dissabte, 17 de maig de 2008

Nothing else matters

Era el rumor del moment: que sí, que sí, que li va al darrere! Fixa-t'hi, com es miren! Ella n'està ben penjada... Si? Doncs jo crec que ell no li fa ni cas, encara que sempre que poden es queden sols.

En efecte; ella, cada cop que el veia, es moria de ganes de saltar-li als braços, de tastar-li els llavis i fondre's amb ell. No ho havia manifestat mai obertament a ningú, encara que tothom ho sabia o, si més no, s'ho pensava, i el seu pitjor temor era que ell s'assabentés de la veritat per boca d'algú altre, malgrat que tots dos estaven al corrent dels mòrbids rumors i s'ho prenien a broma quan en parlaven.

La veritat és que els rumors estaven fonamentats: es quedaven a soles tot sovint, però el que ningú no sabia era que el motiu pel qual això passava. Devia sonar poc interessant dir que ella, en contra dels seus sentiments, l'estava aconsellant sobre com acostar-se a una altra noia, perquè les seves amigues no s'ho acabaven de creure.

Fins que ell va ser descobert un dia amb aquella altra noia. Aleshores els rumors van canviar lleugerament. Pobreta, ella que n'estava tan enamorada... Deu plorar molt.

I prou que s'esforçava a dissimular-ho, però el maquillatge no tenia prou poder per canviar-li la mirada entristida. Per què havia d'estar trista, si ella no volia res?, argumentava, fent-se la forta. Fins i tot tenia una més o menys bona relació amb l'usurpadora, com l'havia batejat una de les companyes, assedegada de culebrot, perquè ell l'hi havia presentada.

I van anar passant els mesos, i a ella cada cop li costava més d'acceptar la realitat. I cada cop que el veia es sentia pitjor, perquè sabia que la seva relació funcionava i que cada cop es distanciaven més i que ella quedava relegada a un segon terme cada cop més llunyà.

Una nit, però, els fats capritxosos van concedir-li uns moments de treva. Sortien a celebrar un aniversari i van acabar anant a ballar. L'usurpadora no hi era, i ella sabia que el sopar familiar que havia fet servir com a pretext per no venir no era més que una excusa dolenta. En realitat, la passió del principi de la seva relació s'havia refredat de la nit al dia, i s'insinuava que hi havia una tercera persona implicada, encara que ningú no ho podia confirmar.

Ella se li va acostar mentre ell reposava a la barra. Van tenir una conversa superficial, conscients del buit que els separava des de feia un temps. Per fi, ella va donar un pas. Vols ballar?

I van ballar, fent les bromes que s'havien fet sempre, alguns moviments absurds, paròdies d'altres parelles del seu voltant... Els fats van marcar la fi de la treva amb un acostament de les seves zones pèlviques en un ball llatí que estava de moda. Es van passar els braços per la cintura i les espatlles, es movien al ritme de la música emulant el que havien vist als videoclips, i ella el va mirar als ulls.

En la foscor de la discoteca era difícil de copsar des de fora tot el que expressava aquella mirada, però a ell li va arribar el missatge sense interferències. Allà, sota un núvol de fum artificial barrejat amb el fum del tabac tenyit de llums de colors primaris i flaixos de càmeres fotogràfiques de col·legues que volien immortalitzar les seves gresques, el seu petó va passar totalment inadvertit.

En una pel·lícula o una novel·la, la història acabaria aquí, potser perquè els fa por trencar la idea de final feliç.

Tot i que la relació que ell tenia amb l'usurpadora es va acabar, una flor no fa estiu, i el que va passar aquella nit va significar un parèntesi per a aquella amistat en comptes de, com dicta el cànon de les comèdies romàntiques, estrènyer-la amb vincles afectius més forts. Si es retrobaran en un futur, això només ho sap el destí.



[inspirat en fets reals, que no vol dir que la història ho sigui. qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.]

EDIT: sento desil·lusionar-vos, però no és el que molta gent vol creure. que estigui basat en fets reals (concretament, el primer paràgraf coincideix amb fets reals de la meva vida), la resta d'història és fictícia, encara que molts hi veureu paral·lelismes amb la realitat. és el que té el "basat en fets reals"...

5 consultes:

Maecea ha dit...

mol maco el text :) i ains.. tik poc inspirada per comentar... xo wnu... jo comento xDD
pos esu, que el text m'a agradat i que... el puto cozdibad em deixa el nas tapat ¬¬

petons!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Laura rus ha dit...

es realment iventat, doctora xodes...? o m'he perdut alguna cosa...?


petonsss

nerina ha dit...

insisteixo: està basat en fets reals, i sí, hi ha una part de realitat de la meva vida (el primer paràgraf, concretament). la resta podria ser la història de qualsevol altra persona...
(si fos una cosa que desitjo jo, faria que el conte acabés bé... només faltaria xDD)

Martí ha dit...

Les històries d'amor em perturben...

Kevin ha dit...

Basat en fets reals...
Això em recorda el que ens va dir la professora de castellà fa uns mesos: "No confundáis el narrador con el autor". Tot i que a vegades és millor relacioar-los els dos :-P

Aquesta història segurament haurà passat en infinitat de llocs, t'ho asseguro!

Twitter Goodreads