diumenge, 4 de maig de 2008

Morfeu i Cupido

Aquesta nit t'he somiat. En braços de Morfeu he mossegat la fruita prohibida d'uns llavis que, no aconsegueixo entendre per què, eren freds. En aquest món de fantasia em besaves amb una passió que no et sospitaria mai en la vida real, però, com si de cop i volta el somni s'acabés, tots dos ens autocensuràvem. Morfeu m'ha abandonat en aquest punt, potser perquè jo estava massa propera al despertar.


I és que, amics meus (i amigues, perquè no sigui dit que discrimino lingüísticament), el meu subconscient és una caixa de sorpreses! De veritat, no para de sorprendre'm: ha inventat poblacions, museus, carrers, facultats, persones... sobretot persones: deu ser per això que la gent del carrer em sona tant d'alguna cosa.

Per algun estrany motiu, la part del meu cervell que controla els somnis va a contracorrent de la gent normal, que somia que suspenen o aproven exàmens, que els toca la loteria, que se'n van de vacances amb pivons (petit incís: tinc un dubte existencial sobre l'ortografia d'aquesta paraula), que s'estimen molt amb la seva parella o amb qui els agradaria que fos la seva parella...
Després hi ha la gent que té malsons, en els quals apareixen éssers imaginaris o reals que fan coses desagradables o que per al qui somia, com el nom molt clarament indica, seria un malson que passés a la realitat el que passa al somni.

Jo no: els meus somnis són abstractes, gairebé ratllant el surrealisme, perquè ja em direu si és gaire normal crear del no-res una població sencera, amb els seus habitants i les seves cosetes, o inventar-se carrers, barrejar l'ADN de persones reals que conec i que en neixin de noves al meu subconscient (però, curiosament, conservant noms del món real)...

També he creat situacions estranyes, com ara matar en unes sis o set ocasions el meu amor platònic de tota la vida (no el matava jo, com si fos un assassinat, sinó que se'm comunicava la seva mort... malpensats...), o deixar que Cupido penetrés el regne de Morfeu i permetre que jugués a crear amants amb les seves fletxes d'or.


Veureu, Cupido és molt fill de sa mare i es veu que, com que s'avorreix, es dedica a disparar a tort i a dret, i de força bastant aleatòria, pel que sembla, fletxes que o bé tenen la punta d'or o bé la tenen de plom. La primera provoca el que popularment es coneix com "amor", però també li'n podem dir "enamorament", "passió" o, si us agrada més, "calentón", que aquestes coses van a gustos. La segona, la de plom, fa presentar símptomes totalment oposats.

Fins aquí la cosa és, aparentment, molt senzilla. Doncs no, perquè el noiet (que, per cert, ja tocaria que fes el canvi de veu i li comencessin a sortir pèls a diverses zones del cos) té mala memòria i a vegades dispara repetidament les seves fletxetes a la mateixa persona... fins i tot en somnis!

Crec que són els psicoanalistes que diuen que els nostres somnis són un reflex del que desitja el nostre subconscient. Jo, personalment, no crec en aquestes coses que diuen dels somnis des que algú em va assegurar que, després de menjar-me gairebé tot un pot sencer d'olives abans d'anar a dormir, tindria malsons i em vaig llevar el dia següent amb la ment totalment en blanc.

Això sí: només espero que aquesta nit Cupido se'n vagi a tocar la moral a un altre subconscient.

3 consultes:

Martí ha dit...

Sí, els somnis fan por, i no necessariament els malsons. Però alhora són fantàstics, perquè en això ens ensenyen que les possibilitats humanes són infinites; ens els somnis ens veiem a nosaltres mateixos fent possible l'impossible, i amb ells aprenem que els límits de les persones només venen imposats per la por a acceptar el que som. Són aquests petits moments on aquesta por desapareix per l'emboirament del son i ens veiem, sovint amb sorpresa i altres vegades amb horror, en la nostra vertadera naturalesa. Això és bo! i si no ho és, de totes maneres...què seria la vida sense somnis, si ella mateixa n'és el més gran?

Petons, ens veiem a l'assaig!

Kevin ha dit...

"espero que aquesta nit Cupido se'n vagi a tocar la moral a un altre subconscient", aka "Que Cupido se'n vagi a la merda".

M'encanta l'etiqueta del post. "Xorra".

Els teus textos, ja bons per ells mateixos, encara ho són més amb aquests incicos/notes mentals/parèntesis/subordinades, etc. Em maten, senzillament.

Vull més textos així (i per quan puguis, la tan esperada tesi doctoral de Bolonia :P).

Viele Küsse, Mar!

PD: La verificació de paraula per penjar aquest comentari és "sofaj". Simplement m'ha fet gràcia la parauala... sofaj... Paraula tan semblan en tants idiomes... Català, castellà, anglès, alemany...

Maecea ha dit...

marrrrrr, els teus somnis són genials, ja u saps xDD si és que me n'as explicat cada un... deu ni do, noia jejeje
xo mira... millo somnis raros que m alsons, no?? ;)

petonisims austríacs guapisima!!!!!!!!!!!!!!!

Twitter Goodreads