quatre vegades i així i tot es va equivocar...

La prova divertida va ser la d'ahir: els temuts pronoms febles. A veure, senyors de TV3: si els mateixos presentadors no saben fer servir els pronoms febles, i això que tenen el guió escrit! (senyals que els guionistes tampoc passen per cal corrector).

Realment, és patètic, i dolorós per a algú que es vol dedicar a això, de veure com la llengua es fa servir com a producte, com a moneda de canvi, com a arma política (això últim és com una espina clavada).

Com és possible que des del departament d'Educació ens vulguin vendre la moto que cal millorar el nostre anglès a les escoles, i ens volen fer les matemàtiques i les ciències naturals en la llengua de Shakespeare, i en canvi, si Pompeu Fabra aixequés el cap ens el tallaria a nosaltres per destrossar el català d'aquesta manera vil?

Suposo que és normal que la nostra llengua s'estigui deteriorant d'aquesta manera. Prenem com a model lingüístic el que sentim a la televisió i a la ràdio i el que llegim als diaris i la premsa en general, sense tenir en compte que aquestes persones públiques també cometen errors, i en comptes de corregir-los, els imitem perquè no tenim clara la normativa de la llengua. No us heu fixat mai en els rètols de "preguem disculpin les molèsties"? On és el "que" subordinant entre "preguem" i "disculpin"? Deixant convenientment de banda que aquesta estructura no és la millor...

Certament, jo no era una estudiant brillant de matemàtiques perquè a mi el que m'agradaven eren les lletretes, allò que és "per a nenes" i "més fàcil". Però potser si hagués fet una enginyeria, com li hauria agradat al meu pare, no sabria detectar un munt d'errors lingüístics quan vaig pel carrer (ma mare està preocupada per aquesta deformació professional meva, per cert) i a l'hora de redactar faria el munt de faltes que vaig descobrir fa poc al meu treball de recerca (bé, per a mi eren un munt, però la meva tutora del treball no les va detectar), o els desastres de la revista de la UAB o la de la UPC.

(Petit apunt estúpid perquè estic sentint el sorteig dels grups de la Champions per la tele: per què els costa tant als comentaristes espanyols de dir "Cesc" i en canvi saben dir "Schevchenko", o com s'escrigui?)

En fi, tan de bo quan m'hagi jubilat i sigui com la nostra adorada Barenys (L) la situació del català hagi canviat... i cap a millor!

dilluns, 11 d’agost de 2008

De què serveix?

De què serveix fer-se gran?
Perquè et robin les ganes de somiar amb el pretext que "ja tens una edat" i que aquestes coses ara ja no et pertoquen? Perquè et converteixis en algú mancat d'il·lusions sota una cosa que anomenen "sentit comú"? Perquè tinguis un ventall amplíssim de possibilitats però només puguis prendre'n un bocinet ridícul? Perquè et facin creure que tens totes les llibertats del món però al cap i a la fi siguis encara més esclau de les "obligacions"? Perquè la vida se't marceixi en una oficina, davant la pantalla d'un ordinador, darrere un taulell, o qualsevol que sigui el lloc on perds la major part del dia per un "sou", per uns diners que, al cap i a la fi, no són el que t'aporten la felicitat?
Si és així, jo no em vull fer gran.

divendres, 1 d’agost de 2008

Escalopa con patatas

Querida,

Fue bonito mientras duró, pero lo nuestro ha llegado a su fin. No es porque crea que el sexo oral (el sexo, en general) no sea tu fuerte, ni porque no me guste que me pidas que te abrace en vez de fumarme tranquilamente un cigarrillo después del acto.

No quiero que pienses que te dejo por ese vestido de flores, ni siquiera por esas bragas de color indefinido (¿color bisón, lo llamabas?) que te pones cada vez que nos vemos.

No es nada de esto, amor mío. Lo que pasa en realidad -y esto es lo que más me cuesta decirte- es que tú eres un plato de escalopa con patatas, y yo, a decir verdad, soy más de entrantes.

Lo siento, mi vida, pero no puedes competir con unos canapés de salmón con caviar acompañados de una copa de champán.

Ojalá hubieras sido un sorbete de mango. O, por lo menos, que no llevaras pimiento. No puedo comer pimiento.

No me guardes rencor.

Cordialmente,
Filete al roquefort.


a tu salud: que te aproveche.

Twitter Goodreads